Bloc de Joan Melià Seguí

Dijous passat vaig assistir a la conferència de Manuel Castells realitzada al Cosmocaixa, titulada L’economia política del codi obert, sota la conducció de l’editor digital Jose Antonio Millán. La conferència va complir amb les expectatives i tot i no aportar cap novetat dins el debat, va servir per aclarir molts aspectes difosos del codi obert. Sobretot va ser una excepcional oportunitat de fer un repàs al llarg de l’historia de la informàtica, el programari lliure i la cultura del codi obert, molt adient per a persones interessades en la temàtica però no habituades a l’univers hacker. De la conferència ja n’ha extret els apunts més rellevants en un bon post Message in a bottle, pel que em limitaré a comentar els punts que em van semblar més significatius.

Partint de la base que el codi obert és una forma més d’evolució científica (com ho han sigut les fórmules bàsiques de la ciència) i com bé s’apunta a Message in a bottle l’experiència en pirmeríssima persona de Castells de seguir l’evolució de la cultura hacker i de codi obert a la Universitat de Berkeley (un dels centres que més hi van contribuir) la conferència va començar amb un repàs a l’evolució del programari i els sistemes operatius que més han influït al que tenim avui en dia.

Del primer gran sistema operatiu de temps compartit, el Multics, creat als Bell Labs., passant per UNIX i el BSD a Berkeley, on es produeix el punt d’inflexió per al naixement al MIT del moviment GNU, i acabant en la popularització d’Internet que provoca la creació i desenvolupament en xarxa de Linux, i la creació d’aplicacions revolucionaries com el navegador web Mosaic de la NCSA i el servidor Apache.

Un cop posats en context, el sociòleg professor de Berkeley va tractar el funcionament de la cooperació, com a base per a l’èxit del codi obert. Concretament va explicar la Paradoxa del Fresc en la que es basa l’economia política de la cooperació. La “Paradoxa del Fresc” afirma que mentre hi hagi dins una comunitat el suficient número d’elements que treballin per al bé del grup, sense importar-lis que aquests s’aprofitin dels seus esforços sense res a canvi, el sistema funcionarà. Aplicat al món del programari lliure, mentre hi hagi prou desenvolupadors de codi, el programari lliure seguirà funcionant, tot i que la proporció de desenvolupadors respecte als usuaris sigui ínfima.

De la diversitat del programari lliure, com a benefici per la seguretat dels sistemes, havia sentit vàries comparacions tals com el perill dels mono conreus, en els que una plaga pot fer malbé tota la collita (i un virus afecta al 95% d’ordinadors del món, que tenen Microsoft als seus budells), Castells en canvi parla d’animals clonats, els quals tots tindrien el perill de ser afectats per un sol virus.

Ja acabant la conferència Castells parlà de la defensa del codi obert. Per ell argumentar ideològicament a favor del codi obert és un error, ja que son arguments no tangibles ni demostrables. Fer-ho en canvi, amb arguments tècnics, econòmics, culturals, organitzatius, … és una excel·lent forma de fer activisme en pro del programari lliure i el codi obert en general, ja que es tracta de fets irrefutables i consistents que avui en dia ja no tenen contrarèplica.

Finalment Castells aprofitant el torn de preguntes va acabar de plasmar les idees bàsiques del codi lliure, amb temes actuals:

• Sobre la neutralitat tecnològica que es demana als governs que es posicionen a favor del programari lliure, Castells va dir que era una fal·làcia ja que en realitat la neutralitat significa tot el contrari, es a dir, compensar la balança entre progrmari privatiu i lliure, que és el que precisament s’està fent des de les institucions públiques (amb molt bon criteri per cert).
• El codi obert evita la dependència tecnològica constant (sobretot dependència de tecnologia estrangera).
• L’accés lliure al codi es acapitalista, és una economia organitzativa i poc jeràrquica.
• Existeix poca iniciativa pública i privada a l’estat espanyol respecte al codi obert. Hi manca la investigació.

Personalment l’única nota negativa de l’acte va ser que Castells no realitzés la conferència en català, ja que tenint en compte que l’acte era a Barcelona no hi veig raons per fer-ho en castellà.

En tot cas donar l’enhorabona a Manuel Castells per la gran conferència que fa oferir, i donar les gràcies al Cosmocaixa per aquesta iniciativa.