Bloc de Joan Melià Seguí

Absurdes proteccions anticòpia, preus injustificats, cànons a CDs verges, i no només a CDs, … i encara que pugi semblar surrealista, encara es queixen !!! Una de les figures principals de l’SGAE, el rocker progre Miguel Rios, va fer ahir una pataleta de nen petit al diari El País qualificant al govern i a la societat en general (si, si, tu i jo també) d’insolidaris.

Doncs jo li diré al Sr. Rios, que a mi no me’n farà sentir gens de culpabilitat, perquè a pagar 15 euros per un suport físic que no en val ni mig, jo li dic robar. Que no només hi ha que pagar el suport físic, sinó que també hi ha que pagar la música ? , si és veritat que els músics no se’n porten ni el 10%, segueix sent (i més que mai) un robatori descarat.

Podria seguir, però ja ho ha fet en Ricardo Galli amb molt d’encert.

Apareix avui a la versió electrònica del diari Ultima Hora Menorca la noticia de l’imminent desplegament d’una xarxa WiFi a una de les urbanitzacions menorquines on no és possible la connexió a Internet via telefònica. I és que encara és una realitat que algunes urbanitzacions, així com cales o llocs, pateixen l’escletxa digital.

Aquest projecte de desplegament de xarxes WiFi s’emmarca dintre del Pla Estratègic e-Menorca (del qual n’he format part aquest estiu en l’àrea d’Alfabetització Digital) promogut pel Consell Insular de Menorca. Aquest pla estratègic, l’objectiu del qual és promoure des de l’administració pública el concepte d’administració electrònica, així com fomentar la societat del coneixement i la informació i les TIC, contempla la creació de noves infraestructures en els següents àmbits:

• Desenvolupament d’un xarxa corporativa WiFi pròpia entre el Consell Insular de Menorca i els ajuntaments.
• Implantació de serveis de valor afegit relacionats amb les noves tecnologies a centres com estacions nàutiques, punts d’informació turística o telecentres de formació.
• Desplegament de infraestructures que permetin l’accés a Internet de banda ampla a zones del territori que es troben fora de l’àrea de cobertura de les tecnologies convencionals de banda ampla (això només comprèn ADSL ja que el cable és completament inexistent a Menorca a hores d’ara).

L’empresa que ha realitzat l’estudi de tot plegat, i que està portant a terme la cobertura WiFi a varis punts de la illa és Nostracom, amb seu a Granada, i que ja està realitzant projectes similars a les poblacions andaluses de Hueneja, Bedmar, Garciez, Adamuz i Molvízar.

Amb aquesta excel·lent noticia sembla que els prop de 2000 abonats a la xarxa de telefonia, més la resta de persones que directament no estaven abonades a la xarxa, que encara ara no tenien oportunitat de connectar a Internet ho podran fer a un preu d’uns 20 euros mensuals més 30 o 60 euros d’instal·lació, i en cas que les institucions s’hi impliquin aquest cost s’anul·laria els primers 18 mesos.

Menorca dóna doncs, una passa més per eliminar l’escletxa digital (estem al segle XXI, més que mèrit és una obligació) amb aquest encertat projecte. Només espero que els recents canvis polítics en el departament més estretament lligat a aquest projecte no afectin el normal desenvolupament del pla estratègic. Us recomano la lectura del Pla Estratègic e-Menorca, i als interessats en els detalls tècnics podeu visitar la pàgina creada per Nostracom a tal efecte.

Molta sort Verònica i Mònica amb els vostres projectes !!!

* La imatge està agafada de l’edició digital del diari Última Hora Menorca..

D’entre les moltes activitats programades aquest Any Internacional de la Física n’hi ha una de ben especial. Aprofitant la potència de càlcul de la computació distribuïda [GRID] es vol ajudar a demostrar una de les teories relativistes que ara compleixen 100 anys de la seva publicació (data que serveix per celebrar aquest any de la física).

Al inscriure’t al programa Einstein@Home es cedeix a un projecte impulsat per vàries universitats de tot el món (entre les que es troba la UIB) la capacitat computacional del nostre ordinador en les estones en les que no l’utilitzem, calculant dades d’un fitxer que es rep per Internet, per després tornar a enviar els resultats. Vaja, el mateix funcionament que el conegut projecte de cerca de vida extra-terrestre Seti@Home, però amb altres propòsits.

