Bloc de Joan Melià Seguí

Arrel d’un problema amb el hosting no és possible publicar comentaris en aquest bloc. En volia posar un al darrer apunt sobre els anglicismes de Menorca, així que de moment el deixaré aquí:

Em sembla una bona idea Guiem, de fet, alguns cops he mirat de buscar per Internet un recull d’aquestes expressions i mai he trobat cap lloc web on trobar-ne un bon recull. Què et sembla si anem fent una llista aquí?

Deixant el polèmic bòtil a part, aquestes són les que se, o he trobat:

Mèrvels - joc de les bales (marbles)

Xoc - guix (chalk)

Boinder - detall arquitectònic anglès que fa referència a un balcó tancat amb finestrals (bow window)

Gin - gibebra, ai es Xoriguer …

Grevi - salsa per acompanyar la carn (gravy)

Xumàquer - sabater (shoemaker)

Tornescrú - tornadís (screwdriver)

Estèpel - grapadora (staples)

Xàquens - fet de donar-se la mà amb significat de tancar un acord comercial (shake hands)

Trinqui? - en algún lloc he vist aquesta paraula en relació a drinking emprada per gent gran, però em sona a mala associació igual que bòtil.

Siti - cadira (sette)

També expresions com:

Tenir s’ull blec - de black, tenir l’ull morat

Quatre jans i un boi - expressió que vol dir que hi ha poca gent, en català central seria ‘quatre gats’. Boi ve de boy i he trobat gent que diu que jan és una adaptació de John emprada també a Gibraltar, però el fet és que jan és emprat també en català central com contracció de Joan.

Carrer des Bèrecs - aquest carrer agafa el nom de ‘barraks’, casernes en anglès.

Existeix una publicació: “Els anglicismes de Menorca” (1983) de Vicent Ortells a l’Editorial Moll si en voleu aprofundir.

En sabeu més?

**********************************

Actualització 17/11/2006

Afegit al problema dels comentaris, l’spam s’està colant com vol al bloc, acabo d’esborrar més de 300 comentaris i trackbaks …

Com darrerament no puc estar gaire atent al bloc, deixaré temporalment tancats els comentaris, a veure si així aconsegueixo algo, com a mínim fins que em passi a una versió més nova de wordpress.

Fins aviat.

Segurament a tots ens ha passat algun cop a la vida. De sobte esbrines que alguna cosa, per senzilla que sigui, la qual tenies assimilada com totalment certa … resulta que no ho és. El fet s’agreuja quan aquella falsa veritat, t’agradava molt més com era i no com realment és. Es tracta de la caiguda d’un mite. Fa poc vaig viure aquesta sensació, i no només jo sinó que quan ho explicava als meus amics, inconscientment equivocats com jo també es sorprenien. Arrel d’una conversa amb el meu amic Guiem (un dels sorpresos), comparteixo amb vosaltres aquesta inquietud, especialment els menorquins i/o filòlegs que per X o per Y us passeu per aquest bloc.

Menorca va formar part de la Corona Britànica la major part del segle XVIII, dominació que es va iniciar i finalitzar (excepte dos períodes intermitjos de dominació francesa i espanyola) amb els Tractats d’Utrech i Amiens, respectivament. La societat menorquina no es va anglosaxonitzar en tan curt període de temps, però si que hi varen quedar petites petjades en l’arquitectura o la llengua.

Tot i que molts mots o expressions ja estan en desús com ‘tenir s’ull blec‘ (per black) tenir l’ull morat, queden encara anglicismes ben vius com ‘mèrvels‘ (per marbles) pel joc de les bales o ‘xoc‘ (per chalk) al guix. Però d’entre tots els anglicismes, ‘bòtil‘ (per bottle) per ampolla és el més popular, o així ho creia fins que Josep Mir (excel·lent blocaire menorquí que no deixo de llegir des de la genial lliçó de filologia a ICM) va escriure sobre el bòtil al seu bloc. Així ho defineix també el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana o l’Alcover-Moll.

M’arriscaria a afirmar que no hi ha cap menorquí que vivint com jo a Catalunya, no hagi explicat mai l’origen britànic de la paraula bòtil. De fet, ens agrada fer-ho! ja que es tracta d’un tret històric diferencial de la resta de les Illes Balears, o dels Paisos Catalans, que ens agrada i configura la nostra identitat com a menorquins dins la cultura catalana.

A en Guiem i a mi (que no som filòlegs ni fer-hi aprop) ens agradaria que diguéssiu la vostra al respecte del bòtil i els anglicismes. Sorpresos o no, ens interessa molt el que en penseu. Els comentaris són oberts.

Per cert que els qui esteu interessats en aquesta època de la història de Menorca, apart de consultar llibres d’història podeu llegir ‘Els Nikolaidis‘, una novela de l’escriptor menorquí Josep Maria Quintana que us recomano efusivament.

