Bloc de Joan Melià Seguí

La millor manera d’acomiadar l’any, és saludant el pròxim. 2004 s’acaba i ja toca pensar en quines seran les claus per entendre les novetats tecnològiques d’aquest any que ve. Podríem jugar a cavall guanyador i dir que Google tornarà a donar molt que parlar (serà el sistema operatiu?, el navegador?, …), o que Xina seguirà creixent econòmica i tecnològicament fins començar a fer ombra a l’oncle Sam (potser en faré un post, però l’any que ve eh!); però com que hem vingut a jugar, i no es guanya si no s’arrisca, vaig a fer una mica de “pitoniso”.

Si tenc que apostar per una tecnologia que pugui donar una estirada i posar-se en boca de tot-hom aquest 2005, posaria totes les fitxes a la veu sobre IP (VoIP). Potser aquest tecnicisme no us soni molt, però i si us dic Skype?

Des de fa 100 anys el món de les comunicacions per veu han sigut cosa de la commutació de circuits. Despenjaves el telèfon, marcaves un número que al arribar a la centraleta preparava un camí físic (commutant els circuits pròpiament) que arribava fins al destinatari de la trucada. Qualsevol error entre aquests dos punts (tall de línia, error en la centraleta) ensorrava la trucada. Internet va modificar aquest concepte amb la commutació de paquets, que consisteix en trossejar la informació (la veu d’una trucada per exemple) enviar-la dispersament i ajuntar-la en la destinació. Qualsevol error entre els dos punts no és critic ja que els “trossets” poden anar per qualsevol camí fins arribar al destí.

D’això se’n diu integració de xarxes, i consisteix en transmetre dades, veu i vídeo per la mateixa xarxa. Qui son actualment els majors usuaris de VoIP? Amèrica llatina amb un 30% i els països asiàtics amb un 29% son les regions amb més tràfic de VoIP. A què es deu que regions tradicionalment amb poc protagonisme a la xarxa (especialment Amèrica Llatina) superi àmpliament d’altres com Nord Amèrica (10%) o Europa (24%)? La raó és ben senzilla, el cost. Una trucada entre dos usuaris de VoIP te un cost zero (a part de la quota de connexió a Internet, que representa un valor ínfim en relació a la durada de les trucades).

Programes com GnomeMeeting (o NetMeeting per als usuaris de Windows) son els pioners de la VoIP, que s’ha popularitzat a gran escala amb l’aparició del programa Skype. Només a l’estat espanyol conta amb més de 170.000 usuaris. Això s’està fent realitat ara que començam a descobrir què és la banda ample.

Posem-nos en situació, connexió a Internet de banda ample, i un programa que permet veure si els teus contactes estan connectats o no. Trucar és tant senzill com fer dos clics a sobre de la persona amb la que et vols comunicar. Cost? 2 clics + 0 euros. També es possible trucar per VoIP a un telèfon convencional, a un preu ridícul comparat amb les tarifes actuals.

A nivell empresarial és diferent. Les empreses ja s’han adonat de l’important estalvi que els pot reportar l’adopció de la xarxa única. Es preveu que aquest any un 7,1% de les empreses europees (un 154% comparat amb el present any) emprin la VoIP per a les seves comunicacions.

Avantatges de la VoIP:

- Estalvi.
- Racionalització de la xarxa.
- Convergència.
- Flexibilitat geogràfica.
- Forçar a les operadores tradicionals a “espavilar”.
- Noves oportunitats de negoci.

Passar-se a VoIP és forçar a les operadores (en especial Telefònica) a replantejar-se el negoci de les telecomunicacions. Els hi hem de fer veure que la prioritat és ara per ara, millorar l’ample de banda, i gaudir d’un bon 2005.

La font principal d’aquest article és l’estudi “La voz sobre IP: hacia la convergencia” de la Fundació Auna.

