Bloc de Joan Melià Seguí

Aquest inici de setembre ha servit per posar-me d’una vegada per totes amb un problema tècnic que arrossegava amb els gràfics del meu ordinador des de ja fa quasi un any, quan vaig canviar de Hoary a Breezy a la meva distribució Ubuntu GNU/Linux. No és costum d’aquest bloc treure apunts exclusivament tècnics, però penso que és bo compartir la solució (per senzilla que sigui), per tal que algú pugui beneficiar-se’n.

El meu ordinador és un portàtil Acer TravelMate 529 ATXV (si, ja te 5 anys ), i per sort o per desgràcia sempre intento tenir el meu PC actualitzat. Fa un any però, en el pas d’Hoary a Breezy vaig notar una davallada de rendiment del sistema. Sense molt temps per dedicar-hi ho vaig deixar anar passant i vaig optar per canviar a un escriptori més lleuger, l’Xfce, que va millorar-ne el rendiment tot i que la navegació i treballar amb varis documents alhora es feia bastant dur.

Una conversa recent amb en Pau em va fer obrir els ulls, i després de regirar una mica entre logs i configuracions de les X vam veure que la targeta gràfica, una ATI Rage Mobility M1 amb 8 MB que utilitza el ‘chipset‘ anomenat ‘mach64‘, ja no disposava de drivers en els repositoris d’Ubuntu, per tant semblava clar que el baix rendiment del PC tenia a veure amb que la targeta gràfica no trobava els mòduls corresponents.

La solució, ben senzilla, la vam trobar als fòrums de la distribució. Desconec si hi ha una forma més elegant que la que vaig trobar, en cas afirmatiu serà benvinguda!

De forma resumida es tracta de comprovar en primer lloc si la configuració de les X és la correcte, per això hem de comprovar que en el fitxer /etc/X11/xorg.conf hi aparegui el següent codi:

Section "Device"
Identifier "ATI Technologies, Inc. Rage Mobility P/M (AGP)"
Driver "ati"
ChipSet "mach64"
BusID "PCI:1:0:0"
Option "DMAMode" "mmio"
EndSection

En cas contrari podem editar-lo amb el vi mateix. És important especificar el driver (ati) i el ChipSet (mach64). El següent pas és aconseguir les capçaleres i eines de compilació del nucli:

sudo apt-get install linux-686 linux-headers-2.6-686 build-essential

De la pàgina freedesktop.org aconseguir els mòduls dri necessaris (la que poso aquí és la darrera versió, es poden baixar amb la comanda wget):

http://dri.freedesktop.org/snapshots/common-20060403-linux.i386.tar.bz2
http://dri.freedesktop.org/snapshots/mach64-20060403-linux.i386.tar.bz2

Un com aconseguits els fitxers, sortir a la línia de comandes (p.ex. Ctrl+Alt+F1) i parar el servidor de les X, per tot seguir desempaquetar els fitxers:

sudo /etc/init.d/gdm stop

tar xjvf common-20060403-linux.i386.tar.bz2
tar xjvf mach64-20060403-linux.i386.tar.bz2

Un cop desempaquetats, entrar primer al directori ‘common‘ i instalar:

sudo ./install.sh

I seguidament el mateix amb el directori ‘mach64‘.

sudo ./install.sh

Un cop realitzats aquests passos tornem a iniciar les X:

sudo /etc/init.d/gdm start

En aquest punt ja hauríem de tenir el ‘direct rendering‘ activat, i la targeta gràfica funcionant. Per comprovar-ho:

joan@ubuntu:~$ glxinfo | grep direct
direct rendering: Yes

En cas que al reiniciar no es carregui correctament el mòdul, només cal que afegim la línia ‘mach64′ al fitxer /etc/modules

La solució era ben senzilla, aquí queda.

Llegeixo al llistat de noticies de la UOC, que s’ha alliberat gran part del material que forma el contingut del Master Internacional sobre Programari Lliure, que a més, passa a ser reconegut com a oficial de cara al curs vinent.

El màster internacional de Programari lliure de la Universitat Oberta de Catalunya ha publicat a la xarxa més materials del curs. Gairebé el 80% del seu contingut ja és en format PDF imprimible i amb un enllaç al codi font que permet modificar-los i distribuir les versions modificades. Els nous títols alliberats són Aspectes legals, Bases de dades, Implantació de sistemes, Enginyeria del programari, Introducció al desenvolupament del programari, Xarxes de computadors i Aspectes avançats de seguretat en xarxes.

