El dia d’enganar

Seguint la tradició anglo-saxona de l’April Fool’s Day, des del segle XVIII els britànics van deixar a Menorca el que els illencs coneixem com es dia d’enganar. Els diaris i blocs menorquins han seguit aquesta tradició amb bon humor, i en destacaria da del diari Menorca d’enguany:

Bikini Nelson

MenorcAir

Taula rodona de polítics de les Illes Balears a l’Espai Mallorca de Barcelona

El proper dimarts dia 13 de març a les 19:30h tindrà lloc a l’Espai Mallorca de Barcelona una taula rodona amb polítics de les Illes Balears, de cara a les properes eleccions locals i autonòmiques. És una bona oportunitat pels illencs residents a Barcelona de sentir d’aprop l’actualitat política balear.

Polítics que hi assistiran:

PSM: Eduard Riudavets
Gent per Formentera: Jaume Ferrer
Eivissa pel Canvi: Albert Prats
PSOE: Francina Armengol
BLOC: Biel Barceló
UM: Josep Lliteres
PP: Fernando Rubio

El moderador serà en Biel Cadilla, periodista de la Televisió de Mallorca.

Ens veiem a l’Espai Mallorca ;) [Carme 55, 08001 Barcelona, 934 429 193]

Joves de Menorca per la Defensa del Territori

Menorca és un espai preciós, i no ens el podem deixar perdre. Amb l’estima cap a la nostra terra i el dolor per les coses mal fetes, neixen els Joves de Menorca per la Defensa del Territori, un grup de joves, estudiants i no, preocupats no només per demanar doblers a l’administració per pagar passatges d’avió sinó essencialment per l’esdevenir social i polític del nostre país. En un moment en què es parla de polítiques de joventut i tothom, i especialment les polítiques més de dretes, se n’omple la boca, cal que reivindiquem el paper dels joves com a sensibilitat necessària per mantenir la nostra particularitat física i social, que a poc a poc es vol anar destruint amb una política de grans inversions d’infraestructures que du cap a la destrucció del nostre territori.

Hem vist com en benefici del turisme, i posant-lo com a pretext, s’ha engegat, al conjunt de les Illes Balears, una política ferotge que du a la desmesura, a la manca de respecte cap als espais naturals, a la confrontació social, a la construcció invasiva d’urbanitzacions noves i de carreteres i, en darrer terme, a la corrupció escandalosa. El cas de la vergonya pública de tot el que ha succeït a Eivissa amb la construcció d’una autopista, que té implicades més de cinc-centes famílies i que ha seguit una política d’avantposar interessos particulars respecte del bé general, n’és una mostra ben clara. També la construcció d’una autovia, i de noves urbanitzacions i camps de golf a Mallorca. Per no parlar del cas d’Andratx.

La política tirada endavant pel PP al si del Govern Balear és en bona mesura culpable de tot aquest desgavell. És al darrere de totes les problemàtiques territorials i defensora d’un model de creixement insostenible, el resultat del qual és la confrontació, la destrucció territorial i el desbaratament dels recursos naturals, sense els quals la nostra qualitat de vida (de la qual tant parlen) és la primera perjudicada. No hem de perdre el nord i la nostra sensibilitat com a joves ens du a plantejar que hem de reivindicar un model ben diferent al que proposen. No oblidem quines són les propostes que ha tingut i té aquest partit per a Menorca: construcció d’un dic desmesurat en una zona que havia de comportar la construcció d’una nova urbanització, el desdoblament de la carretera, la construcció de nous camps de golf o una nova construcció d’un dic a Fornells. I d’altres coses que han aconseguit amb el vistiplau del PSOE com l’ampliació de l’aeroport. On governa, a Menorca, també s’ha caracteritzat per la creació d’escàndols urbanístics, la requalificació de terres i la construcció d’infraestructures faraòniques desmesurades pràticament inservibles mentre els espais culturals queden deixats de la mà de Déu.

És necessari que reivindiquem la presència d’un turisme que sigui respectuós amb el medi i que valori el nostre fet diferencial; un turisme a la conveniència del qual no s’hagi de passar per davant de l’estructura bàsica del nostre teixit: els menorquins també importam; la creació si açò és necessari d’una ecotaxa; la recuperació d’espais per a l’oci integradores amb el medi com les rutes cicloturístiques o eqüestres o la recuperació del Camí de Cavalls; la reivindicació d’un Parc Nacional; el renaixement d’una nova sensibilitat conservacionista basada en la defensa dels valors del manteniment del medi i en contra de la destrucció territorial a costa d’interessos particulars vestits d’un suposat interès general.

