L\’actual rellevància del disseny d\’Internet

Quants cops hem sentit allò que Internet fou creat com a mitjà de comunicació capaç de sobreviure un atac nuclear? Efectivament ARPANET, el projecte del qual va néixer l’actual Internet cap allà els anys 60, era un enginy què, tot i ser ideat i executat per científics i enginyers (molts d’ells encara doctorands) de les millors universitats americanes (UCLA, MIT, etc…), el seu finançament i direcció provenia del ministeri de defensa dels Estats Units (US DoD). Eren els anys de la Guerra Freda, el món es preparava per l’arribada del foc atòmic, i mentrestant, alguns visionaris tenien l’oportunitat de bolcar el millor de l’esperit científic, llibertari i revolucionari, en el mitjà de comunicació més determinant de tots els temps. Es tracta per tant d’una estranya i complicada aliança entre el món civil i el militar.

Necessitats militars tals com flexibilitat, gran rendiment i supervivència a atacs, es van sobreposar a objectius comercials tals com baix cost, simplicitat i disseny de cara a l’usuari. Això va ser possible gràcies a la gran capacitat econòmica i tècnica de la que disposava el departament de defensa americà en temps de Guerra Freda. Per altra banda però, el grup de científics encarregats del desenvolupament d’ARPANET van incorporar-hi els seus propis valors (molt en l’onada de la llibertat i hipisme dels anys 60) tals com companyerisme, descentralització de l’autoritat i intercanvi d’informació obert dins la xarxa. Així doncs, com moltes altres tecnologies, Internet és un producte que neix condicionat pel seu entorn social.

Dels origens estrictament militars, aviat es va passar a un desenvolupament purament científic orientat a la compartició dels pocs recursos informàtics de computació de l’època. De fet, aquest és el gran paradigma de la xarxa, el fet que els seus creadors siguessin a l’hora els seus usuaris més interessats en un desenvolupament que els permetés de col·laborar, innovar i en definitiva poder-lo usar per ells mateixos. Es tracta per tant d’una xarxa pensada per ser usada com creador i consumidor.

Així es va crear Internet, i així ha evolucionat fins el que tenim avui en dia. Més o menys fidel a la idea original, Internet continua sent una tecnologia basada en la descentralització, en la intel·ligència dels seus nodes i en la capacitat de redirigir la informació en cas que una part de la xarxa sigui esborrada del mapa. Continua sent per tant, immune a un eventual atac nuclear, tot i no viure ja en temps de guerra… o sí?

Resulta que estem entrant en un nou estat de món. Orient i occident semblen viure en un estat de caos permanent. Conflictes com el d’Israel-Hezbollà, o l’evident cursa per l’armament nuclear de diversos paisos com Corea del Nord, Pakistan, Iran, sense oblidar-nos d’alguns paisos occidentals, posen Internet en un nou i determinant paper d’actor principal en l’escena global. Ignacio Ramonet ho resumia així a una recent editorial de Le Monde Diplomatique:

… El front mediàtic sembla més decisiu que mai. Però el context de la informació pateix una metamorfosis. La destrucció israeliana de centrals elèctriques, de la xarxa telefònica i d’estacions de televisió (Al-Manar TV, en particular) per tornar cec, sord i mut el sistema de comunicació de l’adversari, s’ha revelat ineficaç.

Els portàtils, les càmeres miniaturitzades i els blogs de combatents o de testimonis oculars permeten una difusió global quasi instantània d’imatges denunciants. Per més intensos que siguin, els bombardeigs no poden destruir les xarxes d’Internet, concebut per resistir al foc nuclear. Els israelians semblen no haver après la lliçó de les decepcions americanes a l’Iraq després de la difusió de les escenes d’Abou Ghraib i d’altres testimonis aterridors. Ni de l’esfondrament de la imatge dels Estats Units als ulls de l’opinió pública mundial.

