Educar per construir la Societat de la Informació

Revisant les entrades de l’agregador aquest matí m’he trobat amb un títol ben suggerent que m’hi ha fet clicar: Analfabetisme tecnològic, divisòria digital i societat de la informació. Al seu bloc, Enrique Dans escriu algunes reflexions sobre el que ell considera més preocupant a l’hora de tractar l’analfabetisme digital en la nostra societat. Al meu parer l’Enrique encerta en situar l’arrel del problema en l’educació, però fa altres consideracions que m’ha semblat interessant comentar sobre el significat de la Societat de la Informació.

Plantejant el problema, l’Enrique aporta les següents dades:

En España hablamos de unos 17 millones de usuarios de Internet, menos de un 40% de la población. La razón fundamental aducida para la no conexión del 60% restante no es de tipo económico, sino de falta de interés, con un 68.5% de los casos en 2005.

Quan parlem de Societat de la Informació, ens hem de situar en un entorn molt recent, tant recent com l’aparició de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) o l’economia global, fets que la caracteritzen. Per tant no ens ha d’estranyar que una gran part de la població no en sàpiga res de les TIC, ni en vulgui saber res (a la distància que això queda de persones amb certa edat o formació, fa que irremeiablement aquestes persones es mantinguin al costat off line de la divisòria digital). Intentar alfabetitzar digitalment tot un país no és una tasca que es pugui realitzar fàcilment, de fet, caldrà més d’una generació per arribar-hi.

Además, debemos considerar la existencia de una doble brecha digital, ya no entre conectados y desconectados, sino entre conectados con banda ancha y conectados de segunda, a través de conexiones dial-up, que obtienen una experiencia de Internet notablemente inferior en calidad a la de los primeros, …

Vol dir això que una persona que treballa com a programador (per exemple) i envia el codi des de casa mitjançant un mòdem pertany menys a la Societat de la Informació, que una persona que (per exemple) xatexa pel Messenger amb una connexió ADSL de 8 Mb ? Qui està més informat, el que llegeix els diaris mitjançant un mòdem, o el que només es baixa logos i melodies pel mòbil amb ADSL?

Sovint el problema de la divisòria digital, o l’alfabetització digital, es planteja com una falta d’accés a la informació. Però quan aquesta necessitat es cobreix, estem preparats per utilitzar-la? L’accés a la informació sense l’educació i formació adequada, és com qui te un llibre i no el sap llegir. Disposar d’ordinador amb la millor connexió a Internet a casa, o aules carregades d’ordinadors, no garantitza l’accés a la Societat de la Informació.

L’educació és la clau per anar esborrant mica a mica la divisòria digital, i aquí és on apareixen els meus dubtes. Si suposem una correcta formació tècnica o operativa per part de les institucions, s’educarà també correctament en altres aspectes com la llibertat, la independència, la discriminació d’informació, la utilitat de la xarxa o la necessitat de formació contínua? Sabem que aquesta tasca també correspon (o correspondrà) als pares? Aquest és un factor a tenir molt en compte de cara a comptabilitzar la penetració real de la Societat de la Informació, més que totes les inversions en equipaments i infraestructures.

En Ricardo Galli també en parla al seu bloc, on destaca el coneixement com la via de superació de la divisòria digital:

Coherentes con esta línea pensamos que el software libre es una oportunidad para que cualquier sociedad pueda saltar esa brecha digital y no convertirse en simples consumidores bobos de la cultura moldeada por los creadores del código.

Comments are closed.