Bones festes de Maó !!!

Avui, més o menys a aquesta hora, a la Plaça de l’església de Maó, s’està cantant allò de …

Un senyor damunt d’un ruc,
un senyor damunt d’un ruc,
un senyor damunt d’un ruc,
damunt d’un ruc, damunt d’un ruc.

Sa pobre bèstia va llenegar,
va caure a s’aigua i es va ofegar.
I es senyor deia per tot arreu:
Qui no vol caure, qui no vol caure,
que vagi a peu.

Molt bones festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó 2006 !!!

Maó

Avui dia 6 de setembre, justament 2 dies abans de les festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó, el BOE publica la següent resolució [pdf]:

Se hace público que el Consell Executiu del Consell Insular de Menorca por acuerdo adoptado en fecha 27 de febrero de 2006 (publicado en el Boletín Oficial de las Islas Baleares número 46, de fecha 1 de abril de 2006), acordó aprobar el cambio de denominación oficial de la ciudad y del municipio que pasará a ser Maó, dado que es el nombre catalán, lengua propia de las Illes Balears.
Lo que se hace público de conformidad con lo establecido en la disposición adicional del Real Decreto 382/1986, de 10 de febrero, una vez comunicada por la Dirección General de Cooperación Local la Resolución de 25 de abril de 2006 de modificación de la inscripción correspondiente en el Registro de las Entidades Locales.

Maó, 21 de julio de 2006.-La Presidenta del Consell Insular de Menorca, Joana Maria Barceló Martí.

Finalment, un any i quasi tres mesos després que l’Ajuntament de Maó decidís aplicar l’article 14 de la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears aprovada el 1986, per la qual tots els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana, s’ha oficialitzat després d’aparèixer al BOE. Com a maonès no puc deixar de felicitar-me pel que en realitat és la situació normal a la resta de pobles de les Illes Balears, i que després de tant temps (i després de tanta polèmica) ha acabat succeint a la nostra ciutat. Així doncs felicitats a tots els maonesos i maoneses, per fi!

Per cert, parlant de polèmica, recentment va aparèixer als mitjans de comunicació locals una notícia que em va deixar completament estordit, la creació d’un partit polític (que sembla ser te intenció de participar en les properes eleccions locals a Maó) anomenat ‘Ciudadanos Mahoneses‘, que no deixen de ser els inefables membres d’ICM amb un altre nom per tal de poder establir-se com a grup polític (que com a punt fort del programa electoral te l’anulació del canvi de topònim que s’acaba d’aprovar). La notícia, que ja de per sí provoca certa tristor, no és el que em va deixar més esglaiat, sinó l’autodefinició de grup polític ‘de carácter izquierdista, laica, progresista y no nacionalista‘ !!! Però que s’han pensat que som ases?? Que no s’adonen que són completament el contrari de com es defineixen!? Algú s’ho pot creure? Aquesta broma (o quasi bé deliri) només la puc entendre com un intent d’esgarrapar algun vot al PSIB-PSOE o al PSM, ja que d’altra manera només es pot esperar un fraccionament del vot de la dreta.

Si finalment aquest partit polític es presenta a les eleccions, serà la demostració de el sols que estan els d’ICM, i potser així deixen la seva causa perduda per dedicar-se més a fons a l’Illa de l’Hospital.

Vist a Xalandria.

Configurar una ATI Rage Mobility M1 en Ubuntu

Aquest inici de setembre ha servit per posar-me d’una vegada per totes amb un problema tècnic que arrossegava amb els gràfics del meu ordinador des de ja fa quasi un any, quan vaig canviar de Hoary a Breezy a la meva distribució Ubuntu GNU/Linux. No és costum d’aquest bloc treure apunts exclusivament tècnics, però penso que és bo compartir la solució (per senzilla que sigui), per tal que algú pugui beneficiar-se’n.

El meu ordinador és un portàtil Acer TravelMate 529 ATXV (si, ja te 5 anys ;)), i per sort o per desgràcia sempre intento tenir el meu PC actualitzat. Fa un any però, en el pas d’Hoary a Breezy vaig notar una davallada de rendiment del sistema. Sense molt temps per dedicar-hi ho vaig deixar anar passant i vaig optar per canviar a un escriptori més lleuger, l’Xfce, que va millorar-ne el rendiment tot i que la navegació i treballar amb varis documents alhora es feia bastant dur.