Quaranta anys després, els seus creadors poden veure com, ara sí, l’enginy que varen dissenyar per sobreviure als efectes de la Guerra Freda, resulta clau per a la difusió i el coneixement de l’abast (i la misèria) dels conflictes contemporanis. Si fins a mitjans dels anys noranta la única informació relacionada amb els conflictes bèl·lics que arribava a la societat era la que provenia d’una de les parts (generalment la CNN americana, i òbviament gens imparcial ni objectiva, com va quedar demostrat en la Guerra del Golf), l’expansió i popularització de la xarxa ha esdevingut el mitjà més potent per a la difusió de la guerra, ja que no calen grans infraestructures mediàtiques, sinó simplement un ordinador i accés a Internet. De fet no només el text, ans també les imatges digitals son transmissibles amb una facilitat desconeguda fins ara.

Però potser el més important és que el poder de la comunicació a Internet, i així ho van voler també els seus creadors, el tenen ara les persones, cada una de les quals es converteix en potencial informador en una societat del coneixement que ja no depen dels grans mitjans per rebre la informació. L’esperit de transmetre els sentiments que una guerra provoca envers una societat que no pot restar imparcial pot ser, sens cap dubte, la millor de les armes per acabar d’una vegada per totes amb l’odi i la sang.

Fonts:

Janet Abbate. 'Introduction'. Inventing the Internet. Cambridge: MIT Press, 1999, pág. 1-6.
Manuel Castells. 'La Galaxia Internet'. Plaza Jané 2001.
Le Monde Diplomatique, 'Un nou estat del món', Setembre 2006

L\’exclusió digital de Bolívia

Una de les notícies d’aquest final d’estiu relacionades amb la societat de la informació que han tingut més rellevància és l’associació del govern bolivià amb la multinacional Microsoft. Anem per pams.

A hores d’ara més o menys tots haurem sentit a parlar de les famoses ‘nacionalitzacions‘ que el govern bolivià ha iniciat, amb el president indigenista-populista Evo Morales al capdavant, en sectors econòmicament estratègics com les extraccions de gas i petroli (que controlaven empreses estrangeres, l’espanyola Repsol entre d’altres).

Més enllà de considerar si és il·legítim que un país amb un territori dotat de grans recursos naturals vulgui i pugui viure d’ells, tot i que això afecti les normes de mercat d’empreses de països molt més rics que els exploten comercialment, sorprèn que el mateix govern hagi lligat l’esdevenir de la seva societat de la informació a Microsoft, la gran multinacional de la informàtica. Els fets han succeït recentment, en fer-se públic l’acord del govern bolivià i Microsoft en el que s’acorda la col·laboració entre ambdues parts després que l’empresa nord-americana traduís el seu sistema operatiu al quítxua (el segon idioma més emprat a Bolívia), tal i com va fer amb Perú mesos enrere.

És a dir, que el mateix govern que fa fora les multinacionals que es queden amb els seus recursos naturals, no es preocupa que l’accés a les tecnologies d’informació i comunicació quedin en poder d’una de les majors multinacionals del planeta. Però un moment, què representa això?

  • Totes les iniciatives que el govern impulsi relacionades amb les tecnologies de la informació i comunicació tindran el segell de Microsft. Això vol dir equipament escolar, administracions locals, etc… amb la conseqüent pèrdua de llibertat que representa ser un consumidor dependent d’un producte estranger.
  • L’acord per la traducció al quítxua, integrat dins el pla d”inclusió digital‘ de la companyia nord-americana, només podrà beneficiar a qui ja disposi d’una còpia ‘legal‘ del Windows, o és clar, a qui se’l vulgui comprar nou. De veritat aconseguirà aquesta mesura apropar les poblacions indígenes a la societat de la informació, tenint en compte el preu d’una llicència?
  • Si tots els documents que a partir d’ara es comencin a escriure en aquesta llengua indígena, es guarden en formats propietaris i no estandarditzats, què passarà el dia que Microsoft simplement s’oblidi d’aquesta gent? La cultura no pot dependre d’una sola empresa!
  • I darrer, però no menys important. Si decideixen nacionalitzar els recursos naturals del seu territori, perquè no ‘nacionalitzar‘ els informàtics i enginyers bolivians? És a dir, perquè no potenciar que les pròpies empreses o universitats bolivianes desenvolupin aplicacions (en quítxua, aimara, castellà, o la llengua que desitgin) per a la seva gent? No coneixen les facilitats que el programari lliure dóna, com bé diu n’Arnau?

