Bloc de Joan Melià Seguí

Realment curiós que al logotip conmemoratiu de la versió espanyola de Google hi apareguin uns castellers… alguna cosa està canviant? En principi només serà visible avui dia 1 d’octubre.

Sembla que els castellers encaixen bé en el món tecnològic. Sun també va inspirar-s’hi per la seva campanya Powering the participation age, per il·lustrar el treball en equip.

Veieu alguna relació entre l’alliberament del protocol de VoIP Jingle creat per Google, i els insistents rumors sobre la possible distribució de Linux del cercador ?

Sempre van apareixent rumors sobre una hipotètica distribució per a escriptori de Linux , i tot i que s’ha desmentit, es parla d’una possible adaptació d’Ubuntu (que porta per nom Goobuntu). La pregunta és, què podria aportar Google de nou, que no disposin ja les altres distribucions? Ens hem d’imaginar un escriptori ple d’Adwords?

D’entre tots els serveis de Google, el més interessant en quant a potencial de creixement és la VoIP. El gran dominador actual és sens dubte Skype, que fent valer la terminologia empresarial, ha pujat a l’ona guanyadora sortint en el moment just (social i tecnològicament) per fer-se amb el gran pastís. És l’efecte Messenger, tot-hom se’l posa, perquè tot-hom el té. Skype és ja popular fins i tot entre persones poc tecnòlogues (i fins i tot n’existeix traducció al català per Microsoft). I funciona bé, és molt barat, però no ens dona llibertat, no com hauria de ser a Internet.

Tot i que Google ja ha demostrat que no sempre es pot complir allo de don’t be evil… (alguns ja ho canvien per don’t be hypocrit), em dona la sensació que sigui el que sigui el que estiguin preparant, la missatgeria de text i veu hi tindrà molt a veure. Per devant queda enfonsar Microsoft i Ebay-Skype per a que la informació i la comunicació segueixi sent lliure a Internet, però sembla un repte ben interessant pels de can Google.

Interessant article aparegut a la portada de la web de la Universitat Oberta de Catalunya sobre la creació d’empreses en l’economia del coneixement del professor Josep Lladós.

L’article analitza el paper del progrés tecnològic en el procés de la innovació, tant important en el món empresarial de l’economia del coneixement, des del punt de vista social, cultural i polític. De l’article vull destacar el darrer apartat, el rol de les TIC, en el qual es resumeix en 10 punts les raons per les que segons l’autor les TIC afavoreixen l’estimul emprenedor:

[…] un tercer element d’anàlisi estaria relacionat amb l’evidència que les TIC aporten un component estratègic a l’emergència i el desenvolupament dels entorns competitius en l’economia del coneixement. L’ús de les TIC ofereix un ampli ventall de beneficis en termes d’eficiència, de difusió
de coneixement, d’interaccions estratègiques i d’accés als mercats. D’aquesta manera, a mesura que l’esfera econòmica es va digitalitzant, l’aplicació d’aquestes innovacions tecnològiques obre un conjunt ampli de noves possibilitats i té un efecte directe i positiu sobre el potencial d’una economia a l’hora de crear noves empreses. Diferents motius donarien suport a aquesta tesi, d’entre els quals m’agradaria referir-me breument a una desena.

Aquest decàleg “a mida” començaria per l’evidència que aquestes tecnologies han induït l’aparició de noves
activitats econòmiques en el si de l’anomenada indústria de la informació. En segon lloc, han ofert nous canals de
comercialització tant per als productes i serveis tradicionals com per als nous continguts digitalitzats. En tercer lloc, han millorat l’eficiència i les potencialitats de difusió del coneixement, posant els nous coneixements a l’abast de més gent i a un cost més baix, fet que ofereix noves oportunitats per a participar en l’economia global. En particular, propicien el desenvolupament de noves formes de treball, que afavoreixen una millor conciliació entre l’activitat laboral i la vida personal, obren possibilitats a col·lectius amb dificultats especials d’inserció i fomenten
l’emprenedoria social. En quart lloc, han reduït els obstacles a la cooperació i al desenvolupament de xarxes
col·laboratives, que són vitals per a la innovació i la creació de noves empreses. En cinquè lloc, són un instrument
estratègic de canvi organitzatiu, de flexibilitat i de descentralització de les activitats empresarials i contribueixen a l’emergència de les empreses organitzades en xarxa i a l’estímul a noves oportunitats de subcontractació. En sisè lloc, han reduït l’escala mínima necessària per a desenvolupar nous productes i processos de manera competitiva, cosa que donat lloc a noves oportunitats de negoci. En setè lloc, han modificat els patrons i requeriments del consum, amb una demanda creixent de productes diferenciats i de serveis a mida, que continuadament obren noves oportunitats en el mercat. En vuitè lloc, mitjançant la formació virtual, afavoreixen l’aprenentatge continuat al lloc de treball i, en conseqüència, milloren les habilitats cognitives, les capacitats relacionals i l’esperit emprenedor dels treballadors i indueixen al canvi cultural. En novè lloc, simplifiquen
la interacció entre les activitats empresarials i l’administració, fet que limita la complexitat burocràtica.
Finalment, són la plataforma que permet el desenvolupament de vivers o d’incubadores virtuals que acullen les iniciatives dels emprenedors, els permeten accedir als serveis especialitzats necessaris per a l’èxit en la seva iniciativa empresarial i adherir-se, de manera eficient, a xarxes cooperatives d’innovació.