Una conversa recent amb en Pau em va fer obrir els ulls, i després de regirar una mica entre logs i configuracions de les X vam veure que la targeta gràfica, una ATI Rage Mobility M1 amb 8 MB que utilitza el ‘chipset‘ anomenat ‘mach64‘, ja no disposava de drivers en els repositoris d’Ubuntu, per tant semblava clar que el baix rendiment del PC tenia a veure amb que la targeta gràfica no trobava els mòduls corresponents.

La solució, ben senzilla, la vam trobar als fòrums de la distribució. Desconec si hi ha una forma més elegant que la que vaig trobar, en cas afirmatiu serà benvinguda!

De forma resumida es tracta de comprovar en primer lloc si la configuració de les X és la correcte, per això hem de comprovar que en el fitxer /etc/X11/xorg.conf hi aparegui el següent codi:

Section "Device"
Identifier "ATI Technologies, Inc. Rage Mobility P/M (AGP)"
Driver "ati"
ChipSet "mach64"
BusID "PCI:1:0:0"
Option "DMAMode" "mmio"
EndSection

En cas contrari podem editar-lo amb el vi mateix. És important especificar el driver (ati) i el ChipSet (mach64). El següent pas és aconseguir les capçaleres i eines de compilació del nucli:

sudo apt-get install linux-686 linux-headers-2.6-686 build-essential

De la pàgina freedesktop.org aconseguir els mòduls dri necessaris (la que poso aquí és la darrera versió, es poden baixar amb la comanda wget):

http://dri.freedesktop.org/snapshots/common-20060403-linux.i386.tar.bz2
http://dri.freedesktop.org/snapshots/mach64-20060403-linux.i386.tar.bz2

Un com aconseguits els fitxers, sortir a la línia de comandes (p.ex. Ctrl+Alt+F1) i parar el servidor de les X, per tot seguir desempaquetar els fitxers:

sudo /etc/init.d/gdm stop

tar xjvf common-20060403-linux.i386.tar.bz2
tar xjvf mach64-20060403-linux.i386.tar.bz2

Un cop desempaquetats, entrar primer al directori ‘common‘ i instalar:

sudo ./install.sh

I seguidament el mateix amb el directori ‘mach64‘.

sudo ./install.sh

Un cop realitzats aquests passos tornem a iniciar les X:

sudo /etc/init.d/gdm start

En aquest punt ja hauríem de tenir el ‘direct rendering‘ activat, i la targeta gràfica funcionant. Per comprovar-ho:

joan@ubuntu:~$ glxinfo | grep direct
direct rendering: Yes

En cas que al reiniciar no es carregui correctament el mòdul, només cal que afegim la línia ‘mach64′ al fitxer /etc/modules

La solució era ben senzilla, aquí queda.

L\’exclusió digital de Bolívia

Una de les notícies d’aquest final d’estiu relacionades amb la societat de la informació que han tingut més rellevància és l’associació del govern bolivià amb la multinacional Microsoft. Anem per pams.

A hores d’ara més o menys tots haurem sentit a parlar de les famoses ‘nacionalitzacions‘ que el govern bolivià ha iniciat, amb el president indigenista-populista Evo Morales al capdavant, en sectors econòmicament estratègics com les extraccions de gas i petroli (que controlaven empreses estrangeres, l’espanyola Repsol entre d’altres).

Més enllà de considerar si és il·legítim que un país amb un territori dotat de grans recursos naturals vulgui i pugui viure d’ells, tot i que això afecti les normes de mercat d’empreses de països molt més rics que els exploten comercialment, sorprèn que el mateix govern hagi lligat l’esdevenir de la seva societat de la informació a Microsoft, la gran multinacional de la informàtica. Els fets han succeït recentment, en fer-se públic l’acord del govern bolivià i Microsoft en el que s’acorda la col·laboració entre ambdues parts després que l’empresa nord-americana traduís el seu sistema operatiu al quítxua (el segon idioma més emprat a Bolívia), tal i com va fer amb Perú mesos enrere.