Queda l’esperança (cal ser optimistes) que tot i aquestes iniciatives, els bolivians facin entendre al seu govern que no calia anar a buscar a l’estranger una empresa per a que els facilités TIC’s en el seu idioma, sinó que emprant programari lliure s’ho podien fer ells mateixos, creant un model molt més sostenible per a un país pobre, i sense dependre de ningú. Els peruans ja van fer sentir la seva veu en aquest problema, però malauradament no van tenir gaire èxit. De totes formes és important que des de la pròpia societat es creïn moviments que puguin arribar a l’opinió pública, que puguin donar a conèixer altres realitats i possibilitats, i d’aquesta forma crear des del coneixement i identitat local una estructura global i real de la seva societat de la informació.

Materials de la xerrada \’Blocs i Xarxes\’

El passat 17 de maig, dia d’Internet, n’Òscar Barber, n’Ajo Monzó, en Carlos Permuy i jo mateix vam participar a la xerrada ‘Blocs i Xarxes‘ organitzada per la fundació IBIT i l’Ajuntament de Ciutadella de Menorca. Gràcies a la feina de n’Òscar i en Francesc tenim disponible l’àudio i algunes imatges de la xerrada per a que pugueu veure i escoltar de què vam xerrar.

Xerrada

Aprofitant l’ocasió posem a la xarxa la resta de materials que vam utilitzar a la xerrada n’Òscar i jo:

Àudio de la xerrada. [mp3] la propera la posem en ogg ;)

Presentació Joan Melià: La importància dels blocs per generar conversacions
i impulsar la cultura a la Societat de la Informació
. [odp][pdf]

Presentació Òscar Barber: Eines per crear blocs, monitoritzar conversacions
i agregar continguts
. [pdf]

Fitxer amb tot els materials. [zip]

Recull de fotografies de la xerrada: Foto 1, foto 2, foto 3, foto 4 i foto 5.

I aquí podeu llegir la repercussió de la xerrada als mitjans locals tradicionals:

Notícia a la premsa local: Diari Menorca

Notícia a la premsa local: Diari Ultima Hora

I una vegada més, agrair a na Bel Llodrà la invitació per la xerrada, i també aquestes paraules. Com et vaig comentar el sentiment és mutu.

e-Governance

Darrerament s’ha conversat activament a formigues elèctriques sobre el paper que juguen govern i administració pública en la societat de la informació, especialment en la seva política d’utilització de les tecnologies de la informació. Precisament ahir es va celebrar a Barcelona la jornada e-Governance que anualment reuneix a la ciutat un selecte grup d’experts en la matèria.

Avui vilaweb recull algunes notes del sempre brillant Manuel Castells:

Castells: ‘la burocràcia entorpeix el desenvolupament de l’administració electrònica’

Per a Manuel Castells, prestigiós investigador i president de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), la burocràcia és un obstacle molt important en el desenvolupament de l’administració electrònica. ‘L’eficàcia i la transparència de l’e-government fa perdre el petit poder que tenen alguns buròcrates dins l’administració’, ha dit Castells, que opina que és necessari canviar les relacions organitzatives i dels treballadors.
A més, ‘Internet augmenta la transparència de les administracions’, per la qual cosa alguns polítics es miren amb reticència aquest nou model d’administració, va dir Castells.

En la jornada e-Governance celebrada ahir al Palau de la Generalitat, Castells va criticar que les administracions no s’atreveixen a innovar perquè això els representa un risc per la seva estabilitat. A més, confien en les empreses perquè els proporcionin el programari, d’aquesta manera, ha dit, sempre poden donar la culpa a la companyia si els sistemes no funcionen. ‘Això ha frenat la innovació i la competència’, va dir Castells, que opina que els programes utilitzats en l’administració electrònica han de ser en codi obert i compatibles amb els de totes les institucions. També cal adaptar la legislació a la nova realitat, perquè les lleis actuals són un obstacle a l’eficiència de l’administració electrònica.

Els blocaires ens hem cansat de dir-ho i repertir-ho, a veure si el Govern fa més cas als grans gurús de la Societat de la Informació: ‘els programes utilitzats en l’administració electrònica han de ser en codi obert i compatibles amb els de totes les institucions‘.

La imposició d\’IB3

En pocs dies he pogut veure com des del sector polític dominant de les Illes Balears s’esforcen per potenciar el desastrós canal autonòmic balear IB3. Dos fets curiosament relacionats amb les retransmissions esportives, les més vistes pels espectadors.