Aquesta iniciativa, estil al Open Course del MIT, es va iniciar ara fa dos anys i ofereix la possibilitat d’accedir a material de qualitat de forma pública, i distribuirne el contingut modificant-lo si s’escau. Una bona notícia sens dubte que aplica la coherència del contingut al mitjà d’aprenentatge, aprendre programari lliure amb materials i continguts lliures.

Els comentaris deixats a la nota sobre l’escriptori Xfce (el qual em convenç més cada dia que passa) encertaven a assenyalar que això de Ubuntu + Xfce té un nom, que és Xubuntu, que serà la distribució completa basada en aquest escriptori lleuger.Tot i que no s’ha decidit la data de sortida, es rumoreja que pugui conicidir amb la Dapper Drake (6.04).

De moment però, si volem utilitzar l’escriptori Xfce no queda altre que instalar-lo per separat, en aquest bloc s’explica com fer-ho des d’Ubuntu. Tan fàcil, tan simple.

Quatre anys son molts per a un ordinador (el meu, PIII 900MHz), i més encara per a un portàtil, ja que el pobret no es pot anar actualitzant i veu com els anys i les noves versions dels sistemes operatius van apropant l’hora de la seva retirada. D’altre banda funciona perfectament i mai s’ha esptllat per res (sense contar la bateria clar, que ara no podria fer funcionar ni un rellotge).

Què podem fer llavors? Utilitzo programari lliure per convicció, i per que crec que m’aporta moltes més avantatges que el programari propietari. M’agrada el fet de sentir-me lliure. D’entre les opcions que vaig trobar quan vaig convertir-me al GNUisme, Ubuntu em va semblar la més addient, GNOME i un entorn senzill per al no iniciat com jo. També he provat la versió amb KDE, però sincerament la meva màquina no pot manegar tants recursos i mantenir una usabilitat decent.

Finalment he trobat Xfce (gràcies Pere, per cert, genial el nou disseny del bloc).

Xfce is a lightweight desktop environment for unix-like operating systems. It aims to be fast and lightweight, while still being visually appealing and easy to use. Another priority of Xfce 4 is adhereance to standards, specifically those defined at freedesktop.org.

Xfce 4 es pot instalar directament des d’Ubuntu i com diu el text de la pàgina web, es tracta d’un escriptori lleuger i lliure, amb el qual he recuperat la usabilitat del meu portàtil de la forma més senzilla. De moment no he tret GNOME, i així puc utilitzar totes les eines de l’Ubuntu original. Crec que és la eina a recomanar per als que arrossegueu màquines entradetes en anys .

Una mica desconnectat de tot, he arribat just a temps per unir-me a la campanya per aturar les patents de programari que tot just demà es decidirà al Parlament Europeu.

Podreu trobar tota la informació que vulgueu a les següents pàgines:

barrapunto.com

weblog.bitassa.net

mnm.uib.es/gallir

Vist a Vilaweb:

Si fa uns dies Google ens sorprenia amb Summer Code (un sistema de recompenses per a estudiants que dediquin aquest estiu a desenvolupar programari lliure), la Secretaria de Tecnologia i Societat de la Informació (STSI) de la Generalitat de Catalunya acaba de llençar un projecte similar. Es repartiran 100.000 en premis de 2.000 euros per projectes desenvolupats en treballs acadèmics (projectes final de carrera, tesis, treballs de recerca…), i també a qualsevol persona que desenvolupi programari amb la finalitat de proporcionar recursos lingüístics per a la llengua catalana. Tot sobre programari lliure. Serà la mà den Llorenç Valverde?

Una gran iniciativa per part de la Generalitat de Catalunya que ja podrien imitar altres governs del país (prenguin nota Sr. Fiol i Sr. Matas). És el deure de les administracions el potenciar el programari lliure, d’aquesta manera es dona protagonisme al sector local, es potencia la llengua i la cultura i es perd dependència de la tecnologia externa.

Ja se n’havia parlat abans a altres blocs de formigues elèctriques, mentre a l’altre costat de l’atlàntic la innovació es genera des del sector privat, a casa nostra seguim depenent de les institucions per veure bones iniciatives com la de la STSI. Ja veurem com evoluciona.

