Bloc de Joan Melià Seguí

Revisant les entrades de l’agregador aquest matí m’he trobat amb un títol ben suggerent que m’hi ha fet clicar: Analfabetisme tecnològic, divisòria digital i societat de la informació. Al seu bloc, Enrique Dans escriu algunes reflexions sobre el que ell considera més preocupant a l’hora de tractar l’analfabetisme digital en la nostra societat. Al meu parer l’Enrique encerta en situar l’arrel del problema en l’educació, però fa altres consideracions que m’ha semblat interessant comentar sobre el significat de la Societat de la Informació.

Plantejant el problema, l’Enrique aporta les següents dades:

En España hablamos de unos 17 millones de usuarios de Internet, menos de un 40% de la población. La razón fundamental aducida para la no conexión del 60% restante no es de tipo económico, sino de falta de interés, con un 68.5% de los casos en 2005.

Quan parlem de Societat de la Informació, ens hem de situar en un entorn molt recent, tant recent com l’aparició de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) o l’economia global, fets que la caracteritzen. Per tant no ens ha d’estranyar que una gran part de la població no en sàpiga res de les TIC, ni en vulgui saber res (a la distància que això queda de persones amb certa edat o formació, fa que irremeiablement aquestes persones es mantinguin al costat off line de la divisòria digital). Intentar alfabetitzar digitalment tot un país no és una tasca que es pugui realitzar fàcilment, de fet, caldrà més d’una generació per arribar-hi.

Además, debemos considerar la existencia de una doble brecha digital, ya no entre conectados y desconectados, sino entre conectados con banda ancha y conectados de segunda, a través de conexiones dial-up, que obtienen una experiencia de Internet notablemente inferior en calidad a la de los primeros, …

Vol dir això que una persona que treballa com a programador (per exemple) i envia el codi des de casa mitjançant un mòdem pertany menys a la Societat de la Informació, que una persona que (per exemple) xatexa pel Messenger amb una connexió ADSL de 8 Mb ? Qui està més informat, el que llegeix els diaris mitjançant un mòdem, o el que només es baixa logos i melodies pel mòbil amb ADSL?

Sovint el problema de la divisòria digital, o l’alfabetització digital, es planteja com una falta d’accés a la informació. Però quan aquesta necessitat es cobreix, estem preparats per utilitzar-la? L’accés a la informació sense l’educació i formació adequada, és com qui te un llibre i no el sap llegir. Disposar d’ordinador amb la millor connexió a Internet a casa, o aules carregades d’ordinadors, no garantitza l’accés a la Societat de la Informació.

L’educació és la clau per anar esborrant mica a mica la divisòria digital, i aquí és on apareixen els meus dubtes. Si suposem una correcta formació tècnica o operativa per part de les institucions, s’educarà també correctament en altres aspectes com la llibertat, la independència, la discriminació d’informació, la utilitat de la xarxa o la necessitat de formació contínua? Sabem que aquesta tasca també correspon (o correspondrà) als pares? Aquest és un factor a tenir molt en compte de cara a comptabilitzar la penetració real de la Societat de la Informació, més que totes les inversions en equipaments i infraestructures.

En Ricardo Galli també en parla al seu bloc, on destaca el coneixement com la via de superació de la divisòria digital:

Coherentes con esta línea pensamos que el software libre es una oportunidad para que cualquier sociedad pueda saltar esa brecha digital y no convertirse en simples consumidores bobos de la cultura moldeada por los creadores del código.

Jordi Mas recull al seu bloc algunes de les intervencions fetes aquests dies al Parlament de Catalunya sobre les polítiques de societat de la informació i el coneixement. Els temes tractats són telecomunicacions, presència del català a les noves tecnologies i extensió i ús del programari lliure a l’administració.

Podeu consultar les intervencions completes als següents enllaços:

Butlletí oficial, 11 d’abril

Ple del Paralment, 6 d’abril

Precisament avui s’ha sabut que el nou Conseller Xavier Vendrell realitzarà una una remodelació completa de l’àrea de Societat de la Informació del DURSI.