A Menorca, un teixit social important amb una sensibilitat conservacionista va fer que un projecte desmesurat, com el de la construcció d’un port esportiu i una urbanització de luxe extensíssima a l’Albufera des Grau, es tirés endarrere. També el mateix va passar amb la possible urbanització de Macarella i de Trebalúger. Les fotografies d’aquestes platges, avui, són les que aquells que es dediquen a la promoció del turisme exploten. Gràcies a l’Albufera, comptam amb el títol de Reserva de la Biosfera, i les polítiques de dretes se n’omplen la boca. Tanmateix, els interessos que hi havia darrere aquests macroprojectes s’erigien amb els mateixos arguments que ara empra el PP. Nosaltres ens sentim hereus de totes aquelles proclames i d’aquella sensibilitat, i consideram que no podem baixar la guàrdia davant les noves envestides. Els joves seran els beneficiaris o els perjudicats de la bona o mala política en un tema tan delicat com aquest. No podem deixar el nostre futur en mans d’aquell qui no pensa en aquestes coses, que basa la seva manera de fer en un benefici immediat a costa de la hipotecació de la terra dels seus pares i que serà dels seus fills.

No a la destrucció del territori!

Per adherir-vos a la campanya podeu deixar un comentari o enviar-me un correu amb nom i DNI, i donareu suport a la campanya de difusió als mitjans locals. Gràcies.

Més anglicismes menorquins

Arrel d’un problema amb el hosting no és possible publicar comentaris en aquest bloc. En volia posar un al darrer apunt sobre els anglicismes de Menorca, així que de moment el deixaré aquí:

Em sembla una bona idea Guiem, de fet, alguns cops he mirat de buscar per Internet un recull d’aquestes expressions i mai he trobat cap lloc web on trobar-ne un bon recull. Què et sembla si anem fent una llista aquí?

Deixant el polèmic bòtil a part, aquestes són les que se, o he trobat:

Mèrvels - joc de les bales (marbles)

Xoc - guix (chalk)

Boinder - detall arquitectònic anglès que fa referència a un balcó tancat amb finestrals (bow window)

Gin - gibebra, ai es Xoriguer …

Grevi - salsa per acompanyar la carn (gravy)

Xumàquer - sabater (shoemaker)

Tornescrú - tornadís (screwdriver)

Estèpel - grapadora (staples)

Xàquens - fet de donar-se la mà amb significat de tancar un acord comercial (shake hands)

Trinqui? - en algún lloc he vist aquesta paraula en relació a drinking emprada per gent gran, però em sona a mala associació igual que bòtil.

Siti - cadira (sette)

També expresions com:

Tenir s’ull blec - de black, tenir l’ull morat

Quatre jans i un boi - expressió que vol dir que hi ha poca gent, en català central seria ‘quatre gats’. Boi ve de boy i he trobat gent que diu que jan és una adaptació de John emprada també a Gibraltar, però el fet és que jan és emprat també en català central com contracció de Joan.

Carrer des Bèrecs - aquest carrer agafa el nom de ‘barraks’, casernes en anglès.

Existeix una publicació: “Els anglicismes de Menorca” (1983) de Vicent Ortells a l’Editorial Moll si en voleu aprofundir.

En sabeu més?

**********************************

Actualització 17/11/2006

Afegit al problema dels comentaris, l’spam s’està colant com vol al bloc, acabo d’esborrar més de 300 comentaris i trackbaks …

Com darrerament no puc estar gaire atent al bloc, deixaré temporalment tancats els comentaris, a veure si així aconsegueixo algo, com a mínim fins que em passi a una versió més nova de wordpress.

Fins aviat.

Bòtil no és un anglicisme?

Segurament a tots ens ha passat algun cop a la vida. De sobte esbrines que alguna cosa, per senzilla que sigui, la qual tenies assimilada com totalment certa … resulta que no ho és. El fet s’agreuja quan aquella falsa veritat, t’agradava molt més com era i no com realment és. Es tracta de la caiguda d’un mite. Fa poc vaig viure aquesta sensació, i no només jo sinó que quan ho explicava als meus amics, inconscientment equivocats com jo també es sorprenien. Arrel d’una conversa amb el meu amic Guiem (un dels sorpresos), comparteixo amb vosaltres aquesta inquietud, especialment els menorquins i/o filòlegs que per X o per Y us passeu per aquest bloc.

Menorca va formar part de la Corona Britànica la major part del segle XVIII, dominació que es va iniciar i finalitzar (excepte dos períodes intermitjos de dominació francesa i espanyola) amb els Tractats d’Utrech i Amiens, respectivament. La societat menorquina no es va anglosaxonitzar en tan curt període de temps, però si que hi varen quedar petites petjades en l’arquitectura o la llengua.

