Consciència europea a Aalborg

Ja estic apunt de complir el tercer mes de la meva estada a la ciutat Danesa d’Aalborg. Tot i que no és un període de temps relativament llarg, em veig amb cor de començar a valorar alguns dels aspectes que suposa una beca Erasmus. A aquest programa, se li atribueix una gran capacitat d’intercanvi cultural, i de fet va ser al 2004 premi Príncep d’Astúries per aquest motiu. Actualment hi participen 2000 universitats i 30 països, i fins ara quasi 2 milions d’estudiants i professors han pogut participar-hi.

La meva percepció no és gens diferent a la que es cita al text. La beca Erasmus és principalment una oportunitat d’endinsar-te a la que probablement serà l’Europa del futur. Per sobre de dotacions econòmiques (quasi bé inexistents en la majoria dels casos), i oportunitats acadèmiques (que sí son molt importants, i de les que n’intentaré parlar en apunts futurs), la beca Erasmus proporciona un marc ideal per sentir els primers batecs de consciència europea.

Des del meu punt de vista l’ambient universitari d’Aalborg, que rep molts estudiants d’intercanvi, afavoreix molt a assimilar les varietats i peculiaritats de les diferents regions europees. Em penso que la majoria dels 25 estats de la Unió Europea hi son representats (amb major o menor presència) i de tots ells sempre se n’acaba aprenent alguna cosa.

És cert que 2 milions de beques Erasmus no son res comparats amb els més de 450 milions d’habitants de la Unió, però els estudiants d’avui (els que estan assimilant la nova identitat europea) son els que el dia de demà podran estendre el sentiment de consciència europea que avui en dia trobam a les universitats.

He volgut escriure aquest apunt per refermar la idea que exposa en Pere al bloc de Josep Maria Quintana sobre l’Erasmus i la consciència europea, i amb la que com veieu estic completament d’acord.

1 Comment

  1. Edgar Said,

    April 30, 2005 @ 12:02 pm

    Jo també estic d’acord amb la consciència Europea, però crec que el més important de l’Erasmus és que crec que al final tots acabem agafant una consciència no només a nivell Europeu, sino mundial. I sota el meu punt de vista, això ha de ser una de les claus per aconseguir una societat més solidària en un futur.

RSS feed for comments on this post