Avui dia 6 de setembre, justament 2 dies abans de les festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó, el BOE publica la següent resolució [pdf]:

Se hace público que el Consell Executiu del Consell Insular de Menorca por acuerdo adoptado en fecha 27 de febrero de 2006 (publicado en el Boletín Oficial de las Islas Baleares número 46, de fecha 1 de abril de 2006), acordó aprobar el cambio de denominación oficial de la ciudad y del municipio que pasará a ser Maó, dado que es el nombre catalán, lengua propia de las Illes Balears.
Lo que se hace público de conformidad con lo establecido en la disposición adicional del Real Decreto 382/1986, de 10 de febrero, una vez comunicada por la Dirección General de Cooperación Local la Resolución de 25 de abril de 2006 de modificación de la inscripción correspondiente en el Registro de las Entidades Locales.

Maó, 21 de julio de 2006.-La Presidenta del Consell Insular de Menorca, Joana Maria Barceló Martí.

Finalment, un any i quasi tres mesos després que l’Ajuntament de Maó decidís aplicar l’article 14 de la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears aprovada el 1986, per la qual tots els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana, s’ha oficialitzat després d’aparèixer al BOE. Com a maonès no puc deixar de felicitar-me pel que en realitat és la situació normal a la resta de pobles de les Illes Balears, i que després de tant temps (i després de tanta polèmica) ha acabat succeint a la nostra ciutat. Així doncs felicitats a tots els maonesos i maoneses, per fi!

Per cert, parlant de polèmica, recentment va aparèixer als mitjans de comunicació locals una notícia que em va deixar completament estordit, la creació d’un partit polític (que sembla ser te intenció de participar en les properes eleccions locals a Maó) anomenat ‘Ciudadanos Mahoneses‘, que no deixen de ser els inefables membres d’ICM amb un altre nom per tal de poder establir-se com a grup polític (que com a punt fort del programa electoral te l’anulació del canvi de topònim que s’acaba d’aprovar). La notícia, que ja de per sí provoca certa tristor, no és el que em va deixar més esglaiat, sinó l’autodefinició de grup polític ‘de carácter izquierdista, laica, progresista y no nacionalista‘ !!! Però que s’han pensat que som ases?? Que no s’adonen que són completament el contrari de com es defineixen!? Algú s’ho pot creure? Aquesta broma (o quasi bé deliri) només la puc entendre com un intent d’esgarrapar algun vot al PSIB-PSOE o al PSM, ja que d’altra manera només es pot esperar un fraccionament del vot de la dreta.

Si finalment aquest partit polític es presenta a les eleccions, serà la demostració de el sols que estan els d’ICM, i potser així deixen la seva causa perduda per dedicar-se més a fons a l’Illa de l’Hospital.

Vist a Xalandria.

He rebut per correu electrònic una proposta de Rellançament de la Campanya pel Català al Parlament EUROPEU. Els catalanoparlants tenim dret a ser visibles a Europa, la nostra llengua no és menys important que la resta de llengües oficials europees. Aquest no és el primer cop que es vota per l’oficialitat del català a Europa, per això cal que ens sensibilitzem, fem difusió, i aprofitem aquesta nova oportunitat de fer sentir la nostra veu i la nostra llengua a Europa.

Signa pel català al Parlament Europeu !

El proper dia 12 de juny es decidirà a Brussel·les sobre les comunicacions en català al Parlament Europeu i cal que fem la màxima pressió al respecte. Per això ens és necessari l’ajut de tots i les signatures de tothom. Si us plau, feu-ho arribar al màxim de gent possible per tal que signin i poder pressionar al màxim. eurotribune.net rellença la campanya en favor del reconeixement del català al Parlament Europeu.

El diari electrònic eurotribune.net ha tornat a posar en marxa la campanya per demanar a la mesa del Parlament Europeu l’acceptació de les llengües cooficials espanyoles –el català, l’euskera i el gallec– tal i com va demanar ara fa uns mesos el Govern espanyol mitjançant un memoràndum lingüístic i que fa un mes la mateixa mesa va rebutjar.
La campanya, que compta amb el suport dels parlamentaris Ignasi Guardans (CiU), Bernat Joan (ERC), Josu
Ortuondo (EAJ-PNB) i Raül Romeva (ICV), consisteix en l’enviament d’una carta tancada en diferents idiomes als membres de la mesa de la cambra europea en la que es prega una major sensibilitat vers aquestes llengües i es demana que s’adoptin tal i com va demanar el Govern espanyol. eurotribune.net pretén, d’aquesta manera, donar veu a la societat civil per tal que la mesa de l’Europarlament observi la vitalitat d’aquestes llengües i la seva voluntat de participar i enriquir el debat europeu.

Ànims, jo ja he signat!

Felicitats !

Els blocs ja s’han fet ressò de la noticia de l’aprovació del domini .cat amb el que es podran identificar continguts relacionats amb la llengua i la cultura catalana. En els propers mesos sabrem amb quines condicions es podran registrar aquests dominis i quina acceptació tindran.

Vilaweb també ha seguit d’aprop aquest esdeveniment.

GMail em segueix sorprenent. Relativament poc després de la contractació de Quico Llach de Softcatala ja apareixen els primers resultats de traduccions al català. El correu de Google ha sigut doncs el primer producte del cercador en ser traduït (despres de la interfície del pròpi cercador).

