Ja està disponible a la web culturalliure.org la traducció al català del llibre Free Culture, del caterdàtic de dret de la Universitat d’Stanford Lawrence Lessig.
El llibre, publicat sota llicència Creative Commons de la qual ell n’és fundador, defensa el desenvolupament de la cultura i la creativitat tot replantejant l’actual sistema de propietat intel·lectual.
A part de la seva lectura en línia, el llibre el podeu descarregar en format PDF, OpenOffice i TXT (per als més freaks ;)).
De passada felicitar la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació per el projecte FesInternet. Podeu trobar més informació sobre Cultura Lliure a el Faristol, PuntBarra i Caballe.com.
A Open Spectrum International ha aparegut la següent notícia:
“the world’s first highway Wi-Fi mobile voice network has been successfully tested on a US interstate highway [near the Mexican border]… Wi-VOD deployed it using a Department of Homeland Security grant… Wi-VOD claims it was able to make multi-party VoIP conference calls at speeds in excess of 130 kilometres per hour (80mph) sustained over the entire network… the network is for public safety personnel (police, fire, ambulance and border partrol) first, with various community agencies, schools, business and local residents being added as the deployment expands beyond its targeted coverage areas… The network will be expanded to cover 32 continuous miles (54 km) of highway and is scheduled for completion before May of this year…”
La font original és de Muniwireless.
Les Illes Balears conten amb un ampli ventall de museus dedicats a la natura i l’ampli patrimoni històric del qual podem presumir. Recentment s’ha creat una associació que te com objectiu ampliar la oferta de museus impulsant la creació d’un museu de la ciència balear.
Amics de la Ciència i de la Tècnica de Balears, intentarà omplir el buit “científic-tècnic” existent a les Balears en l’actualitat. La idea és recuperar vells edificis industrials de totes les illes i crear-hi un museu en xarxa deslocalitzat a tot l’arxipèlag. Els caps visibles d’aquest projecte son Felicià Fuster i Montserrat Cases, president i vise-presidenta de l’associació, ambdós vinculats a la UIB.
Segons informa Vilaweb, l’entitat ha passat a formar part de la European Federation of Associations of Industrial and Technical Heritage, que va ser la impulsora del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
Més informació a Enllaç Campus UIB.
Repassant la premsa nacional aquest matí m’he informat dels resultats del referèndum sobre la constitució europea. La participació ha sigut, com es podia preveure, molt baixa (42,3%), i d’entre aquests votants un 76,7% ha donat suport a la constitució europea.
Així doncs la campanya institucional a favor del sí ha funcionat i ara els polítics ja poden treure pit per ser els primers en ser “més europeus”.
A mi el meu país també em va negar el dret a votar així que aprofitaré aquest bloc per expressar el meu rebuig a aquesta constitució. Per què hagués votat NO ?
1.- No tenc el dret a decidir, només a opinar, sobre aquesta constitució.
2.- Per la campanya de manipulació institucional.
3.- El text és pràcticament inamovible (això em sona…).
4.- No reconeix els drets nacionals ni lingüístics dels pobles sense estat. Quin sentit te fer una Europa que sigui un trencaclosques dels països actuals? La Europa que jo vull és la Europa dels pobles.
5.- El text marca retrocessos en els drets socials i els serveis públics.
6.- No s’estableixen mecanismes de defensa del medi ambient.
Podria seguir, però en definitiva ara ja te poc sentit (qui vulgui pot trobar més informació a la web de Pangea). Queda veure com evolucionaran els referèndums a la resta de països, encara que no tots tindran el dret ni a opinar, i només Irlanda podrà decidir. Així anam bé…
La baixada de temperatura d’aquesta setmana a Aalborg a deixat entre un i dos pams de neu. Les imatges corresponen al campus de l’Aalborg Universitet. Ara toca sortir ben abrigat!
Una de les característiques observables als països nòrdics és la seva cura pel medi ambient. En la meva estada a la regió de Sørlandet vaig poder comprovar com mesuren d’una forma molt curiosa, el grau de sostenibilitat a la ciutat de Kristiansand.
La fotografia correspon a un comptador de bicicletes. Cada cop que una bicicleta passa pel costat d’aquest artefacte, el panell s’incrementa en una unitat. D’aquesta manera esbrinen de forma aproximada la quantitat de persones que es desplacen en bicicleta, i per tant no utilitzen transport motoritzat.