El foment de l’esperit emprenedor també té, doncs, una dimensió estretament relacionada amb el desenvolupament de l’e-business i del negoci electrònic. En el futur, les iniciatives que afavoreixin la connectivitat sobre la base d’infraestructures amb prestacions d’alta qualitat, l’accés a equipaments i aplicacions tecnològiques complexes, el desenvolupament de nous continguts digitals, la generalització d’habilitats en l’ús de les TIC i la millora de la privadesa i seguretat de les transaccions, com també de la confiança i protecció dels consumidors, obriran, com així succeeix en les economies del nostre entorn proper, un conjunt de noves oportunitats per als emprenedors.

Llegeixo a Barrapunto que el Hackmeeting 2005 es cel·lebrarà aquest any a la població d’Es Mercadal, a Menorca. La participació és oberta i gratuïta i serà els dies 21, 22 i 23 d’octubre al recinte ferial més conegut com es corters.

A part de fer-ne ressò per les persones de Menorca (i també de fora) que llegeixen el bloc i puguin assistir a l’event, volia felicitar l’Ajuntament d’Es Mercadal per aquesta iniciativa i d’altres com les tertulies d’estiu que fan d’aquesta població un referent en l’oferta cultural menorquina. Felititats.

Felicitats !

Els blocs ja s’han fet ressò de la noticia de l’aprovació del domini .cat amb el que es podran identificar continguts relacionats amb la llengua i la cultura catalana. En els propers mesos sabrem amb quines condicions es podran registrar aquests dominis i quina acceptació tindran.

Vilaweb també ha seguit d’aprop aquest esdeveniment.

El gegant de les subhastes i .com en general eBay ha comprat fa unes hores el gegant de la VoIP Skype. L’import de la transacció podria arribar a la marejant xifra de 4.100 milions de dòlars repartits entre efectiu, accions i suplements per arribar a fites financeres. Aquesta és la nota de premsa d’eBay.

El que ningú no endevina de moment és la raó per la que eBay ha comprat l’empresa de moda de VoIP, ja que aparentment vol aplicar-ho simplement a millorar el sistema de subhastes. Un possibilitat seria que eBay podria entrar a competir en el sector de la VoIP i de les telecomunicacions en general. Possiblement tinguem més informació un cop hagi acabat l’operació de compra.

Està clar que eBay és una empres de gran èxit. Va sobreviure a la bombolla .com i a més els seus competidors no han pogut mai fer-li ombra, per tant caldrà estar atent als pròxims moviments d’eBay.

Però ha encertat amb aquesta compra?

Ara que els competidors comencen a treure nous sistemes al mercat (cal recordar que Google acaba d’entrar en la lluita), i que els sistemes lliures de VoIP comencen a deixar-se veure, podria fer pensar en que la compra no s’ha realitzat en el millor moment.

Caldrà veure en quines condicions quedarà ara Skype i si aquesta compra afectarà en el seu desenvolupament. Podríem imaginar que eBay fes lliure Skype per tal de competir millor amb les noves peces del taulell de la VoIP?

Tot i que de moment només serà pel programa L’Internauta que s’emetrà en directe els dissabtes a les 15h.
És una bona noticia tot i que només afecti a un dels programes. Queda per saber en quin format s’oferirà el podcast, i si els altres programes seguiran les passes d’aquest.
Llegit de Vilaweb.

GMail em segueix sorprenent. Relativament poc després de la contractació de Quico Llach de Softcatala ja apareixen els primers resultats de traduccions al català. El correu de Google ha sigut doncs el primer producte del cercador en ser traduït (despres de la interfície del pròpi cercador).

Així com en Pere comentava que acabaria sent una megacorp la que impulsaria les tecnologies lliures i d’estandarització industrial (quí ho havia de dir), ara resulta que aquesta mateixa megacorp impulsarà també la utilització del català.

I no ho han fet extorsionant la Generalitat (com en els casos de Yahoo o Microsoft), simplement contractant un treballador. Així de senzill, així de simple. Així és Google (i que duri).

La darrera ocurrència de la gent de l’SGAE, per boca del seu advocat Pedro Farré a les IV Jornades de Periodisme Digital, és la creació d’un carnet d’identitat per la navegació per Internet. Sembla que tal despropòsit quedaria justificat amb el fet que Internet no és un món regulat i que no cap la llibertat sense la responsabilitat. És realment admirable la capacitat d’imaginació que demostra l’SGAE, ara que veu com poc a poc comença a trontollar el seu imperi s’inventa nous camins d’on poder treure un poc de caixa.

La xarxa es va concebre i desenvolupar de forma lliure i sense necessitat d’identitats o identificacions. Cadascun dels nodes que la formen decideixen quina identitat cedir, i de quina manera aprofitar els recursos que aquesta ofereix. Veient propostes com aquesta, hem de ser conscients del perill que societats com l’SGAE representen, capaces de qualsevol barbaritat mentre tenguin oportunitat d’omplir la butxaca.

Veurem arribar el dia en que no sigui possible amagar situacions com les de la imatge?
Imatge apareguda a The New Yorker el 5 de juliol de 1993.

Recentment s’ha publicat a Eurostat un informe sobre la utilització d’Internet a l’Europa dels 25 (més Bulgària, Romania, Turquia, Noruega i Islàndia).

Internet usage in the EU25 no aporta grans novetats. A grans trets, el sector jove (entre 16 i 25 anys) son els que més utilitzen la xarxa de xarxes, i excepte als països nòrdics els homes encara es connecten més que les dones. En quant a la implantació de la banda ample a les cases (vital per canviar el mode en que Internet és utilitzat, segons l’informe), segueixen sent capdavanters els països nòrdics, tot i que es comencen a deixar veure a les primeres posicions els països bàltics.

Finalment Espanya destaca en l’apartat d’empreses amb connexió a banda ample situant-se en una tercera posició per darrera de Dinamarca i Suècia.