Així com en Pere comentava que acabaria sent una megacorp la que impulsaria les tecnologies lliures i d’estandarització industrial (quí ho havia de dir), ara resulta que aquesta mateixa megacorp impulsarà també la utilització del català.

I no ho han fet extorsionant la Generalitat (com en els casos de Yahoo o Microsoft), simplement contractant un treballador. Així de senzill, així de simple. Així és Google (i que duri).

Hola al·lots i al·lotes, benvinguts al curs d’optimisme periodístic d’aquest bloc. En aquest curs aprendrem a ser molt optimistes llegint la premsa. Escollim una noticia recent, per exemple, del Parlament Europeu:

Els representants europeus voten en contra de que el català sigui llengua oficial a la Unió

Vaja, és molt trist no? Aquest tipus de noticies lamentables no ens agraden gens… millor la titularem així:

El catalán, el euskera y el gallego podrán utilizarse en las instituciones de la UE

Vaja, quasi sembla que podem estar contents i tot! Però no, no ens enganyem. Avui és un dia trist per tots els que ens estimem la nostra llengua. Europa no reconeixerà el Català oficialment, així com tampoc el Gallec i el Basc. Mai ens tractaran com els demés, però sempre podrem escriure titulars bonics.

Vist a Vilaweb:

Si fa uns dies Google ens sorprenia amb Summer Code (un sistema de recompenses per a estudiants que dediquin aquest estiu a desenvolupar programari lliure), la Secretaria de Tecnologia i Societat de la Informació (STSI) de la Generalitat de Catalunya acaba de llençar un projecte similar. Es repartiran 100.000 en premis de 2.000 euros per projectes desenvolupats en treballs acadèmics (projectes final de carrera, tesis, treballs de recerca…), i també a qualsevol persona que desenvolupi programari amb la finalitat de proporcionar recursos lingüístics per a la llengua catalana. Tot sobre programari lliure. Serà la mà den Llorenç Valverde?

Una gran iniciativa per part de la Generalitat de Catalunya que ja podrien imitar altres governs del país (prenguin nota Sr. Fiol i Sr. Matas). És el deure de les administracions el potenciar el programari lliure, d’aquesta manera es dona protagonisme al sector local, es potencia la llengua i la cultura i es perd dependència de la tecnologia externa.

Ja se n’havia parlat abans a altres blocs de formigues elèctriques, mentre a l’altre costat de l’atlàntic la innovació es genera des del sector privat, a casa nostra seguim depenent de les institucions per veure bones iniciatives com la de la STSI. Ja veurem com evoluciona.

Vist a Vilaweb.

IB3, la flamant televisió pública de les Illes Balears va començar les seves emissions aquest dilluns dia 2, amb un telenotícies. Jo no vaig tenir l’oportunitat de veure-ho, tampoc he perdut la son per això, però pel que ha sortit als mitjans sembla que no va ser un exemple de neutralitat política. Hi ha que entendre-ho, si tots els que hi treballen tenen determinades tendències en comú, és molt fàcil que el subconscient jugui males passades (sempre sense voler, es clar). Ara entenc que algunes treballadores hagin sigut convidades a marxar, no sigui que aquesta comunió ideològica es trenqui!

Bé doncs, després de tres dies d’emissions ja es pot apreciar una clara desproporció entre el castellà predominant i el català més aviat testimonial, fet que ha sigut denunciat pel PSM. Si el bilingüisme ja semblava a priori un despropòsit, hem de comportar aquesta desconsideració a la nostra llengua? Una vegada més, anam malament.

PD. Per seguir d’aprop les noticies relacionades amb IB3 us recomano el bloc Indígenes i el diari electrònic Vilaweb.

Vist a Vilaweb: Zapatero aprova la diferenciació entre català i valencià a les escoles oficials d’idiomes.

El govern de Zapatero inclourà el valencià, separat del català, a les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI), una mesura proposada per l’executiu de José M. Aznar. L’executiu socialista ha enviat al Consell Escolar de l’Estat el projecte de Reial Decret pel qual es fixen les llengües que s’impartiran a les escoles i en el text s’hi diferencia català i valencià com dues llengües diferents, amb programes separats…

STEPV-IV ha qualificat de ‘despropòsit científic’ el Reial Decret, el qual ‘entra en contradicció oberta amb les titulacions acadèmiques reconegudes pel mateix estat’…

Quan semblava que tot l’estèril debat sobre la llengua catalana i els seus dialectes havia passat a millor vida, el nostre govern ens ha sorprès amb aquest nou “Reial Decret”. I és que darrerament entre les solucions habitacionals i els plans anti-pirateria, sembla que està enratxat!!!

És a dir que després de reafirmar-se sobre la unitat de la llengua en les ja històriques traduccions de la constitució europea, el Govern dona un gir tant inesperat com surrealista aprovant la diferenciació del català i valencià en les Escoles Oficials d’Idiomes, ni més ni menys que seguint una mesura proposada pel PP!!

No sé fins a quin punt transcendirà aquesta noticia, però suposo que això, al igual que va passar amb les versions de la constitució, s’acabarà rectificant. Menys mal que ja ens ho coneixem…