Amb aquest post finalitzo l’any 2004, l’any que ha vist néixer aquesta bitàcola. L’any 2005 vindrà ple de novetats que us explicaré ben aviat. No asseguro quant tornaré a postejar, tot depèn de com de bé començi l’any Gràcies a tots els que llegiu aquest bloc i FELIÇ 2005!!!

Molt interessant l’article enllaçat des del bloc SmartMobs de Howard Rheingold sobre les polítiques WiFi i de com poden afectar al futur de la democràcia digital. Al bloc que també dona nom al llibre que recentment ha sortit a la venta a l’estat espanyol (Multitudes Inteligentes), hi apareixen molts articles relacionats amb les connexions sense fils i el seu potencial com a eina social (al llibre, que per cert estic llegint actualment, el tema en qüestió també hi te molt protagonisme). Si us interessen aquests temes, no dubteu en sindicar el bloc.

L’article es centra en com la tecnologia WiFi ha esdevingut com tots sabem immensament popular, no gràcies a la venta d’espai radioelèctric per infinites sumes de diners, sinó gràcies a la liberalització d’un tram radioelèctric en teoria poc aprofitable. I també de com les empreses i governs volen ara intentar prendre control sobre aquestes xarxes ciutadanes, ja que veuen en elles oportunitats de control i negoci.

Vull destacar alguns paràgrafs del text que m’han semblat especialment atractius:

What makes wireless networks so attractive is their openness, which blasts conventional concepts of internet access, mobility and cost.

Centrar l’èxit de les xarxes sense fils en el seu caràcter obert (per sobre d’accés, mobilitat i cost) em sembla realment encertat. Estem en el de sempre: estàndards oberts, públics, que tot-hom pugui aprofitar i respectar. La clau d’Internet és la comunicació, i no pot existir comunicació si les parts implicades no s’entenen.

WiFi’s visionaries believe the technology is more than an extension of the internet; it is a whole new level of information exchange.

Efectivament WiFi s’escapa ja del que és una simple tecnologia, la seva popularitat l’ha convertida en un símbol. Òbviament l’estàndard 802.11 no serà etern (això esperem!!), però si ho serà la filosofia enganxada a les xarxes sense fils.

Within a few years, WiFi has engendered a new industry, incurred the wrath of telecommunications moguls, and opened a Pandora’s Box of political fights.

Ho he comentat més adalt, no feia falta gastar milionades en vendre llicències de l’espectre amb el desitj d’encetar una nova industria que encara tenia que desenvolupar-se. Era molt més fàcil (i s’ha demostrat) deixar una part de “ l’aire” lliure i deixar desenvolupar una industria que ara per ara no te límits (com be diu l’autora de l’article en un dels títols :“Open Spectrum, No Limits”). Quants portàtils tenen una tarja UMTS connectada ? Quants tenen una WiFi connectada? Quants tenen un processador amb WiFi integrat?

Les lluites política-comercials s’han lliurat ja (recordem el cas d’Artafe, o el més proper de l’Ajuntament de Barcelona) malauradament sense gaire fortuna. Qui tindrà més poder per fer caure la balança?

Segons les noticies que arriben dels mitjans locals i també del telenotícies de TVE, Menorca ha quedat incomunicada per aire i mar de la resta de illes i de la península. Aproximadament ahir a les 23h va començar un temporal de vent de tramuntana que ha durat tota la nit, i que ara encara continua. Les previsions no esclareixen en quin moment amainarà, i fins i tot es possible que augmenti lleugerament aquesta tarda.

L’aeroport i els ports de la illa han quedat tancats aquest matí, amb el conseqüent desbaratament del flux de passatgers que en aquestes dates és més alt que en altres èpoques de l’any.

