El que queda de mi a la xarxa …
Us deixo unes imatges de la manifestació de dissabte pel dret a decidir. Com sabeu, la festa va començar a plaça Espanya per acabar a plaça Catalunya (resulta simbòlic) on personalitats del món de la cultura catalana (el de la imatge és Vicent Partal) van llegir el manifest.
segueix …
Podem criticar el model de negoci, podem criticar el programari amb el qual funciona el sistema, però el que no es pot negar el l’èxit d’aquest home empenedor. Martin Varsavsky ha aconseguit d’una idea il·luminada, 22 milions de dòlars de noms tant importants com Google i Skype, per al seu moviment empresa FON.
Com bé comenta Mor, queda per veure amb quines condicions s’ha fet aquesta inversió, però a priori sembla una bona quantitat per desenvolupar el projecte. Un desenvolupament que bàsicament només necessita de màrqueting per fer-se realitat. Les ISPs podrien denunciar-lo, endevant! deu pensar Varsavsky, un judici ben publicitat i milers de foneros més.
Quants usuaris té Skype a una ciutat com Madrid, on segons la gent de FON es necessiten 20.000 foneros per donar una bona cobertura? Què passaria si en les noves versions d’Skype o Google Talk s’incorporés un enllaç que poses alguna cosa així com Aconsegueix cobertura WiFi gràtis? La noticia ja s’ha escampat molt i no trigarem a tenir-la als grans mitjans…
Així i tot no hem de perdre el món de vista, FON és una empresa i mira pels seus objectius, apart d’utilitzar programari propietari. Però això no ens ha d’extranyar d’una iniciativa privada (de movimiento, res) ja que per lògica seguirà el model liberal, a fer-nos rics i me n’enfot de la resta.
Seria molt imaginar un projecte similar amb el recolzament de l’administració i completament lliure? Jo crec que no. Mateixos routers, programari lliure, i un fanal per carrer o plaça, i ja tenim una ciutat WiFi lliure!
Quan penses que ja ho has vist tot, surts de la feina i et trobes amb això:
La foto està agafada amb el mòbil i lamentablement no es pot apreciar gaire el detall. Es tracta d’un home fent una videoconferència (en un italià molt cridaner) amb tot l’equip complet: WiFi prestada d’alguna oficina dels voltants, webcam, micro, … i fins i tot focus USB per il·luminar-lo! Realment una imatge pintoresca que ens va fer somriure a més d’un.
Per als interessats, els foucs els podeu trobar, com no, a ThinkGeek.
Investigadors irlandesos han començat a testejar el que probablement serà la base de la tecnologia mòbil del futur. L’enginy en qüestió és un dispositiu capaç de combinar diferents freqüències mitjançant software, és a dir, un mòbil que de desenvolupar-se completament podria escollir en funció de la cobertura quina és la xarxa sense fils que millor rendiment li pot oferir.
Aquest aparell permet amb un sol hardware, el que actualment només és possible combinant diferents tipus de màquines. Diferents aplicacions d’aquesta tecnologia seria cambiar a xarxes més potents o amb més ample de banda quan això fos possible (per exemple d’UMTS a WiFi quan s’entrés dins cobertura d’un punt d’accés), o combinar diferents xarxes per evitar sobrecàrregues de xarxa o interferències.
L’aparell consta d’una antena amb amplificador connectat a un conversor analògic a digital. Un cop digitalitzat es processa la informació mitjançant una FPGA en funció del tipus de modulació o codificació.
The researchers will try switching the radios between frequencies and modulations for different applications, such as audio and streaming video or data transmission, and will also let the devices automatically select the best standard to use.
Els dispositius tipus FPGA son el model electrònic del futur, sistemes reconfigurables que no depenen de la màquina sino del programa que porten a dins, fet possible gràcies a l’avenç en capacitat de processament, i obviament el seu abaratiment.
Trigarem en tenir-ho a les nostres mans, però ja podem anar imaginant quin serà el futur de les nostres comunicacions.
Llegint Slashdot veig en un dels apunts que la companyia americana Western Union ha deixat d’oferir l’històric i classic servei del telegrama. Els motius semblen ben clars, la funcionalitat del telegrama es veia ampliament superada ja pel telèfon o el fax, i ja dins la societat de la informació, el correu electrònic deixa el telegrama com una imatge de museu. A la rèplica posterior habitual de Barrapunto es demanen per a què s’utilitza avui en dia el telegrama?.
Per circumstàncies laborals tenc molt contacte amb Correus, que segueix oferint el servei de telegrama. Els telegrames actualment es mantenen degut a que a Espanya tenen oficialitat legal, i poden ser utilitzats per a citacions o com a instrument judicial. La imatge del telegrafista i els llargs fils de coure però, si que ja son cosa del passat. Actualment els telegrames naveguen per Internet, de la mateixa manera que ho fan els correus electrònics, tot i que en la major part del recorregut ho fan per una extensa i potent xarxa de fibra òptica propietat de Correus.
Ara bé, què ha sigut de tota la infraestructura dels fils de coure del clàssic telegrama? Doncs s’ha convertit en un dels majors problemes per a Correus.
En primer lloc els milers de kilòmetres de cablejat de coure han sigut robats per gitanos (segons m’han comentat a Correus) mitjançant precises i cronometrades maniobres amb camions i recollidors de cables elèctrics. Aquestes tones de fil son ara olles i coberts, venuts als mercadillos itinerants dels gitanos per Espanya. Els pals (ja sense fil) estan fora de manteniment, el que fa que caiguin degut al desgast pel pas del temps, i el que a la vegada provoca accidents i desperfectes, com per exemple trencar valles i provocar la fugida de centenars de vaques d’un pobre pastor que òbviament els va denunciar.
Seguirem tenint telegrama digital per molt temps més, però ja no és el que era.
Veieu alguna relació entre l’alliberament del protocol de VoIP Jingle creat per Google, i els insistents rumors sobre la possible distribució de Linux del cercador ?
Sempre van apareixent rumors sobre una hipotètica distribució per a escriptori de Linux , i tot i que s’ha desmentit, es parla d’una possible adaptació d’Ubuntu (que porta per nom Goobuntu). La pregunta és, què podria aportar Google de nou, que no disposin ja les altres distribucions? Ens hem d’imaginar un escriptori ple d’Adwords?
D’entre tots els serveis de Google, el més interessant en quant a potencial de creixement és la VoIP. El gran dominador actual és sens dubte Skype, que fent valer la terminologia empresarial, ha pujat a l’ona guanyadora sortint en el moment just (social i tecnològicament) per fer-se amb el gran pastís. És l’efecte Messenger, tot-hom se’l posa, perquè tot-hom el té. Skype és ja popular fins i tot entre persones poc tecnòlogues (i fins i tot n’existeix traducció al català per Microsoft). I funciona bé, és molt barat, però no ens dona llibertat, no com hauria de ser a Internet.
Tot i que Google ja ha demostrat que no sempre es pot complir allo de don’t be evil… (alguns ja ho canvien per don’t be hypocrit), em dona la sensació que sigui el que sigui el que estiguin preparant, la missatgeria de text i veu hi tindrà molt a veure. Per devant queda enfonsar Microsoft i Ebay-Skype per a que la informació i la comunicació segueixi sent lliure a Internet, però sembla un repte ben interessant pels de can Google.