RFID en creixement exponencial
La identificació per radio freqüència (RFID de les sigles en anglès) és una de les tecnologies que més sentiments oposats d’amor/odi desperten en l’actualitat. Possiblement el previsible èxit comercial afavoreixi l’alarma social, que en la majoria de casos responen a pors i temors sense gaires fonaments.
Repàs ràpid a l’RFID
L’actual tecnologia amb major potencial de creixement treballa amb etiquetes passives a la banda d’UHF. Què vol dir això ? Primer, les etiquetes identificatives (xip amb 96 bits d’identificació) traballen sense cap tipus d’alimentació energètica tret de l’energia que reb per radio freqüencia, amb el conseqüent abaratiment del producte. I segón, un rang d’acció d’entre 5 i 8 metres. Aquestes característiques bàsiques fan que les expectatives de vendes d’etiquetes electròniques vagi creixent exponencialment fins a 33 bilions al 2010. Les aplicacions amb major presència d’aquesta tecnologia seran la localització, identificació, control de qualitat, logística, per citar algunes.
De què hem de patir ?
El fet que existeixi la possibilitat que tots els productes substitueixin els codis de barres per etiquetes electròniques, o que passaports i targes de crèdit estudiin incorporar-ho, ha generat flaires alarmant de la perdua de privacitat que comportaria (em podran localitzar per tot!, diuen). De moment però, els remeis més casolans ens permetran guardar la nostra intimitat (per molt temps més).
De fet, el cos humà és un dels millors neutralitzadors d’aquestes etiquetes (per l’alt contingut d’aigua), així que el dia que us compreu uns calçotets amb xip procureu no baixar-vos els pantalons si no voleu ser enxampats 
!!
Santi Said,
January 27, 2006 @ 8:54 am
Pues creo sinceramente que estas equivocado, y está muy bien para
ciertas cosas, pero cuando compras un producto que ya lleva RFID, este
debería ser inutilizado al salir del establecimiento comercial.
El caso de los pasaportes y documentos de identidad es todavía mas grave
cualquiera con un lector puede acceder a tus datos desde la distancia.
O lo del “remei casolà” me parece una chorradita que no viene a cuento si
quieres tratar el tema seriamente.
Santi.
Joan Said,
January 27, 2006 @ 5:20 pm
Hola Santi. Gràcies pel comentari, però sembla que no has agafat el sentit de la nota. Està clar que no és un article pel RFIDmagazine, però la qüestió era treure ferro a l’assumpte de la pèrdua de privacitat.
Si et fixes parlo d’hipòtesis ja que la tecnologia està encara molt verda com per implantar-ho de forma generalitzada. Si en un futur s’apliqués de veritat en els documents identificatius, es faria de forma xifrada i protegida, està clar que no tindrem les nostres dades a l’aire.
En tot cas, apantallar les carteres (tot i que a la web pugui semblar còmic) serà habitual en el futur, com a mesura de seguretat.
Sílvia Said,
July 14, 2006 @ 10:45 am
holap! mira he estat llegint part del teu blog i la veritat està força b. Et comento que jo sóc estudiant de Batx. i estic elaborant precisament el treball de Recerca sobre els RFID. He elaborat una enquesta per a que la gent pugui votar des de internet he pensat que potser et podia interessar contestar-la i/o deixar algun comentari
bé per si de cas et deixo aquí la web i si et ve de gust contestar-la doncs ja saps jeje. la direcció es: http://rfididiomes.blogspot.com gràcies ^^