Molta poca activitat aquesta setmana al bloc, degut principalment als exàmens, i als preparatius del viatge. La veritat és que no tenc gaire temps ja que demà a aquestes hores ja estaré en terres daneses, però no podia deixar de donar les gràcies a tots els que m’heu acompanyat aquests dies. M’ho he passat genial!
Gràcies a tots per venir a la festa de comiat, i en especial als que em vau ajudar a preparar-la. Al Javi li dec un altre “botil” de pomada per haver-li desbaratat els plans 
(moltes gràcies pel teu detall). I a una personeta en especial (mooolt simpàtica) que me l’estim molt, i ha sigut l’eix per on han girat aquests dies. Sa millor besada per tu.
M’emporto el millor record possible de tots vosaltres. Gràcies i fins aviat!!
El temps ha passat molt ràpid aquests quasi 4 mesos que porto dedicant algunes estones a compartir les idees i pensaments que passen pel meu cap, en aquesta bitàcola encara molt jove. Quasi sense adonar-me’n he postejat uns quaranta d’aquests moments, i tot això com aquell que no vol…
Internet m’ofereix la possibilitat d’accedir a la informació en qualsevol moment, conèixer opinions diverses, aprendre … i aquest bloc, em dona la possibilitat d’obrir una finestra a la xarxa i poder arribar allà on tradicionalment no podria arribar, ni imaginar. Aquest és doncs el propòsit d’aquest bloc, el qual no hagués estat possible sense l’ajuda d’uns quants amics que han posat un (o uns quants) granets de sorra d’aquest petit projecte:
Pere Quintana: Responsable absolut de que aquest bloc existeixi. A en Pere li tenc que agrair els seus consells, la seva experiència com a blogger, les nostres xerrades (no sempre en el millor estat ;)) i la infraestructura que necessita tot això per funcionar. El nombro padrí de la criatura (ara que no se t’oblidi la mona eh!!).
David Lampón: També li tenc que agrair els seus consells sobre planes web i tot lo que m’ha ajudat per a que aquest bloc estigui funcionant.
Alberto Moleiro: Gràcies per la foto que adorna el bloc i pels teus consells d’expert php.
Agus Jiménez: A part de ser un excel·lent company de pis (junt amb la meva germana) n’Agus exerceix de crític oficial del bloc. Sense crítica i bons consells no es pot avançar, i n’Agus sempre te algun moment per donar-me’n molts!
A tots vosaltres, moltes gràcies de tot cor, ja sabeu que aquest bloc és tant meu com vostre.
JoanMelia.com s’ha escrit entre Menorca i Barcelona, però a partir de l’1 de febrer serà des d’una mica més lluny, concretament des d’Aalborg, ciutat del nord de Dinamarca on realitzaré al projecte final de carrera a la Aalborg University (AUC). La temàtica del projecte serà segurament multimèdia intel·ligent, però ja us en mantindré informats.
Així doncs, i abans que el nen se’ns faci gran, aprofito i deixo aquesta bitàcola inaugurada, esperant que us ho passeu tant bé llegint aquest bloc, com jo ho passo escrivint-lo.
Hola a tots!
A380 no és el nom de cap androide dels que ens van marcar la infància a Bola de Drac ni res per l’estil, és el model de l’avió amb major capacitat de la història, construït per l’empresa”Franco-Europea” Airbus.
Les sensacions però, que em transmet el nou avió van més enllà de la seva grandària física. Repassant algunes de les seves característiques trobem que te un consum un 13% menor que la resta d’avions de gran capacitat (gràcies en part a noves tècniques i conceptes de disseny, que han millorat l’aerodinàmica i baixat el pes) i l’eficiència d’espai és un 30% millor. El consum per passatger també és el més baix, només 3 litres per cada 100 Km, el que representa menors emissions contaminants, i una autonomia de vol de 15.000 Km.
Es calcula que 200.000 persones de 85 països diferents han participat en el seu desenvolupament, i la seva fabricació està repartida per 16 localitzacions de 4 països diferents. A Espanya n’hi toca un 10% de la seva construcció, la qual cosa no està gens malament tenint en compte l’escassa tradició aeronàutica que ens precedeix.
D’entre totes aquestes meravelles tecnològiques producte de la cooperació global i que a priori converteixen l’A380 en un avenç molt important dins l’eficiència del transport aeri, sorgeix un dubte: a quin tipus de negoci pot aspirar un avió d’aquestes característiques?