El partit de bàsquet d’aquest diumenge passat, on el Menorca Bàsquet es jugava la categoria ACB amb el Manresa, podia ser vist a través del C33 o IB3. La senyal del C33 es va enfosquir poc abans de començar el partit, per tornar pocs minuts després. Una subtil forma d’atreure espectadors a IB3 que haurà costat una milionada en forma d’acord de retransmissió exclusiu a les illes. La blocosfera també se’n fa ressò pels partits de futbol. En què pensen quan prenen aquestes decisions?

No parlem del fet que IB3 es va posar a sobre del senyal de C33 (tot i que en principi la idea era fer-ho a sobre de TV3), el que ha comportat que persones que no tenen els recursos per resintonitzar la televisió, s’han quedat sense el canal català, en opinió meva (i de molta més gent) molt millor que IB3. Per cert, cal felicitar esportivament al Menorca Bàsquet que ha aconseguit el que semblava impossible, mantenir la categoria. Esperem que en la nova temporada el club també millori en l’aspecte social i econòmic.

Ho comentava un assistent a la xerrada de Blocs i Xarxes a Ciutadella: tenim una màquina propagandística del PP emisora de televisó autonòmica que no ens imaginem ni el que ha costat, i seguim pagant per una connexió de banda ample (per dir-ho d’alguna manera) més de 30 euros. Quanta raó té.

L’altre fet té a veure amb la futura retransmissió del mundial del futbol d’Alemanya d’aquest estiu. Concretament les redaccions dels mitjans de comunicació de Menorca han rebut recentment un comunicat (correu electrònic amb un fitxer Word adjunt, per suposat) en nom del Partido Popular de Menorca, signat pel Conseller J. Simón Gornés, amb una brillant i per suposat gens interessada proposta d’acord per les retransmissions del mundial de futbol d’Alemanya, que tot seguit transcric:

El proper mes de juliol tindrà lloc un dels aconteixements esportius més importants de l’any. Es celebrarà la fase final del Campionat Mundial de Futbol que, enguany, es celebra a Alemania….
El canal privat La Sexta ha adquirit els drets per tal de poder retransmetre els principals partits del mundial però, segons els experts, en el mes de juny la senyal per a la retransmissió només haurà arribat a la meitat de les cases; en el cas més concret de Menorca, suposarà que cap resident a Menorca podrà veure el Mundial en obert i de forma gratuïta, perquè fins el mes de setembre no arribarà la senyal a les nostres Illes.
Des de el Grup Popular pensem que un aconteixement d’aquesta categoria, hauria de poder ser vist en obert i gratuïtament a cada territori d’Espanya. Per tant, pensem que s’hauria d’arribar a acords per tal que, en cada territori, les cadenes de major cobertura de senyal (que en el cas de les Illes Balears és IB3), puguin retransmetre simultàniament amb La Sexta els partits declarats d’interès general.

(Destacat meu).

La carta finalitza amb l’escrit formal de la proposta, on curiosament no s’incorpora cap amable suggeriment d’alternativa a la retransmissió.

Deixant a banda que La Sexta assegura que a primers de juny la senyal de la nova cadena de televisió ja arribarà a Menorca, el detall de proposar IB3 com alternativa resulta … com ho diríem … interessat perdó, interessant.

Pot el Partit Popular de Menorca assegurar que IB3 és el canal amb més cobertura de l’illa? Perquè no neguen directament el dret d’emissió de La Sexta? Seria una bona manera d’encendre la població futbolera, a més, amb el turisme de qualitat que rebem no ens podem permetre deixar de veure el mundial. Senyors del PP, els hi proposo el següent eslògan: Salvem el turisme a les Balears, per una IB3 amb mundial!

Xerrada de blocs i xarxes a Ciutadella el 17 de maig

En motiu del dia mundial d’Internet, la Fundació IBIT i l’Ajuntament de Ciutadella de Menorca organitzen la xerrada Blocs i Xarxes el dimecres 17 de maig a la Casa de Cultura de Ciutadella, a la qual he tingut el plaer d’estar convidat.

A la xerrada hi participarem Òscar Barber (dissenyador web i blocaire de Ciutadella), Ajo Monzó (coordinadora de la Xarxa Infojove de les Illes Balears) i Carlos Permuy (Soci fundador i responsable comercial d’Infotelecom Networks) i com us he dit, un servidor.