La finalitat és demostrar l’existència d’objectes mòbils molt densos tals com estrelles rotatòries de neutrons o forats negres en procés de col·lapse que van ser predits per Einstein a la seva Teoria General de la Relativitat. El problema resideix en la gran capacitat de càlcul necessària per extreure dades útils dels nous detectors d’ones gravitacionals.

El recompte a 14 de març era de més de 50000 persones ajudant al projecte. Un cop inscrit es pot descarregar de la web el programa Boinc de computació distribuïda, i es pot començar a ajudar a demostrar un dels descobriments més importants de la física moderna, només deixant funcionar el salvapantalles !!

* Imatge extreta de la Wikipèdia.

Del meu article sobre la popularització de la VoIP i en concret de l’auge d’Skype, n’ha sorgit un debat a la xarxa amb opinions interessants i nous punts de vista. Seguint les bones costums blogueres seguiré el fil de la discussió en aquest bloc.

De la visió apocalíptica de l’empresa que amb programari propietari s’apodera per complet d’una tecnologia, en contraposició a la creació d’un estàndard obert que pugi ser aprofitat i millorat per la comunitat, se’n pot fer una lectura intermitja. Ara mateix Skype ofereix una alternativa real i econòmica per a les nostres comunicacions diàries, tot i fer-ho emprant codi privatiu. Suposo que son maneres de veure-ho, però sempre intento veure-hi els dos costats, tant el positiu com el negatiu. Encara que és cert que en el meu anterior escrit només vaig citar les bondats, la meva intenció no era fer-ne una auditoria, simplement m’alegro de tenir una alternativa eficaç a la cara i obsoleta telefonia de commutació de circuits fixe.

Considero que Skype ha fet molt bé una cosa, popularitzar una tecnologia fent que funcioni bé i sigui fàcil d’emprar, com així ho van fer en el seu moment empreses com Mirabilis amb la missatgeria instantània o Netscape amb el navegador web. Quin ha sigut el resultat a la llarga en aquests darrers casos? La popularització de les tecnologies que ha desembocat en l’aparició d’alternatives lliures [1] i [2] i de qualitat. Si Skype segueix funcionant igual de bé i amb els mateixos preus, doncs em jugo el coll a que tots ho seguirem utilitzant, si a més impulsa la creació d’un estàndard obert, de qualitat i competent, doncs molt millor !!! I us diré més, segur que no triga en sortir…

En definitiva estic d’acord amb en Pere i en Mor en que no ens hem de conformar amb carmelets, sinó que hem de lluitar per no cedir a ser utilitzats pel programari privatiu. Us imagineu poder utilitzar en dispositius mòbils eines obertes de VoIP? Seria genial. Ara bé, Skype m’agrada, no ho puc negar. De moment son més de 91 milions de descàrregues i va pujant, haurem de pensar alguna cosa més gran que una formigueta … déu n’hi do ;).

Dia 22 de març apareixia a la premsa que IB3, la flamant ràdio i televisió pública de les Illes Balears, es podrà veure a quasi tota Catalunya aquest setembre. Que voleu que us digui? Doncs que prou en tenim nosaltres com per escampar-ho per Catalunya.

Rosa Estaràs (vise-presidenta del Govern Balear) i María Umbert (Directora general d’IB3) van reunir-se amb alguns ministres del Govern central, i van acordar amb José Montilla (ministre d’industria, turisme i telecomunicacions) donar cobertura al canal balear a Catalunya aquest estiu, per tenir quasi tot el territori cobert a finals de setembre. El departament del mateix Montilla va ser el que va evitar que IB3 trepitges la freqüència de TV3 (encara que ho ha fet a la del C33).

La noticia en realitat no seria gens dolenta de no ser que IB3 no és res més que una eina propagandística del Govern Balear actual. De fet, la cúpula directiva d’aquest mitjà d’informació està repleta de personatges vinculats al partit polític governant (començant per la mateixa María Umbert). El bilingüisme fatal, o una utilització gonella de la llengua catalana (en lloc del català estàndard s’utilitza un mallorquí vulgaritzat, exagerat, poc representatiu i allunyat de la diversitat dialectal de les Illes Balears) són altres aspectes per els que avergonyir-se de la nostra ràdio i televisió pública.