És a dir, que el mateix govern que fa fora les multinacionals que es queden amb els seus recursos naturals, no es preocupa que l’accés a les tecnologies d’informació i comunicació quedin en poder d’una de les majors multinacionals del planeta. Però un moment, què representa això?

  • Totes les iniciatives que el govern impulsi relacionades amb les tecnologies de la informació i comunicació tindran el segell de Microsft. Això vol dir equipament escolar, administracions locals, etc… amb la conseqüent pèrdua de llibertat que representa ser un consumidor dependent d’un producte estranger.
  • L’acord per la traducció al quítxua, integrat dins el pla d”inclusió digital‘ de la companyia nord-americana, només podrà beneficiar a qui ja disposi d’una còpia ‘legal‘ del Windows, o és clar, a qui se’l vulgui comprar nou. De veritat aconseguirà aquesta mesura apropar les poblacions indígenes a la societat de la informació, tenint en compte el preu d’una llicència?
  • Si tots els documents que a partir d’ara es comencin a escriure en aquesta llengua indígena, es guarden en formats propietaris i no estandarditzats, què passarà el dia que Microsoft simplement s’oblidi d’aquesta gent? La cultura no pot dependre d’una sola empresa!
  • I darrer, però no menys important. Si decideixen nacionalitzar els recursos naturals del seu territori, perquè no ‘nacionalitzar‘ els informàtics i enginyers bolivians? És a dir, perquè no potenciar que les pròpies empreses o universitats bolivianes desenvolupin aplicacions (en quítxua, aimara, castellà, o la llengua que desitgin) per a la seva gent? No coneixen les facilitats que el programari lliure dóna, com bé diu n’Arnau?

Queda l’esperança (cal ser optimistes) que tot i aquestes iniciatives, els bolivians facin entendre al seu govern que no calia anar a buscar a l’estranger una empresa per a que els facilités TIC’s en el seu idioma, sinó que emprant programari lliure s’ho podien fer ells mateixos, creant un model molt més sostenible per a un país pobre, i sense dependre de ningú. Els peruans ja van fer sentir la seva veu en aquest problema, però malauradament no van tenir gaire èxit. De totes formes és important que des de la pròpia societat es creïn moviments que puguin arribar a l’opinió pública, que puguin donar a conèixer altres realitats i possibilitats, i d’aquesta forma crear des del coneixement i identitat local una estructura global i real de la seva societat de la informació.

Punt d\’inici i final

Després dels 5445 quilòmetres de l’aventura mediterrània en bicicleta, en Lucas ha arribat aquesta setmana al punt final del seu recorregut: Barcelona. Ha sigut una aventura plena de vivències sobre dues rodes, que hem tingut el privilegi de poder seguir a través del seu bloc. Magnífiques descripcions del dia a dia pel litoral nord mediterrani, acompanyades de les seves fotografies que de ben segur donarien per una exposició. Enhorabona un cop més Lucas!

Tras el amanecer siempre abro la cremallera de la tienda. Entonces vuelvo a dormirme un rato. Como cuando apagamos por primera vez el despertador. El sol va subiendo y yo voy pensando en donde amaneceré al dia siguiente. Aquella mañana era diferente. La ultima del primer tramo de mi gran viaje. Por eso me quede un rato mas observando el Marmara, y viendo saltar a algunos peces. Parecian querer decirme algo. Quizas advertirme de la dura etapa que me esperaba.

Lucas i Joan

A més hem tingut la sort que el final simbòlic del seu trajecte ha sigut casa nostra, de manera que hem pogut tenir la primícia de les primeres sensacions i anècdotes de l’aventura en persona, que segur acabarà compartit al seu bloc, tot just s’hagi recuperat a la nostra estimada illa de Menorca. Us recomano sincerament una volta per l’aventura de Blau Yaz.

I coincidint amb el final d’aquesta odissea mediterrània, aprofito per retornar a l’activitat (sempre intermitent, malauradament) del meu bloc. Un juliol molt atapeït de feina i les vacances d’estiu, van forçar un descans del món en xarxa. Així doncs, benvinguts de nou ;).