Bòtil no és un anglicisme?

Segurament a tots ens ha passat algun cop a la vida. De sobte esbrines que alguna cosa, per senzilla que sigui, la qual tenies assimilada com totalment certa … resulta que no ho és. El fet s’agreuja quan aquella falsa veritat, t’agradava molt més com era i no com realment és. Es tracta de la caiguda d’un mite. Fa poc vaig viure aquesta sensació, i no només jo sinó que quan ho explicava als meus amics, inconscientment equivocats com jo també es sorprenien. Arrel d’una conversa amb el meu amic Guiem (un dels sorpresos), comparteixo amb vosaltres aquesta inquietud, especialment els menorquins i/o filòlegs que per X o per Y us passeu per aquest bloc.

Menorca va formar part de la Corona Britànica la major part del segle XVIII, dominació que es va iniciar i finalitzar (excepte dos períodes intermitjos de dominació francesa i espanyola) amb els Tractats d’Utrech i Amiens, respectivament. La societat menorquina no es va anglosaxonitzar en tan curt període de temps, però si que hi varen quedar petites petjades en l’arquitectura o la llengua.

Tot i que molts mots o expressions ja estan en desús com ‘tenir s’ull blec‘ (per black) tenir l’ull morat, queden encara anglicismes ben vius com ‘mèrvels‘ (per marbles) pel joc de les bales o ‘xoc‘ (per chalk) al guix. Però d’entre tots els anglicismes, ‘bòtil‘ (per bottle) per ampolla és el més popular, o així ho creia fins que Josep Mir (excel·lent blocaire menorquí que no deixo de llegir des de la genial lliçó de filologia a ICM) va escriure sobre el bòtil al seu bloc. Així ho defineix també el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana o l’Alcover-Moll.

M’arriscaria a afirmar que no hi ha cap menorquí que vivint com jo a Catalunya, no hagi explicat mai l’origen britànic de la paraula bòtil. De fet, ens agrada fer-ho! ja que es tracta d’un tret històric diferencial de la resta de les Illes Balears, o dels Paisos Catalans, que ens agrada i configura la nostra identitat com a menorquins dins la cultura catalana.

A en Guiem i a mi (que no som filòlegs ni fer-hi aprop) ens agradaria que diguéssiu la vostra al respecte del bòtil i els anglicismes. Sorpresos o no, ens interessa molt el que en penseu. Els comentaris són oberts.

Per cert que els qui esteu interessats en aquesta època de la història de Menorca, apart de consultar llibres d’història podeu llegir ‘Els Nikolaidis‘, una novela de l’escriptor menorquí Josep Maria Quintana que us recomano efusivament.

1 Comment »

  1. Guiem Said,

    October 23, 2006 @ 5:43 pm

    Així es Joan, acabès de desmuntar un mite.

    De totes maneres amb es teu escrit he refrescat anglicismes que tenia oblidats com era es cas de “tenir s’ull blec”

    T’anim a que dediquis un dia una de ses teves xerrades a aprofondir més en es tema. I d’aquesta manera a veure si entre tots som capaços de treure més anglicismes.Crec que coincidiràs quan digui que els anglicismes poden ser ses paraules que es dia de demà tinguin més fàcil sa seva extinció, perquè per sa seva pròpia naturalessa sa seva transmisió entre generacions es més oral que no escrita. I més si a escola s’ensenya català estandard, però aquest seria un altre tema i avui no toca.

    Sa seva desaparició seria una llàstima, ja que les podem considerar una part del nostre xerrar que ens fa diferents a sa resta de catalanoparlants.

RSS feed for comments on this post

Leave a Comment