Sembla clar que aquest avió tindrà molt bona sortida en línies aèries luxoses, però té cabuda aquest model dins companyies com Ryanair, EasyJet, que estan canviant el model de negoci de transport aeri, gràcies a convertir els vols en un producte de rotació, estrenyent els marges operatius al límit? Pot un avió tan gran, ser suficientment eficient per entrar en aquest negoci?
Trigarem en esbrinar-ho ja que els primers models no volaran fins el 2006. De moment, haurem de seguir ben estrets dins els avions “antics”…
Manuel Fraga: “Penso morir sense haver-me posat un condó”.
Sembla que el bany a Palomares encara li dona forces “atòmiques” a aquest personatge etern, de fet, menys mal que realment no va banyar-se a Palomares perquè sinó.
En definitiva, hi ha gent per tot.
Via El País d’avui.
Avui 17 de gener es celebra la Diada de Menorca. Tal dia com avui de 1287 Menorca va incorporar-se a la Corona d’Aragó de la mà de les tropes del Rei Alfons II. Podeu trobar més informació de la diada a Vilaweb.
Felicitats a tots els menorquins i menorquines, inclosos els que, com jo, vivim la diada fora de l’illa .
Un tema que ha tingut molta presència en aquest bloc darrerament és el de les noves possibilitats de connexió sense fils, i sobretot de comunicació per veu, que en un futur faran replantejar el negoci a les companyies telefòniques. Qui llegeix aquest bloc ja coneix la meva debilitat per aquestes petites revolucions socials creades des de la iniciativa personal, que acaben sent amplificades per la xarxa, fins convertir-se en tecnologies universals. És la grandesa de la xarxa i de la cooperació.
Per això m’ha agradat que José Cervera hagi tocat tant clarament aquest tema en el bloc del Navegante amb el post “Telefónicas en las trincheras” com sempre amb les idees molt clares, i el convenciment que és possible canviar el model de negoci establert i abusiu de les trucades telefòniques.
Sobre aquests tipus de debats és molt usual veure com es refereix amb el terme “telecos” les clàssiques companyies telefòniques (en José Cervera per exemple fa servir les dues denominacions). Jo soc més partidari de fer servir el nom telefòniques que no pas telecos, ja que aquest darrer podria englobar companyies per exemple de VoIP (Skype seria un exemple de teleco) o de servei de Internet sense fils per citar només dos exemples.
Ahir vaig tenir l’oportunitat de navegar per Internet amb una PDA (equipada amb WiFi). Ja feia temps que volia provar-ne una i va caure a les meves mans un HP PocketPC. Després de jugar amb la configuració vaig aconseguir connectar-la a la xarxa de la Universitat. La navegació era bastant bona tenint en compte la mida i la resolució de la pantalla, però de ben segur que encara millorarà en els pròxims models.
Se’m va ocórrer carregar aquesta pàgina per veure com quedava a la petita pantalla de la PDA i aquest és el resultat:
Curiosament la capçalera s’ajusta perfectament a la pantalla (pura casualitat ;)). El que més em va sorprendre és la manera en que quedaven organitzats els continguts. Primer els posts (també ajustats a l’ample de la pantalla) i a sota el menú que a les pantalles de PC surt a l’esquerra. Suposo que aquesta és al millor configuració per a visualitzar un bloc a una PDA.
Aquesta és una pregunta als experts en aquests dispositius: la organització de posts i menú (un a sota de l’altre) també és pura casualitat? O wordpress ja incorpora aquesta funcionalitat per defecte?
La foto està agafada amb el mòbil den Javi. El pròxim pas, navegar amb un smartphone … 
Revisant les estadístiques del bloc, he trobat un accés des del domini www.rojo.com, quan he anat a veure que tractava la pàgina m’he trobat amb això:
Welcome to Rojo
Rojo (pronounced like Mojo with an R) is a web-based service dedicated to helping Internet users efficiently manage online content and information flow.
Rojo is currently available by invitation only. Please click here to Create your Account, if you have received an invitation.
Investigant una mica més he trobat el bloc de l’empresa, que està en funcionament des d’octubre de 2004. En ell he trobat més informació sobre els serveis d’aquesta aplicació:
We are very pleased to announce a new company: Rojo Networks, Inc. Our mission is to make online content more accessible and useful for information consumers, and our free Internet service, Rojo, aims to do just that.
… so we set to work, often siphoning off the free wifi access in local cafés, to develop the ideas and technologies that eventually became Rojo. We had long discussions about the ideas of emergence, reputation, aggregation, semantics, social networking, and the like, and about what the best way to discover and manage information would be in the future.
