Archive for Nova Economia

L\’exclusió digital de Bolívia

Una de les notícies d’aquest final d’estiu relacionades amb la societat de la informació que han tingut més rellevància és l’associació del govern bolivià amb la multinacional Microsoft. Anem per pams.

A hores d’ara més o menys tots haurem sentit a parlar de les famoses ‘nacionalitzacions‘ que el govern bolivià ha iniciat, amb el president indigenista-populista Evo Morales al capdavant, en sectors econòmicament estratègics com les extraccions de gas i petroli (que controlaven empreses estrangeres, l’espanyola Repsol entre d’altres).

Més enllà de considerar si és il·legítim que un país amb un territori dotat de grans recursos naturals vulgui i pugui viure d’ells, tot i que això afecti les normes de mercat d’empreses de països molt més rics que els exploten comercialment, sorprèn que el mateix govern hagi lligat l’esdevenir de la seva societat de la informació a Microsoft, la gran multinacional de la informàtica. Els fets han succeït recentment, en fer-se públic l’acord del govern bolivià i Microsoft en el que s’acorda la col·laboració entre ambdues parts després que l’empresa nord-americana traduís el seu sistema operatiu al quítxua (el segon idioma més emprat a Bolívia), tal i com va fer amb Perú mesos enrere.

És a dir, que el mateix govern que fa fora les multinacionals que es queden amb els seus recursos naturals, no es preocupa que l’accés a les tecnologies d’informació i comunicació quedin en poder d’una de les majors multinacionals del planeta. Però un moment, què representa això?

  • Totes les iniciatives que el govern impulsi relacionades amb les tecnologies de la informació i comunicació tindran el segell de Microsft. Això vol dir equipament escolar, administracions locals, etc… amb la conseqüent pèrdua de llibertat que representa ser un consumidor dependent d’un producte estranger.
  • L’acord per la traducció al quítxua, integrat dins el pla d”inclusió digital‘ de la companyia nord-americana, només podrà beneficiar a qui ja disposi d’una còpia ‘legal‘ del Windows, o és clar, a qui se’l vulgui comprar nou. De veritat aconseguirà aquesta mesura apropar les poblacions indígenes a la societat de la informació, tenint en compte el preu d’una llicència?
  • Si tots els documents que a partir d’ara es comencin a escriure en aquesta llengua indígena, es guarden en formats propietaris i no estandarditzats, què passarà el dia que Microsoft simplement s’oblidi d’aquesta gent? La cultura no pot dependre d’una sola empresa!
  • I darrer, però no menys important. Si decideixen nacionalitzar els recursos naturals del seu territori, perquè no ‘nacionalitzar‘ els informàtics i enginyers bolivians? És a dir, perquè no potenciar que les pròpies empreses o universitats bolivianes desenvolupin aplicacions (en quítxua, aimara, castellà, o la llengua que desitgin) per a la seva gent? No coneixen les facilitats que el programari lliure dóna, com bé diu n’Arnau?

Queda l’esperança (cal ser optimistes) que tot i aquestes iniciatives, els bolivians facin entendre al seu govern que no calia anar a buscar a l’estranger una empresa per a que els facilités TIC’s en el seu idioma, sinó que emprant programari lliure s’ho podien fer ells mateixos, creant un model molt més sostenible per a un país pobre, i sense dependre de ningú. Els peruans ja van fer sentir la seva veu en aquest problema, però malauradament no van tenir gaire èxit. De totes formes és important que des de la pròpia societat es creïn moviments que puguin arribar a l’opinió pública, que puguin donar a conèixer altres realitats i possibilitats, i d’aquesta forma crear des del coneixement i identitat local una estructura global i real de la seva societat de la informació.

Comments (3)