jms

A380 no és el nom de cap androide dels que ens van marcar la infància a Bola de Drac ni res per l’estil, és el model de l’avió amb major capacitat de la història, construït per l’empresa”Franco-Europea” Airbus.

Les sensacions però, que em transmet el nou avió van més enllà de la seva grandària física. Repassant algunes de les seves característiques trobem que te un consum un 13% menor que la resta d’avions de gran capacitat (gràcies en part a noves tècniques i conceptes de disseny, que han millorat l’aerodinàmica i baixat el pes) i l’eficiència d’espai és un 30% millor. El consum per passatger també és el més baix, només 3 litres per cada 100 Km, el que representa menors emissions contaminants, i una autonomia de vol de 15.000 Km.

Es calcula que 200.000 persones de 85 països diferents han participat en el seu desenvolupament, i la seva fabricació està repartida per 16 localitzacions de 4 països diferents. A Espanya n’hi toca un 10% de la seva construcció, la qual cosa no està gens malament tenint en compte l’escassa tradició aeronàutica que ens precedeix.

D’entre totes aquestes meravelles tecnològiques producte de la cooperació global i que a priori converteixen l’A380 en un avenç molt important dins l’eficiència del transport aeri, sorgeix un dubte: a quin tipus de negoci pot aspirar un avió d’aquestes característiques?

Sembla clar que aquest avió tindrà molt bona sortida en línies aèries luxoses, però té cabuda aquest model dins companyies com Ryanair, EasyJet, que estan canviant el model de negoci de transport aeri, gràcies a convertir els vols en un producte de rotació, estrenyent els marges operatius al límit? Pot un avió tan gran, ser suficientment eficient per entrar en aquest negoci?

Trigarem en esbrinar-ho ja que els primers models no volaran fins el 2006. De moment, haurem de seguir ben estrets dins els avions “antics”…