Bloc de Joan Melià Seguí

Molt interessant l’article enllaçat des del bloc SmartMobs de Howard Rheingold sobre les polítiques WiFi i de com poden afectar al futur de la democràcia digital. Al bloc que també dona nom al llibre que recentment ha sortit a la venta a l’estat espanyol (Multitudes Inteligentes), hi apareixen molts articles relacionats amb les connexions sense fils i el seu potencial com a eina social (al llibre, que per cert estic llegint actualment, el tema en qüestió també hi te molt protagonisme). Si us interessen aquests temes, no dubteu en sindicar el bloc.

L’article es centra en com la tecnologia WiFi ha esdevingut com tots sabem immensament popular, no gràcies a la venta d’espai radioelèctric per infinites sumes de diners, sinó gràcies a la liberalització d’un tram radioelèctric en teoria poc aprofitable. I també de com les empreses i governs volen ara intentar prendre control sobre aquestes xarxes ciutadanes, ja que veuen en elles oportunitats de control i negoci.

Vull destacar alguns paràgrafs del text que m’han semblat especialment atractius:

What makes wireless networks so attractive is their openness, which blasts conventional concepts of internet access, mobility and cost.

Centrar l’èxit de les xarxes sense fils en el seu caràcter obert (per sobre d’accés, mobilitat i cost) em sembla realment encertat. Estem en el de sempre: estàndards oberts, públics, que tot-hom pugui aprofitar i respectar. La clau d’Internet és la comunicació, i no pot existir comunicació si les parts implicades no s’entenen.

WiFi’s visionaries believe the technology is more than an extension of the internet; it is a whole new level of information exchange.

Efectivament WiFi s’escapa ja del que és una simple tecnologia, la seva popularitat l’ha convertida en un símbol. Òbviament l’estàndard 802.11 no serà etern (això esperem!!), però si ho serà la filosofia enganxada a les xarxes sense fils.

Within a few years, WiFi has engendered a new industry, incurred the wrath of telecommunications moguls, and opened a Pandora’s Box of political fights.

Ho he comentat més adalt, no feia falta gastar milionades en vendre llicències de l’espectre amb el desitj d’encetar una nova industria que encara tenia que desenvolupar-se. Era molt més fàcil (i s’ha demostrat) deixar una part de “ l’aire” lliure i deixar desenvolupar una industria que ara per ara no te límits (com be diu l’autora de l’article en un dels títols :“Open Spectrum, No Limits”). Quants portàtils tenen una tarja UMTS connectada ? Quants tenen una WiFi connectada? Quants tenen un processador amb WiFi integrat?

Les lluites política-comercials s’han lliurat ja (recordem el cas d’Artafe, o el més proper de l’Ajuntament de Barcelona) malauradament sense gaire fortuna. Qui tindrà més poder per fer caure la balança?