Gràcies al bloc d’en Benjamí i també per mail de n’Òscar m’adono de la publicació del llibre «La blogosfera hispana: pioneros de la cultura digital» (pdf, 1.9 MB) per la Fundació France Telecom. Al llibre hi col·laboren 18 blogaires, entre ells en Vicent Partal que escriu al capítol Blocs, dícese de los weblogs en catalán:

La tecnología, como en cualquier otra lengua, ha dado lugar a blocs activos y seguidos. Es el caso de los creados por Xavier Caballé (http://www.caballe.com/), el siempre imprescindible animador de Softcatala.org Jordi Mas (http://www.softcatala.org/jmas/bloc/) o los especializados como Palmcat.org. Desde Mallorca el blog de Benjamí Villoslada, Bitassa a Lloure (http://weblog.bitassa.net/), se ha convertido en una autentica referencia de todos los interesados por el código abierto. Sobre temas tecnológicos giran también iniciativas como la comunidad de blogs Formigues Elèctriques (http://formigues.illadelaire.org/) que agrupa blogs como el citado de Benjamí Villoslada, el de Joan Melià (http://joanmelia.com/) o el del diseñador menorquín Oscar Barber (http://www.oscarbarber.com/wp/). En esta categoría cabe incluir también a pioneros del fotoblog como es el caso de Laureà Folch (http://www.umtsforum.net/).

Gràcies Vicent!

Un dels aspectes que darrerament es comença a potenciar en la formació de nous enginyers és el de la consciència ecològica, mitjançant ALEs o activitats de recerca orientades a l’estudi de les repercussions socials i ambientals de la tecnologia. Un exemple és la Càtedra UNESCO de la UPC, que coordina assignatures per fomentar els valors esmentats. Un dels termes que el nou enginyer ha de conèixer és el de la petjada ecològica, que Wackernagel i Rees (els creadors del terme al 1996) defineixen com: l’àrea ecològicament productiva requerida per satisfer el nostre estil de vida actual per sempre.

El resultat del càlcul de la petjada ecològica es dóna en hectàrees/persona/any, i segons un estudi recent en pocs mesos s’arribarà al Regne Unit a una situació on el consum serà major que la disponibilitat de recursos en el territori. Tot i que no deixa de ser un càlcul estadístic (amb aires un tant sensacionalistes) on el resultat pot variar sensiblement amb lleugers retocs a les variables, és el destí dels paisos anomenats desenvolupats, i hauria de ser un toc d’atenció per l’actual sistema socio-econòmic, que més que arreglar-ho porta el camí d’agreujar-ne els resultats. Un exemple del que us parlo apareix a la mateixa font de la notícia:

… al 2004 el Regne Unit exportà a Alemanya la mateixa quantitat de patates que després importà. La mateixa ineficiència va ocórrer amb la llet a França en plena era de preocupació sobre les reserves energètiques i emissió de gasos contaminants.

Per això considero necessària i encertada la inclusió d’aquest perfil d’enginyer amb consciència ecològica, o si menys no, amb algun tipus de consciència. És el deure de tots els que podem fer-hi alguna cosa, ajudar a mantenir el que és de tots, el nostre entorn. Un llibre recomanable per aprofundir en la sostenibilitat de la ciència i la tecnologia és Les connexions ocultes del físic Fritjof Capra, editat a Espanya en castellà per l’editorial Anagrama.

PD. Aquesta notícia m’ha recordat un post passat de n’Arnauh anomenat El nou colonialisme, on observava des d’un altre punt de vista un problema similar. S’ha d’accelerar el desenvolupament econòmic de zones desfavorides com l’africa (amb l’ajuda dels xinesos), per tal de poder competir amb igualtat de condicions en el mercat global capitalista? O s’ha de prioritzar un creixement lent, però segur i sostenible, que comporti la independència econòmica del continent i dels seus recursos naturals?

No crec que sigui perdre el temps atendre protocols sostenibles de creixement social i econòmic. Els paisos desenvolupats han de fer ara l’esforç de canviar el rumb de l’impacte ecològic de la seva activitat, un esforç que inevitablement comportarà modificacions en el sistema. Es podria començar de nou a africa sense cometre els mateixos errors?

El que més he gaudit dels cops que he tingut l’oportunitat de fer docència, és poder satisfer la necessitat d’aquelles persones que necessitaven compendre les Tecnologies de la Informació i la Comunicació tot i haver nascut molt abans de la nostra generació. Persones grans però amb esperit jove, que volien participar d’una realitat molt allunyada d’aquella que van viure al seu temps.

D’entre totes aquestes persones n’hi han que et marquen especialment, pel seu caràcter, per la seva il·lusió, les ganes d’apendre, etc… En Biel “Maleit” era una d’aquelles persones carregades de vivències per compartir que vaig tenir el plaer de conèixer. Ara la seva pèrdua em porta tristesa, però també alegria, la mateixa que ell em va transmetre aquest estiu. Des d’aquí, el millor dels meus records per tu, Biel.

Imatge de la manifestació en suport als tres de Gràcia. Trobareu més informació actualitzada a Vilaweb.