A l’escrit anterior parlava de com parar la innovació i la creativitat, amb el simple i reprovable fet de minar el futur de patents preventives. Això passava a EEUU, però no fa falta anar tant lluny per veure coses pitjors. I és que a les Illes Balears tenim un govern que també sembla tenir la intenció de minar el nostre futur.

Llegeixo al bloc de’n Benjamí que els dirigents del PP han tirat enrere un projecte d’implantació de programari lliure, argumenten que aquest requereix més coneixement que no pas el privatiu ?¡?¡ Això ha passat poc després de la visita de Rosa M. Garcia, responsable de Microsoft Ibèrica, a les Illes Balears. El propòsit de tant afortunada visita, era ni menys ni més que potenciar (de la mà de Micro$oft es clar) la Societat del Coneixement, el recolzament de la I+D+i i la millora de l’educació entre d’altres aspectes.

Vaja, així pareix que tenim alguna incongruència. La pobre Rosa M. que volia potenciar el coneixement, i fins i tot s’entrevista amb el President Matas per aconseguir-ho, i ara el Govern comença a retirar les iniciatives que (segons el mateix PP) representen un major coneixement? Tampoc sembla que Rosa M. podrà fer alguna cosa per millorar l’educació a les Balears, ja que el Govern considera que amb menys coneixement ja anem bé. Perfecte, millor quedar-se amb menys coneixement, no sigui que ens agafi mal de cap i no encertem a donar al Ctrl+Alt+Supr.

Ironies apart, em sembla de ciència ficció que amb el pretexte de millorar aspectes tant importants com la I+D+i, l’educació o el desenvolupament de la Societat del Coneixement, el Govern Balear escolti abans les recomanacions d’una multinacional amb interessos purament econòmics, que als (per citar un exemple) professors de la Universitat de les Illes. Bravo!

També en parla en Ricardo Galli.

Del meu article sobre la popularització de la VoIP i en concret de l’auge d’Skype, n’ha sorgit un debat a la xarxa amb opinions interessants i nous punts de vista. Seguint les bones costums blogueres seguiré el fil de la discussió en aquest bloc.

De la visió apocalíptica de l’empresa que amb programari propietari s’apodera per complet d’una tecnologia, en contraposició a la creació d’un estàndard obert que pugi ser aprofitat i millorat per la comunitat, se’n pot fer una lectura intermitja. Ara mateix Skype ofereix una alternativa real i econòmica per a les nostres comunicacions diàries, tot i fer-ho emprant codi privatiu. Suposo que son maneres de veure-ho, però sempre intento veure-hi els dos costats, tant el positiu com el negatiu. Encara que és cert que en el meu anterior escrit només vaig citar les bondats, la meva intenció no era fer-ne una auditoria, simplement m’alegro de tenir una alternativa eficaç a la cara i obsoleta telefonia de commutació de circuits fixe.

Considero que Skype ha fet molt bé una cosa, popularitzar una tecnologia fent que funcioni bé i sigui fàcil d’emprar, com així ho van fer en el seu moment empreses com Mirabilis amb la missatgeria instantània o Netscape amb el navegador web. Quin ha sigut el resultat a la llarga en aquests darrers casos? La popularització de les tecnologies que ha desembocat en l’aparició d’alternatives lliures [1] i [2] i de qualitat. Si Skype segueix funcionant igual de bé i amb els mateixos preus, doncs em jugo el coll a que tots ho seguirem utilitzant, si a més impulsa la creació d’un estàndard obert, de qualitat i competent, doncs molt millor !!! I us diré més, segur que no triga en sortir…

En definitiva estic d’acord amb en Pere i en Mor en que no ens hem de conformar amb carmelets, sinó que hem de lluitar per no cedir a ser utilitzats pel programari privatiu. Us imagineu poder utilitzar en dispositius mòbils eines obertes de VoIP? Seria genial. Ara bé, Skype m’agrada, no ho puc negar. De moment son més de 91 milions de descàrregues i va pujant, haurem de pensar alguna cosa més gran que una formigueta … déu n’hi do .

