Bloc de Joan Melià Seguí

Port de Maó de nit.

Posta de sol mirant a Mallorca

Els comentaris deixats a la nota sobre l’escriptori Xfce (el qual em convenç més cada dia que passa) encertaven a assenyalar que això de Ubuntu + Xfce té un nom, que és Xubuntu, que serà la distribució completa basada en aquest escriptori lleuger.Tot i que no s’ha decidit la data de sortida, es rumoreja que pugui conicidir amb la Dapper Drake (6.04).

De moment però, si volem utilitzar l’escriptori Xfce no queda altre que instalar-lo per separat, en aquest bloc s’explica com fer-ho des d’Ubuntu. Tan fàcil, tan simple.

La identificació per radio freqüència (RFID de les sigles en anglès) és una de les tecnologies que més sentiments oposats d’amor/odi desperten en l’actualitat. Possiblement el previsible èxit comercial afavoreixi l’alarma social, que en la majoria de casos responen a pors i temors sense gaires fonaments.

Repàs ràpid a l’RFID

L’actual tecnologia amb major potencial de creixement treballa amb etiquetes passives a la banda d’UHF. Què vol dir això ? Primer, les etiquetes identificatives (xip amb 96 bits d’identificació) traballen sense cap tipus d’alimentació energètica tret de l’energia que reb per radio freqüencia, amb el conseqüent abaratiment del producte. I segón, un rang d’acció d’entre 5 i 8 metres. Aquestes característiques bàsiques fan que les expectatives de vendes d’etiquetes electròniques vagi creixent exponencialment fins a 33 bilions al 2010. Les aplicacions amb major presència d’aquesta tecnologia seran la localització, identificació, control de qualitat, logística, per citar algunes.

De què hem de patir ?

El fet que existeixi la possibilitat que tots els productes substitueixin els codis de barres per etiquetes electròniques, o que passaports i targes de crèdit estudiin incorporar-ho, ha generat flaires alarmant de la perdua de privacitat que comportaria (em podran localitzar per tot!, diuen). De moment però, els remeis més casolans ens permetran guardar la nostra intimitat (per molt temps més).

De fet, el cos humà és un dels millors neutralitzadors d’aquestes etiquetes (per l’alt contingut d’aigua), així que el dia que us compreu uns calçotets amb xip procureu no baixar-vos els pantalons si no voleu ser enxampats !!

Quatre anys son molts per a un ordinador (el meu, PIII 900MHz), i més encara per a un portàtil, ja que el pobret no es pot anar actualitzant i veu com els anys i les noves versions dels sistemes operatius van apropant l’hora de la seva retirada. D’altre banda funciona perfectament i mai s’ha esptllat per res (sense contar la bateria clar, que ara no podria fer funcionar ni un rellotge).

Què podem fer llavors? Utilitzo programari lliure per convicció, i per que crec que m’aporta moltes més avantatges que el programari propietari. M’agrada el fet de sentir-me lliure. D’entre les opcions que vaig trobar quan vaig convertir-me al GNUisme, Ubuntu em va semblar la més addient, GNOME i un entorn senzill per al no iniciat com jo. També he provat la versió amb KDE, però sincerament la meva màquina no pot manegar tants recursos i mantenir una usabilitat decent.

Finalment he trobat Xfce (gràcies Pere, per cert, genial el nou disseny del bloc).

Xfce is a lightweight desktop environment for unix-like operating systems. It aims to be fast and lightweight, while still being visually appealing and easy to use. Another priority of Xfce 4 is adhereance to standards, specifically those defined at freedesktop.org.

Xfce 4 es pot instalar directament des d’Ubuntu i com diu el text de la pàgina web, es tracta d’un escriptori lleuger i lliure, amb el qual he recuperat la usabilitat del meu portàtil de la forma més senzilla. De moment no he tret GNOME, i així puc utilitzar totes les eines de l’Ubuntu original. Crec que és la eina a recomanar per als que arrossegueu màquines entradetes en anys .

Com ha d’anar bé el món si des d’Amèrica, un pais que en els darrers anys no s’ha lluit per les seves intervencions militars, acusen a l’excèrit espanyol de troglodites …

Si Gila aixequés el cap encara la diria més grossa, però crec que no es pot donar més al clau que al NYT. Desgraciadament encara hem de viure i aguantar situacions com la del General Mena i els seus col·legues, que tractant-se de troglodites i amb la sanció corresponent podria entrar dins el cap d’una persona normal. El que no es pot tolerar és la posició de l’oposició, permetent i alimentant aquest odi irracional. Esperem que no sigui així eternament.

El temps d’inactivitat m’ha fet agafar una extranya por al món dels blocs. Bé, no és una por d’aquelles de no apagar la llum, però si una inquietud que ha fet que m’ho repensés més d’una vegada.

Una temporada de bòlid ha fet que decidís per voluntat pròpia allunyar-me en la mesura en la que m’ha estat possible del teclat del meu vell portàtil, i això malauradament ha tingut un clar afectat, el bloc. Era qüestió d’escollir. Ara però, crec que ja va sent hora de tornar-hi. No és una obligació, és el plaer de ser-hi, de tornar a conversar, de refer la xarxa, de mantenir aquest petit espai de vida en xarxa.

Aquest temps fora del bloc, no ho ha estat fora de la xarxa, i d’entre totes les petites i grans novetats que han aparegut en aquest temps en vull destacar una: Illencs.com. Un punt de trobada dels blocs menorquins (que ja comencen a ser molts!) amb continguts propis, de qualitat i en català. Possiblement la millor alternativa als mitjans tradicionals menorquins. Encara que en una minúscula part, he ajudat en la seva creació, i naturalment estic molt content que illencs.com sigui en gran èxit. Enhorabona!

I l’any, començat està.