Dubto que cap de les fatalitats comentades es solucionin a curt termini, així que prop de 6 milions de persones podran comprovar a les seves cases el model de les Illes Balears que està impulsant el PP. Quin remei

Dijous passat vaig assistir a la conferència de Manuel Castells realitzada al Cosmocaixa, titulada L’economia política del codi obert, sota la conducció de l’editor digital Jose Antonio Millán. La conferència va complir amb les expectatives i tot i no aportar cap novetat dins el debat, va servir per aclarir molts aspectes difosos del codi obert. Sobretot va ser una excepcional oportunitat de fer un repàs al llarg de l’historia de la informàtica, el programari lliure i la cultura del codi obert, molt adient per a persones interessades en la temàtica però no habituades a l’univers hacker. De la conferència ja n’ha extret els apunts més rellevants en un bon post Message in a bottle, pel que em limitaré a comentar els punts que em van semblar més significatius.

Partint de la base que el codi obert és una forma més d’evolució científica (com ho han sigut les fórmules bàsiques de la ciència) i com bé s’apunta a Message in a bottle l’experiència en pirmeríssima persona de Castells de seguir l’evolució de la cultura hacker i de codi obert a la Universitat de Berkeley (un dels centres que més hi van contribuir) la conferència va començar amb un repàs a l’evolució del programari i els sistemes operatius que més han influït al que tenim avui en dia.

Del primer gran sistema operatiu de temps compartit, el Multics, creat als Bell Labs., passant per UNIX i el BSD a Berkeley, on es produeix el punt d’inflexió per al naixement al MIT del moviment GNU, i acabant en la popularització d’Internet que provoca la creació i desenvolupament en xarxa de Linux, i la creació d’aplicacions revolucionaries com el navegador web Mosaic de la NCSA i el servidor Apache.

Un cop posats en context, el sociòleg professor de Berkeley va tractar el funcionament de la cooperació, com a base per a l’èxit del codi obert. Concretament va explicar la Paradoxa del Fresc en la que es basa l’economia política de la cooperació. La “Paradoxa del Fresc” afirma que mentre hi hagi dins una comunitat el suficient número d’elements que treballin per al bé del grup, sense importar-lis que aquests s’aprofitin dels seus esforços sense res a canvi, el sistema funcionarà. Aplicat al món del programari lliure, mentre hi hagi prou desenvolupadors de codi, el programari lliure seguirà funcionant, tot i que la proporció de desenvolupadors respecte als usuaris sigui ínfima.

De la diversitat del programari lliure, com a benefici per la seguretat dels sistemes, havia sentit vàries comparacions tals com el perill dels mono conreus, en els que una plaga pot fer malbé tota la collita (i un virus afecta al 95% d’ordinadors del món, que tenen Microsoft als seus budells), Castells en canvi parla d’animals clonats, els quals tots tindrien el perill de ser afectats per un sol virus.

Ja acabant la conferència Castells parlà de la defensa del codi obert. Per ell argumentar ideològicament a favor del codi obert és un error, ja que son arguments no tangibles ni demostrables. Fer-ho en canvi, amb arguments tècnics, econòmics, culturals, organitzatius, … és una excel·lent forma de fer activisme en pro del programari lliure i el codi obert en general, ja que es tracta de fets irrefutables i consistents que avui en dia ja no tenen contrarèplica.

Finalment Castells aprofitant el torn de preguntes va acabar de plasmar les idees bàsiques del codi lliure, amb temes actuals:

• Sobre la neutralitat tecnològica que es demana als governs que es posicionen a favor del programari lliure, Castells va dir que era una fal·làcia ja que en realitat la neutralitat significa tot el contrari, es a dir, compensar la balança entre progrmari privatiu i lliure, que és el que precisament s’està fent des de les institucions públiques (amb molt bon criteri per cert).
• El codi obert evita la dependència tecnològica constant (sobretot dependència de tecnologia estrangera).
• L’accés lliure al codi es acapitalista, és una economia organitzativa i poc jeràrquica.
• Existeix poca iniciativa pública i privada a l’estat espanyol respecte al codi obert. Hi manca la investigació.

