jms

Aquest diumenge al suplement NEGOCIOS del diari El País vam poder llegir un altre excel·lent article de Patricia Fernández de Lis, aquest cop sobre el mercat dels mòbils multi funcionals. L’article parla com el seu títol bé indica del negoci que representa per les companyies telefòniques els nous serveis de dades i multimèdia, el que està comportant una transformació del clàssic telèfon mòbil en una autèntica “bèstia” multimèdia de butxaca. A part de fer una radiografia de l’estat actual del negoci dels mòbils a l’estat espanyol, deixa anar una sèrie de dades molt interessants, de les que es poden fer vàries lectures.

El negoci de la veu segueix sent el que proporciona majors ingressos a les companyies (i ho seguirà sent mentre no canvii el concepte de negoci vinculat a les companyies de telecomunicacions), en torn al 81%. Aquest mercat és madur i estable, i més ara que ja s’ha arribat a la saturació dels clients de telefonia mòbil. L’actual negoci en el que es centren les telecos és el de les dades i continguts, que està en expansió absoluta (creixement del 73% aquest any). És a dir, la gent no parlarem més que ara per telèfon, però si ens donen nous terminals més moderns i amb més capacitats, s’intentarà que gastem més amb els nous serveis.

Les dades doncs, son el veritable motor dels ingressos futurs en les comunicacions. Es preveu que al 2007 ja representi un 22%. L’error és que a Europa (i més recentment a EEUU) sempre s’agafa com a referent el bon resultat de la telefonia de 3a generació als països asiàtics. No oblidem que aquests països sempre han tingut polítiques de telecomunicacions molt més bones que nosaltres i que quant ells poden enviar un correu electrònic per mòbil per 1 cèntim d’euro, nosaltres hem d’enviar SMSs de menys de 200 lletres per més de 10 cèntims en la majoria dels casos. De fet, companyies com Vodafone ja reconeixen que la missatgeria multimèdia mai seran tant populars com ho és l’SMS. La navegació per Internet en un mòbil, també és realment prohibitiva, i podríem seguir així amb tots els nous serveis mòbils. De fet, i com tots sabem, l’Internet “tradicional” a Espanya podria qualificar-se de prehistòric comparat fins i tot amb els veïns més propers.

D’aquesta manera, la tendència és intentar seguir el model asiàtic amb l’estructura del model tradicional de telefonia Espanyola (grans operadors que fan i desfan, i que no donen cap llibertat d’elecció als usuaris).

Llegint l’article, i tenint en compte el que (personalment) sempre he pensat: la 3G està morta des de que van sortir tecnologies amb molt més potencial com Wi-Fi, arribo a la conclusió que el futur del mòbil (i de les dades per mòbil) encara no està gens clar, i que fer prediccions ara és com voler encertar la grossa de nadal.

Si jo tingués que fer una predicció, apostaria per terminals similars als que descriu Patricia Fernández al seu article, però lliures (programari lliure i ports de comunicacions lliures), i un nou format d’operador que tindria com a funció bàsica donar banda ample d’Internet, donant la llibertat que cadascú confii amb els proveïdors de serveis que desitgi. Potser és una visió massa romàntica, o fins i tot ciberpunk. Sigui quin sigui el futur que ens espera a nosaltres, i a les dades, hem d’intentar que sempre es compleixin els models oberts i estàndards, i el que vengi darrera, com a molt serà un mal menor.