With a free Rojo account all you need is a browser and you can aggregate content from countless publishers, bloggers, and corporations. Rojo has already indexed over 700,000 feeds and is adding thousands more a day
Did you know that Rojo is the first and only service to combine RSS aggregation with social networking? Rojo members can connect to their friends and colleagues in Rojo here. Every member can invite at least 5 friends to join them in Rojo during this beta trial and members can connect to any other member.
No he aconseguit trobar més informació, però sembla molt interessant. De moment estan en fase beta i només accessible per invitació (estil Gmail). Per si de cas més subscrit a una llista però només tindré accés quant el servei ja sigui públic. Algú coneix algun detall més sobre aquest lloc web? I el que seria millor, algú te invitacions per rojo.com?
Seguint amb la lectura del llibre Multitudes Inteligentes de Howard Rheingold he arribat al final del capítol Retazos Inalámbricos, on l’autor dona una sèrie de raons per les quals cal defensar les comunicacions a l’espectre obert (el capítol parla exclusivament de comunicacions sense fils). Realment recomano la lectura d’aquest llibre a tots els que us interessin les formes en les que estan evolucionant les TIC des del punt de vista social i tecnològic. Encara que Rheingold insisteix en excés en alguns dels conceptes del llibre (pel meu gust), fa que el lector pugui visualitzar les teories de les multituds intel·ligents amb molta claredat, gràcies a encertades comparacions i arguments engrescadors.
L’autor utilitza l’èxit d’Internet per defensar l’espectre comú. Internet va néixer com un bé comú que ha persistit així gràcies a que ha utilitzat estàndards oberts que han evitat que uns pocs dominessin tota la xarxa. Internet no està organitzat centralment sinó que el extrems (usuaris) son els que donen poder i valor a la xarxa. L’espectre comú és doncs, l’extensió d’Internet al món de la radiofreqüència, ja que els mòbils amb tecnologies de salts de freqüència o d’espectre eixamplat tenen la suficient intel·ligència per compartir el recurs de l’espectre.
M’ha cridat l’atenció també el fet que ja es plantegi al llibre el debat sobre si qui defensa l’espectre comú és comunista [pàg. 178], 2 anys abans de l’afortunada intervenció de Bill Gates en un debat similar (en lloc d’espectre lliure, en Bill parlava de programari lliure)., que ha tingut gran repercussió a la blogosfera.
Finalment en la lluita Wi-Fi vs. 3G, en Howard ho te clar. És molt més beneficiós per la societat un sistema en el que no només puguin competir (i aprofitar) 3 o 4 multinacionals que s’han pogut permetre el luxe de pagar milionades per dominar unes quantes longituds d’ona, sinó que deixant un espectre lliure, fins i tot petites PiMEs podrien fer negoci d’accés a Internet o VoIP, fent la xarxa més flexible, i potent.
I el debat sobre la maduresa de WiFi? Recordem l’evolució de l’Internet amb fils, on s’ha passat de lents mòdems inestables, a potents routers amb ADSL o cable (velocitat x 100 en menys de 10 anys). I com la societat exigeix més, no trigaran en ser sobrepassats per aparells i connexions millors. Efecte que també patiran WiFi i els mòbils actuals.
Més endavant faré una valoració global del llibre, però em feina ganes comentar aquests quatre conceptes que vaig llegir fa poc, i que coincideixen amb temes d’actualitat.
IBM ha anat sempre al capdavant de la innovació en les tecnologies de la informació i comunicació. En els darrers anys ha fet una clara aposta per el programari lliure, en especial per el sistema operatiu GNU/Linux. Sense el recolzament de grans corporacions com IBM la implantació i la popularitat del programari lliure seria molt més lenta i dificultosa.
Però el gegant blau segueix sent noticia (positiva). Fa uns mesos ens sorprenia amb la venta de la seva divisió de fabricació de PC’s a l’empresa xinesa Lenovo (sent també dels primers a aventurar-se a l’estratègic mercat asiàtic, que serà peça clau de l’economia mundial en pocs anys), i avui he vist mitjançant el feed de la BBC que IBM alliberarà 500 patents de programari per als desenvolupadors de programari lliure.
En la que és la major donació de patents de la historia d’EEUU, IBM es posiciona en el moviment per a la redefinició del concepte de propietat intel·lectual, i de passada, torna a marcar un gol afavorint la innovació tecnològica. Les patents alliberades corresponen a camps com les bases de dades, el multiprocessament simultani, el processament d’imatges i el comerç electrònic.