Personalment l’única nota negativa de l’acte va ser que Castells no realitzés la conferència en català, ja que tenint en compte que l’acte era a Barcelona no hi veig raons per fer-ho en castellà.

En tot cas donar l’enhorabona a Manuel Castells per la gran conferència que fa oferir, i donar les gràcies al Cosmocaixa per aquesta iniciativa.

Unes petites vacances entre Barcelona i Menorca han deixat al bloc en un segon pla, a favor d’altres activitats més importants ;). Aprofitant les quasi 5 hores de tren que separen l’aeroport de Copenhagen fins Aalborg, intentaré anar posant al dia els assumptes que tenc ganes de tractar al bloc.

Un dels fets que més em meravellen dels blocs és la seva capacitat per transmetre informació de manera immediata (notícies, resultats, opinions, vivències …) i com si d’una enrederada es tractés.

Esdeveniments o iniciatives que passen desapercebudes pels mitjans de comunicació tradicionals poden obtenir gran ressò a Internet gràcies als blocs. Aquests s’aprofiten de l’estructura lliure de la xarxa que permet la comunicació bidireccional i instantània. La banda ample i els feeds posen la resta per a que el bytes corrin en progressió geomètrica fins als nostres ordinadors. Aquest pensament m’ha vingut al cap després d’observar 2 casos recents en els que els blocs s’han mobilitzat en pro de dues causes, que encara que diferents, directament relacionades amb Internet.

En primer lloc una curiosa iniciativa sortida d’un bloc mateix, en el que s’animava a tots els usuaris de blocs a girar la truita als spammers enllaçant el nom d’una coneguda font d’spam a una entrada de la wikipedia, el que es coneix com Google bombing. Més enllà del fet en sí mateix, del qual no m’aventuro a predir el resultat “anti-spam”, em va sorprendre la ràpida acollida a blocs de tot el món d’una iniciativa personal. Només a la meva llista de feeds van ser 14 les entrades que es feien ressò del fet(en només 2 dies), i ja podeu veure quines son les primeres posicions a Google d’aquesta cerca.

I en segon lloc la prou coneguda decisió de la presidència del consell europeu d’aprovar les patents de programari, ha sigut coberta per els blocs de manera total, compensant l’escassa repercussió fora de la xarxa. El mateix dia de la decisió vaig obtenir 15 llocs amb tot tipus d’informació i repercussions, i posteriorment incontables blocs han fet xarxa en contra d’aquesta estafa.

És a dir que ara ja no cal dependre de fonts privilegiades i unidireccionals per assabentar-nos del que passa al nostre voltant. La xarxa (tant la part tècnica, com la humana que hi ha al darrera) s’està desenvolupant i adaptant contínuament a les necessitats actuals d’informació. D’aquesta manera cada usuari consulta (a qualsevol moment) els blocs que més els hi agraden i en els que confia, i com a un node més dins la xarxa te la possibilitat de multiplicar o adaptar-ne els continguts. Si a això hi sumem que els gestors de feeds s’estan popularitzant i millorant, aquesta transferència d’informació es tornarà més eficient i potent. Es pot parlar ja de velocitat bloc?

No puc afegir res més que el que ja circula per la blogosfera, però com a mínim aquest bloc serà un més de la llarga llista de veus que diuen:

No a les patents de programari !

I no a l’europa dels lobbys comercials, dels interessos econòmics, de la destrucció de la innovació i el coneixement …

Actualització: En Benjamí Villoslada explica al seu darrer apunt del bloc, el problema en que ens estem ficant amb les patents de programari .

Via SmartMobs em trobo amb aquest curiós post. Sembla a ser que hi ha gent amb prou temps per perdre, com per posar rodes al seu mòbil i fer competicions, òbviament a espais públics on tothom ho pugui veure.

La mateixa font assegura (irònicament) que les curses de mòbils seran la gran sensació de l’estiu, coses pitjors s’han vist!! com diria aquell. Això em porta una pregunta transcendental: pot un micromachine amb un Nokia6680 (per dir-ne un)?