He visitat la web de l’Institut Nacional de Meteorologia i he extret aquestes dades:

Provincia: ISLA DE MENORCA (ILLES BALEARS) Elaborado el: 29 de diciembre de 2004 a las 09 (hora local) Validez: Miércoles día de 06 a 24 (hora local)

PREDICCION INTERVALOS NUBOSOS CON PROBABILIDAD DE PRECIPITACIONES, EN GENERAL DEBILES. TEMPERATURAS SIN CAMBIOS. VIENTO DEL NORTE FUERTE A MUY FUERTE, CON RACHAS QUE SUPERARAN LOS 110 KM/H.

TEMPERATURAS PREVISTAS Ciudad – Máxima MAHON 12

A part de la curiositat que una web oficial dependent del govern, tracti Menorca com a una província, les dades son prou esclaridores. També podeu veure el mapa de vents aquí.

Si teniu problemes amb la visualització de la plana web, aquest enllaç us portarà a la imatge del mapa.

Feia temps que no es produïa una situació similar, i que tingués la duració de l’actual.

Altres conseqüències de l’aïllament és que en el dia d’avui no s’ha pogut disposar de la premsa nacional, de manera que la televisió, la radio el telèfon i Internet son ara per ara la única connexió possible amb l’exterior.

Actualització: Fent zapping he comprovat que ni Tele5, Antena3 ni Canal+ funcionen, possiblement el vent hagi espatllat els repetidors situats a la muntanya del Toro!

Actualització 2: La televisió ja funciona amb normalitat, els ports i aeroport tindran que mirar el cel demà… i esperar.

Arrel d’una ponència a la que vaig assistir a l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels, dins del mòdul de Creació d’Empreses, sobre descripció de llocs de treball i selecció de personal, em va venir al cap un dubte orientat a la formació relacionada amb l’enginyeria. En aquesta ponència es va parlar del model de l’enginyer com a treballador, i semblava clar (segons aquesta persona) que l’enginyer surt de la universitat amb uns coneixements generalment limitats, que no complementa fins que no passa uns anys al món laboral.
En segon lloc la proliferació d’escoles i facultats d’enginyeria, i el fet que durant uns anys (sobretot en el cas de les telecomunicacions i la informàtica) es necessites cobrir llocs de feina amb urgència, han provocat una sobreexplotació del perfil de l’enginyer que ha comportat una saturació del mercat.
Ajuntant aquests dos fets tenim : persones formades com a enginyers, ocupant en la majoria dels casos llocs de feina destinats a tècnics.

Aquest és un fet comú i acceptat avui en dia, però que no ajuda gens a la reputació de l’enginyer com a element amb potencial dins el món laboral.

Tots els enginyers (i els que estem en el camí) pateixen o patirem les conseqüències dels errors comesos en el passat, però també és feina nostra (quin remei) posar-hi solució. Quedi clar que el que no vull és que tanquin escoles per fer més elitista la formació, ja que sempre he defensat que les persones puguin estudiar el que realment sigui la seva passió, i no el que puguin degut a notes de tall o factors econòmics, i afortunadament en aquest aspecte podem estar contents. El que vull és plantejar la pregunta que em va venir al cap després de reflexionar sobre la ponència de la que us he parlat:

L’enginyer ha de seguir una formació estrictament tècnica (com fins ara) o s’ha d’apostar per una formació més amplia (en detriment d’una especialització tècnica més concreta)?

Els coneixements tècnics son la base que fan funcionar les tecnologies de la informació i la comunicació, per tant són bàsics per a una persona que hagi de dedicar-se al sector tecnològic. Ara bé, la tecnologia avança constantment i possiblement ho faci de cada cop més ràpid. Sembla per tant absurd dedicar anys sencers dins les carreres a dominar fins a l’extenuació màquines, llenguatges de programació, estàndards, etc… per a que dintre de (siguem optimistes) 4 o 5 anys deixin de ser coneixements amb potencial per al moment. Tindria més lògica que dins la carrera es veiessin aquests coneixements, deixant temps també per a una formació alternativa, però amb potencial de futur (i no em refereixo a cursar assignatures de 2 crèdits de lliure elecció). Formació mediambiental, sociològica, de idiomes, empresarial o econòmica, son coneixements que poden ser de molta utilitat per a un enginyer, sobretot en el món empresarial, fent que la seva valoració a l’hora de ser contractats sigui major.
Un altre fet obvi és que l’enginyer que vulgui arribar a completar aquesta formació (tant de caràcter general, com d’especialització tècnica) ho ha de fer paral·lelament a la universitat, ja que resultaria impossible arribar a tocar tots els coneixements en les hores lectives.

