100$ laptop

De la col·laboració amb l’ONG Telecos Sense Fronteres, vaig aprendre com la tecnologia pot arribar a ajudar al desenvolupament de la societat, i vaig tenir l’oportunitat de comprovar-ho de primera ma. Per això, projectes com el que ara comentaré en aquest escrit sempre em criden molt l’atenció.

De la ma de Nicholas Negroponte, el gran gurú del MIT, descobreixo una iniciativa per combatre l’escletxa digital, principalment als països del sud, el programa 100$ laptop.

Com el seu nom indica, es tracta d’una iniciativa que pretén desenvolupar ordinadors portàtils al preu simbòlic de 100 $ per distribuir-los (idealment a cada nen) pels països sub-desenvolupats. Els creadors del projecte creuen que el fet de que sigui portàtil ajuda l’aprenentatge potencial ja que pot utilitzar-se tant a l’escola com a casa (tant per aprendre, com per jugar).

El portàtil pot convertir-se en una eina molt potent per al desenvolupament de l’aprenentatge en totes les disciplines del coneixement, a més d’introduir una tecnologia que ja és bàsica en els països desenvolupats i que pot ajudar definitivament a trencar la creixent escletxa digital entre nord i sud. Com diu Joseph Jacobson, un dels impulsors del projecte: els nens tenen una gran avantatge, no tenen assimilat encara el que se suposa és impossible.

Tot i el seu reduït preu, aquests portàtils tindran molt poques limitacions respecte d’un portàtil comú. Funcionen amb una distribució Linux, tenen pantalla a color, connexió USB i fins i tot WiFi, que obre la porta a una possible connectivitat a Internet, amb les infinites possibilitats formatives i informatives que això suposa. Un altre detall important és l’alimentació, que incorpora una tecnologia desenvolupada al propi MIT denominada wind-up, que permet la càrrega manual de la bateria. Bàsic a les zones sense subministrament elèctric (o que aquest sigui molt irregular).

La meva experiència personal en cooperació fa que vegi aquesta iniciativa (tot i la complexitat i ambició que representa) amb molta il·lusió. Encara que realment pugui semblar una utopia, no ens ha de fer por veure com d’aquí a pocs anys la tecnologia capdavantera entra poc a poc dins entorns fins ara impensables.

Amb l’ONG Telecos Sense Fronteres vaig co-desenvolupar i realitzar (junt amb Javier Escacena, David Samper, David Lozano i Oriol Aguayo) el projecte Aula Global amb el qual vam portar al gener-febrer de 2004 una aula d’ordinadors a una escola de magisteri situada a l’amazonia peruana. Tot i la complexitat que representava, 5 estudiants de telecos vam ser capaços de portar la tecnologia de la informació i la comunicació al bell mig de la selva, i junt amb la formació pertinent, vam deixar a la població de Requena (Iquitos, Perú) un conjunt de professors amb la capacitat d’utilitzar i transmetre als infants aquella tecnologia.

El fet que aquell projecte fos (i continua sent) un èxit, m’encoratja a pensar en un futur tecnològicament més equilibrat, i socialment més just. Desitjo a la gent de 100$ laptop, tota la sort del món.

Nota: Mentre escric aquest post veig com també es fa ressò de la iniciativa al bloc de la Biblioteca de las Indias Electrònicas.

Leave a Comment