Dijous passat vaig assistir a la conferència de Manuel Castells realitzada al Cosmocaixa, titulada L’economia política del codi obert, sota la conducció de l’editor digital Jose Antonio Millán. La conferència va complir amb les expectatives i tot i no aportar cap novetat dins el debat, va servir per aclarir molts aspectes difosos del codi obert. Sobretot va ser una excepcional oportunitat de fer un repàs al llarg de l’historia de la informàtica, el programari lliure i la cultura del codi obert, molt adient per a persones interessades en la temàtica però no habituades a l’univers hacker. De la conferència ja n’ha extret els apunts més rellevants en un bon post Message in a bottle, pel que em limitaré a comentar els punts que em van semblar més significatius.

Partint de la base que el codi obert és una forma més d’evolució científica (com ho han sigut les fórmules bàsiques de la ciència) i com bé s’apunta a Message in a bottle l’experiència en pirmeríssima persona de Castells de seguir l’evolució de la cultura hacker i de codi obert a la Universitat de Berkeley (un dels centres que més hi van contribuir) la conferència va començar amb un repàs a l’evolució del programari i els sistemes operatius que més han influït al que tenim avui en dia.

Del primer gran sistema operatiu de temps compartit, el Multics, creat als Bell Labs., passant per UNIX i el BSD a Berkeley, on es produeix el punt d’inflexió per al naixement al MIT del moviment GNU, i acabant en la popularització d’Internet que provoca la creació i desenvolupament en xarxa de Linux, i la creació d’aplicacions revolucionaries com el navegador web Mosaic de la NCSA i el servidor Apache.

Un cop posats en context, el sociòleg professor de Berkeley va tractar el funcionament de la cooperació, com a base per a l’èxit del codi obert. Concretament va explicar la Paradoxa del Fresc en la que es basa l’economia política de la cooperació. La “Paradoxa del Fresc” afirma que mentre hi hagi dins una comunitat el suficient número d’elements que treballin per al bé del grup, sense importar-lis que aquests s’aprofitin dels seus esforços sense res a canvi, el sistema funcionarà. Aplicat al món del programari lliure, mentre hi hagi prou desenvolupadors de codi, el programari lliure seguirà funcionant, tot i que la proporció de desenvolupadors respecte als usuaris sigui ínfima.

De la diversitat del programari lliure, com a benefici per la seguretat dels sistemes, havia sentit vàries comparacions tals com el perill dels mono conreus, en els que una plaga pot fer malbé tota la collita (i un virus afecta al 95% d’ordinadors del món, que tenen Microsoft als seus budells), Castells en canvi parla d’animals clonats, els quals tots tindrien el perill de ser afectats per un sol virus.

Ja acabant la conferència Castells parlà de la defensa del codi obert. Per ell argumentar ideològicament a favor del codi obert és un error, ja que son arguments no tangibles ni demostrables. Fer-ho en canvi, amb arguments tècnics, econòmics, culturals, organitzatius, … és una excel·lent forma de fer activisme en pro del programari lliure i el codi obert en general, ja que es tracta de fets irrefutables i consistents que avui en dia ja no tenen contrarèplica.

Finalment Castells aprofitant el torn de preguntes va acabar de plasmar les idees bàsiques del codi lliure, amb temes actuals:

• Sobre la neutralitat tecnològica que es demana als governs que es posicionen a favor del programari lliure, Castells va dir que era una fal·làcia ja que en realitat la neutralitat significa tot el contrari, es a dir, compensar la balança entre progrmari privatiu i lliure, que és el que precisament s’està fent des de les institucions públiques (amb molt bon criteri per cert).
• El codi obert evita la dependència tecnològica constant (sobretot dependència de tecnologia estrangera).
• L’accés lliure al codi es acapitalista, és una economia organitzativa i poc jeràrquica.
• Existeix poca iniciativa pública i privada a l’estat espanyol respecte al codi obert. Hi manca la investigació.

Personalment l’única nota negativa de l’acte va ser que Castells no realitzés la conferència en català, ja que tenint en compte que l’acte era a Barcelona no hi veig raons per fer-ho en castellà.

En tot cas donar l’enhorabona a Manuel Castells per la gran conferència que fa oferir, i donar les gràcies al Cosmocaixa per aquesta iniciativa.

No puc afegir res més que el que ja circula per la blogosfera, però com a mínim aquest bloc serà un més de la llarga llista de veus que diuen:

No a les patents de programari !

I no a l’europa dels lobbys comercials, dels interessos econòmics, de la destrucció de la innovació i el coneixement …

Actualització: En Benjamí Villoslada explica al seu darrer apunt del bloc, el problema en que ens estem ficant amb les patents de programari .