Bloc de Joan Melià Seguí

Arrel d’una ponència a la que vaig assistir a l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels, dins del mòdul de Creació d’Empreses, sobre descripció de llocs de treball i selecció de personal, em va venir al cap un dubte orientat a la formació relacionada amb l’enginyeria. En aquesta ponència es va parlar del model de l’enginyer com a treballador, i semblava clar (segons aquesta persona) que l’enginyer surt de la universitat amb uns coneixements generalment limitats, que no complementa fins que no passa uns anys al món laboral.
En segon lloc la proliferació d’escoles i facultats d’enginyeria, i el fet que durant uns anys (sobretot en el cas de les telecomunicacions i la informàtica) es necessites cobrir llocs de feina amb urgència, han provocat una sobreexplotació del perfil de l’enginyer que ha comportat una saturació del mercat.
Ajuntant aquests dos fets tenim : persones formades com a enginyers, ocupant en la majoria dels casos llocs de feina destinats a tècnics.

Aquest és un fet comú i acceptat avui en dia, però que no ajuda gens a la reputació de l’enginyer com a element amb potencial dins el món laboral.

Tots els enginyers (i els que estem en el camí) pateixen o patirem les conseqüències dels errors comesos en el passat, però també és feina nostra (quin remei) posar-hi solució. Quedi clar que el que no vull és que tanquin escoles per fer més elitista la formació, ja que sempre he defensat que les persones puguin estudiar el que realment sigui la seva passió, i no el que puguin degut a notes de tall o factors econòmics, i afortunadament en aquest aspecte podem estar contents. El que vull és plantejar la pregunta que em va venir al cap després de reflexionar sobre la ponència de la que us he parlat:

L’enginyer ha de seguir una formació estrictament tècnica (com fins ara) o s’ha d’apostar per una formació més amplia (en detriment d’una especialització tècnica més concreta)?

Els coneixements tècnics son la base que fan funcionar les tecnologies de la informació i la comunicació, per tant són bàsics per a una persona que hagi de dedicar-se al sector tecnològic. Ara bé, la tecnologia avança constantment i possiblement ho faci de cada cop més ràpid. Sembla per tant absurd dedicar anys sencers dins les carreres a dominar fins a l’extenuació màquines, llenguatges de programació, estàndards, etc… per a que dintre de (siguem optimistes) 4 o 5 anys deixin de ser coneixements amb potencial per al moment. Tindria més lògica que dins la carrera es veiessin aquests coneixements, deixant temps també per a una formació alternativa, però amb potencial de futur (i no em refereixo a cursar assignatures de 2 crèdits de lliure elecció). Formació mediambiental, sociològica, de idiomes, empresarial o econòmica, son coneixements que poden ser de molta utilitat per a un enginyer, sobretot en el món empresarial, fent que la seva valoració a l’hora de ser contractats sigui major.
Un altre fet obvi és que l’enginyer que vulgui arribar a completar aquesta formació (tant de caràcter general, com d’especialització tècnica) ho ha de fer paral·lelament a la universitat, ja que resultaria impossible arribar a tocar tots els coneixements en les hores lectives.

La meva posició ha quedat prou clara, i desitjo que apareguin comentaris per tal d’afegir idees al debat. Quina és la vostra opinió? Sabeu de centres educatius que fomentin aquest tipus de formació?