Tot i que molts mots o expressions ja estan en desús com ‘tenir s’ull blec‘ (per black) tenir l’ull morat, queden encara anglicismes ben vius com ‘mèrvels‘ (per marbles) pel joc de les bales o ‘xoc‘ (per chalk) al guix. Però d’entre tots els anglicismes, ‘bòtil‘ (per bottle) per ampolla és el més popular, o així ho creia fins que Josep Mir (excel·lent blocaire menorquí que no deixo de llegir des de la genial lliçó de filologia a ICM) va escriure sobre el bòtil al seu bloc. Així ho defineix també el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana o l’Alcover-Moll.

M’arriscaria a afirmar que no hi ha cap menorquí que vivint com jo a Catalunya, no hagi explicat mai l’origen britànic de la paraula bòtil. De fet, ens agrada fer-ho! ja que es tracta d’un tret històric diferencial de la resta de les Illes Balears, o dels Paisos Catalans, que ens agrada i configura la nostra identitat com a menorquins dins la cultura catalana.

A en Guiem i a mi (que no som filòlegs ni fer-hi aprop) ens agradaria que diguéssiu la vostra al respecte del bòtil i els anglicismes. Sorpresos o no, ens interessa molt el que en penseu. Els comentaris són oberts.

Per cert que els qui esteu interessats en aquesta època de la història de Menorca, apart de consultar llibres d’història podeu llegir ‘Els Nikolaidis‘, una novela de l’escriptor menorquí Josep Maria Quintana que us recomano efusivament.

Bones festes de Maó !!!

Avui, més o menys a aquesta hora, a la Plaça de l’església de Maó, s’està cantant allò de …

Un senyor damunt d’un ruc,
un senyor damunt d’un ruc,
un senyor damunt d’un ruc,
damunt d’un ruc, damunt d’un ruc.

Sa pobre bèstia va llenegar,
va caure a s’aigua i es va ofegar.
I es senyor deia per tot arreu:
Qui no vol caure, qui no vol caure,
que vagi a peu.

Molt bones festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó 2006 !!!

Maó

Avui dia 6 de setembre, justament 2 dies abans de les festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó, el BOE publica la següent resolució [pdf]:

Se hace público que el Consell Executiu del Consell Insular de Menorca por acuerdo adoptado en fecha 27 de febrero de 2006 (publicado en el Boletín Oficial de las Islas Baleares número 46, de fecha 1 de abril de 2006), acordó aprobar el cambio de denominación oficial de la ciudad y del municipio que pasará a ser Maó, dado que es el nombre catalán, lengua propia de las Illes Balears.
Lo que se hace público de conformidad con lo establecido en la disposición adicional del Real Decreto 382/1986, de 10 de febrero, una vez comunicada por la Dirección General de Cooperación Local la Resolución de 25 de abril de 2006 de modificación de la inscripción correspondiente en el Registro de las Entidades Locales.

Maó, 21 de julio de 2006.-La Presidenta del Consell Insular de Menorca, Joana Maria Barceló Martí.

Finalment, un any i quasi tres mesos després que l’Ajuntament de Maó decidís aplicar l’article 14 de la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears aprovada el 1986, per la qual tots els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana, s’ha oficialitzat després d’aparèixer al BOE. Com a maonès no puc deixar de felicitar-me pel que en realitat és la situació normal a la resta de pobles de les Illes Balears, i que després de tant temps (i després de tanta polèmica) ha acabat succeint a la nostra ciutat. Així doncs felicitats a tots els maonesos i maoneses, per fi!

Per cert, parlant de polèmica, recentment va aparèixer als mitjans de comunicació locals una notícia que em va deixar completament estordit, la creació d’un partit polític (que sembla ser te intenció de participar en les properes eleccions locals a Maó) anomenat ‘Ciudadanos Mahoneses‘, que no deixen de ser els inefables membres d’ICM amb un altre nom per tal de poder establir-se com a grup polític (que com a punt fort del programa electoral te l’anulació del canvi de topònim que s’acaba d’aprovar). La notícia, que ja de per sí provoca certa tristor, no és el que em va deixar més esglaiat, sinó l’autodefinició de grup polític ‘de carácter izquierdista, laica, progresista y no nacionalista‘ !!! Però que s’han pensat que som ases?? Que no s’adonen que són completament el contrari de com es defineixen!? Algú s’ho pot creure? Aquesta broma (o quasi bé deliri) només la puc entendre com un intent d’esgarrapar algun vot al PSIB-PSOE o al PSM, ja que d’altra manera només es pot esperar un fraccionament del vot de la dreta.

Si finalment aquest partit polític es presenta a les eleccions, serà la demostració de el sols que estan els d’ICM, i potser així deixen la seva causa perduda per dedicar-se més a fons a l’Illa de l’Hospital.

Vist a Xalandria.