Moderarà la xerrada na Bell Llodrà de la Fundació IBIT i tractarà els següents punts:

  • La importància dels blocs per a generar conversacions i impulsar la cultura en la societat de la informació, Formigues Elèctriques i BlocCat. Joan Melià.
  • Eines per a crear blocs, monitoritzar conversacions, agregar continguts, els espais que ha impulsat i en els que participa: Illencs.com i BlocCat. Oscar Barber.
  • Perquè la Xarxa Infojove utilitza blocs, com els ha introduït a la seva tasca diària i quina repercussió tenen. Ajo Monzó.
  • El comerç electrònic i les Xarxes Virtuals Privades (VPN). Carlos Permuy.

L’acte comença a les 18:30h i acabarà amb prou temps d’arribar a veure la final de la champions ;) Podeu consular el programa complet aquí.

Us hi esperem!

Educar per construir la Societat de la Informació

Revisant les entrades de l’agregador aquest matí m’he trobat amb un títol ben suggerent que m’hi ha fet clicar: Analfabetisme tecnològic, divisòria digital i societat de la informació. Al seu bloc, Enrique Dans escriu algunes reflexions sobre el que ell considera més preocupant a l’hora de tractar l’analfabetisme digital en la nostra societat. Al meu parer l’Enrique encerta en situar l’arrel del problema en l’educació, però fa altres consideracions que m’ha semblat interessant comentar sobre el significat de la Societat de la Informació.

Plantejant el problema, l’Enrique aporta les següents dades:

En España hablamos de unos 17 millones de usuarios de Internet, menos de un 40% de la población. La razón fundamental aducida para la no conexión del 60% restante no es de tipo económico, sino de falta de interés, con un 68.5% de los casos en 2005.

Quan parlem de Societat de la Informació, ens hem de situar en un entorn molt recent, tant recent com l’aparició de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) o l’economia global, fets que la caracteritzen. Per tant no ens ha d’estranyar que una gran part de la població no en sàpiga res de les TIC, ni en vulgui saber res (a la distància que això queda de persones amb certa edat o formació, fa que irremeiablement aquestes persones es mantinguin al costat off line de la divisòria digital). Intentar alfabetitzar digitalment tot un país no és una tasca que es pugui realitzar fàcilment, de fet, caldrà més d’una generació per arribar-hi.

Además, debemos considerar la existencia de una doble brecha digital, ya no entre conectados y desconectados, sino entre conectados con banda ancha y conectados de segunda, a través de conexiones dial-up, que obtienen una experiencia de Internet notablemente inferior en calidad a la de los primeros, …

Vol dir això que una persona que treballa com a programador (per exemple) i envia el codi des de casa mitjançant un mòdem pertany menys a la Societat de la Informació, que una persona que (per exemple) xatexa pel Messenger amb una connexió ADSL de 8 Mb ? Qui està més informat, el que llegeix els diaris mitjançant un mòdem, o el que només es baixa logos i melodies pel mòbil amb ADSL?

Sovint el problema de la divisòria digital, o l’alfabetització digital, es planteja com una falta d’accés a la informació. Però quan aquesta necessitat es cobreix, estem preparats per utilitzar-la? L’accés a la informació sense l’educació i formació adequada, és com qui te un llibre i no el sap llegir. Disposar d’ordinador amb la millor connexió a Internet a casa, o aules carregades d’ordinadors, no garantitza l’accés a la Societat de la Informació.

L’educació és la clau per anar esborrant mica a mica la divisòria digital, i aquí és on apareixen els meus dubtes. Si suposem una correcta formació tècnica o operativa per part de les institucions, s’educarà també correctament en altres aspectes com la llibertat, la independència, la discriminació d’informació, la utilitat de la xarxa o la necessitat de formació contínua? Sabem que aquesta tasca també correspon (o correspondrà) als pares? Aquest és un factor a tenir molt en compte de cara a comptabilitzar la penetració real de la Societat de la Informació, més que totes les inversions en equipaments i infraestructures.