Aquest cap de setmana he visitat la regió noruega del Sørlandet, concretament a la ciutat de Kristiansand. Son molt recomanables les visites al casc antic de la ciutat, el Fylkesmuseum (on es poden veure reproduccions de la ciutat fa 200 anys i també reproduccions de poblats vikings), i al port, on es poden veure canons de la segona guerra mundial. Per als amants de la naturalesa i la tranquilitat és imprescindible que visitin les illes del fiord de Kristiansand, concretament Andøya i Flekkerøya. A aquesta darrera s’hi accedeix a traves d’un túnel que passa a més de 100 metres per sota del nivell del mar, és realment molt espectacular.
Per als estudiants que esteu llegint això us recomano la visita, ja que el ferri per arribar-hi des de Dinamarca tot just costa 150 corones amb el carnet d’estudiant internacional. Això si, la festa aquí surt molt cara, així que aprofiteu el ferri per fer compres estratègiques lliures d’impostos 
Fotografies:
[1] Avinguda comercial del casc antic de Krisitansand.
[2] Flekkerøya
[3] Andøya
Primera setmana d’adaptació a l’Aalborg Universitet. Aquests dies els he passat junt amb els meus companys reunint-nos amb els supervisors de projectes finals de carrera, el que aquí s’anomena “10th semester”, del departament d’Intel·ligència Multimèdia (IMM) i del departament de Comunicacions Mòbils (MobCom) a l’edifici NOVI. També hem hagut d’aclarir la paperassa burocràtica de la nostra estada a Dinamarca.
Les sensacions de moment son molt bones, la universitat posa a disposició del alumnes visitants molts mitjans per fer més fàcil l’adaptació. Des d’allotjament en molt bones condicions, fins a un sistema d’apadrinament d’estudiants (els “buddys” com diuen aquí) on un estudiant/a danès/a t’ajuda en tots els tràmits necessaris, i queda com a “padrí” per la resta de curs. La universitat conta amb unes instal·lacions molt bones, un entorn envejable i està perfectament comunicada per bus i amb carrils bici. Quant tengui més detalls comentaré el contingut del projecte que començaré en breu.
Ara estic en procés d’aconseguir connexió a Internet al meu apartament, amb cable d’Stofanet. Em va sorprendre saber que aquests tipus de connexió de banda ample tenen tassa de transferència limitada (entre 15 i 20GB en les opcions més econòmiques). Sembla que aquesta és una pràctica que s’està estenent per Europa (ja s’ha parlat de fer-ho a l’estat espanyol). La veritat és que trobo completament injust aquest tipus de mesures, que l’únic que aconsegueixen és prendre la llibertat a l’usuari, i limitar-ne la seva capacitat d’actuació.
La part positiva en quant a la conectivitat la he trobat en la telefonia mòbil, ja que a Dinamarca es pot contractar una companyia anomenada CBB, que venent a través de tercers i per Internet, i utilitzant xarxes també de tercers (a Dinamarca la cobertura la dona Sonofon) ofereixen tarifes com trucades a 0.69 DKK (0.10 EUR) el minut i SMSs a 0.19 DKK (0.02 EUR). Un bon model de negoci que es podria ben copiar per allà abaix.
Imatges:
[1] Els matins glaçats de Hvidkildevej, l’apartament on visc.
[2] El bus ens porta en 5 minuts a la Universitat.
[3] El llac glaçat de la Universitat.
*** Actualització amb fotos ***
Ja soc per terres daneses. De moment tot està anant sobre rodes, les habitacions que ens han assignat estan molt bé (son enormes, amb parquet i amb tots els mobles ;)), la ciutat és molt xula encara que no l’hem poguda visitar molt encara. Ara estic escrivint des de la WiFi de la universitat, on acabam de tenir una primera reunió amb el tutor per determinar el projecte (junt amb n’Alexis i en David).
Es veu que estem tenint molta sort perquè hem arribat en l’hivern més calent dels darrers 120 anys. No vol dir que faci calor, és com un hivern fred de Barcelona o Menorca. Esper poder penjar més fotos ben aviat, i seguir amb el ritme normal del bloc. De moment però, fins la pròxima!
Les fotos, cortesia de n’Alexis, estan fetes a l’State County, i a la sessió d’inauguració de la AAU.
