Archive for Nova Economia

Consciència ecològica

Un dels aspectes que darrerament es comença a potenciar en la formació de nous enginyers és el de la consciència ecològica, mitjançant ALEs o activitats de recerca orientades a l’estudi de les repercussions socials i ambientals de la tecnologia. Un exemple és la Càtedra UNESCO de la UPC, que coordina assignatures per fomentar els valors esmentats. Un dels termes que el nou enginyer ha de conèixer és el de la petjada ecològica, que Wackernagel i Rees (els creadors del terme al 1996) defineixen com: l’àrea ecològicament productiva requerida per satisfer el nostre estil de vida actual per sempre.

El resultat del càlcul de la petjada ecològica es dóna en hectàrees/persona/any, i segons un estudi recent en pocs mesos s’arribarà al Regne Unit a una situació on el consum serà major que la disponibilitat de recursos en el territori. Tot i que no deixa de ser un càlcul estadístic (amb aires un tant sensacionalistes) on el resultat pot variar sensiblement amb lleugers retocs a les variables, és el destí dels paisos anomenats desenvolupats, i hauria de ser un toc d’atenció per l’actual sistema socio-econòmic, que més que arreglar-ho porta el camí d’agreujar-ne els resultats. Un exemple del que us parlo apareix a la mateixa font de la notícia:

… al 2004 el Regne Unit exportà a Alemanya la mateixa quantitat de patates que després importà. La mateixa ineficiència va ocórrer amb la llet a França en plena era de preocupació sobre les reserves energètiques i emissió de gasos contaminants.

Per això considero necessària i encertada la inclusió d’aquest perfil d’enginyer amb consciència ecològica, o si menys no, amb algun tipus de consciència. És el deure de tots els que podem fer-hi alguna cosa, ajudar a mantenir el que és de tots, el nostre entorn. Un llibre recomanable per aprofundir en la sostenibilitat de la ciència i la tecnologia és Les connexions ocultes del físic Fritjof Capra, editat a Espanya en castellà per l’editorial Anagrama.

PD. Aquesta notícia m’ha recordat un post passat de n’Arnauh anomenat El nou colonialisme, on observava des d’un altre punt de vista un problema similar. S’ha d’accelerar el desenvolupament econòmic de zones desfavorides com l’africa (amb l’ajuda dels xinesos), per tal de poder competir amb igualtat de condicions en el mercat global capitalista? O s’ha de prioritzar un creixement lent, però segur i sostenible, que comporti la independència econòmica del continent i dels seus recursos naturals?

No crec que sigui perdre el temps atendre protocols sostenibles de creixement social i econòmic. Els paisos desenvolupats han de fer ara l’esforç de canviar el rumb de l’impacte ecològic de la seva activitat, un esforç que inevitablement comportarà modificacions en el sistema. Es podria començar de nou a africa sense cometre els mateixos errors?

Comments (2)