En Ricardo Galli també en parla al seu bloc, on destaca el coneixement com la via de superació de la divisòria digital:

Coherentes con esta línea pensamos que el software libre es una oportunidad para que cualquier sociedad pueda saltar esa brecha digital y no convertirse en simples consumidores bobos de la cultura moldeada por los creadores del código.

Debat sobre Societat de la Informació al Parlament de Catalunya

Jordi Mas recull al seu bloc algunes de les intervencions fetes aquests dies al Parlament de Catalunya sobre les polítiques de societat de la informació i el coneixement. Els temes tractats són telecomunicacions, presència del català a les noves tecnologies i extensió i ús del programari lliure a l’administració.

Podeu consultar les intervencions completes als següents enllaços:

Butlletí oficial, 11 d’abril

Ple del Paralment, 6 d’abril

Precisament avui s’ha sabut que el nou Conseller Xavier Vendrell realitzarà una una remodelació completa de l’àrea de Societat de la Informació del DURSI.

Bill Gates no vol una societat xarxa lliure

Bill Gates és noticia avui per una conferencia realitzada ahir davant 200 líders polítics, empresarials i econòmics de Canadà, EEUU i Amèrica Llatina. La notícia recull les crítiques realitzades per Gates al programa One Laptop Per Child de Nicholas Negroponte (ambdós desvinculats recentment del MIT per no mesclar qüestions institucionals i econòmiques).

Gates tot i haver ser reconegut com una de les persones que més diners envia al 3er món (junt amb la seva dóna amb la fundació Melinda Gates) crítica el projecte que pretén fer arribar a nens dels països pobres o en vies de desenvolupament ordinadors amb un cost de 100 $, que encara que limitats en quan a potencia, ajudaran a pal·liar la temuda divisòria digital, que determinarà un nou ordre de riquesa/pobresa en la nova economia. Venint d’un home a priori tan involucrat en la cooperació, i també a priori coneixedor de la importància de l’accés universal a les tecnologies de la informació, perquè critica el projecte? El fet que tengui el suport de Google, i que el programari escollit per fer-lo funcionar sigui GNU/Linux poden tenir-hi alguna cosa a veure? En paraules de’n Gates:

El darrer que vols fer amb un ordinador compartit és que sigui alguna cosa sense disc… i amb una pantalla petita.

Jo més bé puntualitzaria, i diria que el darrer que vols fer amb un ordinador de les característiques del 100$Laptop és posar-hi Windows ! Està clar que el que no es pot fer és repartir portàtils de gama alta per a que hi puguem encabir les finestres.

El maquinari és una part petita del cost, les majors despeses obeeixen a la conectivitat de les xarxes, les aplicacions i el suport informàtic.

Pot ser en Gates no ho sap però el portàtil incorpora una tarja Wi-Fi que no requereix de gran infraestructura per rebre conectivitat. Lo de les aplicacions i suport informàtic ja sembla de broma, és el discurs de sempre de Can Microsoft.

Si finalment el projecte veu la llum, la societat xarxa guanyarà milions de nens amb un gran potencial i creativitat que utilitzaran eines lliures i estàndards per a la seva comunicació amb el món. Una gran notícia per a la diversitat i normalització de la xarxa.
(more…)

Les pèrdues per la pirateria

Dir que Blockbuster tancarà tots els seus establiments a l’estat espanyol degut a la pirateria, és com dir que per cada una de les películes que descarrego a l’ordinador deixo d’anar al videoclub. Tot i que és inevitable que fets com la venda al top manta, i en menor mesura el P2P, afectin la venda o lloguer directe de películes, és pura demagògia utilitzar la bandera de la pirateria per justificar la mort d’un negoci.

Estem entrant de ple en una nova economia que és global, on idees de negoci que van tenir el seu resultat no tenen perquè perdurar en el temps de forma indefinida. Els videoclubs van arribar amb l’expansió del video, i marxen amb l’arribada d’Internet i el gravador de DVD. Tot el que neix, mor.

Ja no cal disposar de les plataformes de televisió per satèlit per veure els esports, sino que mitjançant la banda ample de la xarxa es pot capturar la retranmissio de les televisions estrangeres, fins i tot hi ha serveis que ho faciliten.

Per tant, no ens ha d’estranyar que els negocis vinculats amb les noves tecnologies (com són tots els mèdia) evolucionin, per mor que alguns no s’adaptin a l’esdevenir de la societat en la nova economia