La meva posició ha quedat prou clara, i desitjo que apareguin comentaris per tal d’afegir idees al debat. Quina és la vostra opinió? Sabeu de centres educatius que fomentin aquest tipus de formació?

Aprofitant les vacances Nadalenques som molts els estudiants que tornem a casa a retrobar-nos amb la família, amics i a fer vida pel nostre poble. Personalment aquestes vacances tenen una importància especial per varis motius, un d’ells el fet que no tornaré fins d’aquí al juliol, després d’acabar l’estada a la ciutat danesa d’Aalborg (d’això ja en parlaré un altre dia), així que tenc ganes d’aprofitar-les bé.
Així doncs, passat Sant Esteve tornarà l’activitat al bloc, amb moltes novetats!

Molt bones vacances de Nadal a tot-hom!

Què passaria si mescléssim la música dels Beatles amb la dels Beastie Boys?

Lluny de ser un sacrilegi per cap de les dues bandes (genials les dues), el resultat em sembla molt bo. N’Agus, el meu company de pis, m’ha dit que ja fa temps va sortir a Lo + plus que mesclar grups aparentment diferents seria la pròxima moda musical, algo així com la mescla d’Elvis amb JXL a A little less conversation.

Aquí doncs teniu aquesta perla que us la podreu baixar fins que algú no tanqui el lloc web d’aquest disc joquei per ves a saber què. Via Escolar.net.

Napster va ser, ara fa uns 5 anys, una de les grans revolucions d’Internet a tots els nivells. Tot-hom en parlava (i utilitzava) i la seva importància va transcendir a altres camps com l’economia. L’èxit però, va fer que les grans discogràfiques, veient que el seu gran negoci (tal i com està muntat ara) podia perillar, van decidir acabar d’un cop amb la xarxa d’intercanvi musical.
El resultat tots el sabem: Kazaa, eDonkey, eMule … van sortir en poc temps millorant les possibilitats d’aquestes xarxes d’intercanvi i fent més difícil la persecució legal dels seus usuaris.
Un cas molt similar pot estar passant en aquests moments amb la xarxa Bittorrent, que ha vist com alguns dels seus nodes han tancat per ordre dels peixos grossos de Hollywood.

L’enllaç l’he agafat del bloc de Pepe Cervera, que ho explica molt bé:

Quina serà doncs la propera xarxa d’intercanvi de fitxers?

Aprofitant la temporada Nadalenca, l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) ha iniciat a Menorca una campanya a favor de la lectura. La notícia no aniria més enllà si no fos per les característiques d’aquesta iniciativa: alliberarà 500 llibres [1] [2] pels llocs públics de l’Illa per a que hom pugui recollir-lo, gaudir-ne de la lectura, i tornar-lo a deixar en un altre lloc per a que la roda continuï.
Amb aquest mètode, conegut com a “bookcrossing”, es pretén incentivar la lectura donant a conèixer els autors illencs, a part de promocionar els llibres com a regals de Nadal. Complementariament s’ha activat un dispositiu tecnològic per al seguiment dels llibres, que posarà a disposició del lector una pàgina web que permetrà indicar la posició on va recollir, i on deixarà el llibre.

(more…)

Recordo que a finals de 1999 i principis del 2000, el sector de les telecomunicacions estava travessant moments idíl·lics que auguraven un molt bon futur per als que per aquelles dates estàvem començant la carrera. Les empreses omplien la universitat d’ofertes de pràctiques per becaris i els titulats trobaven fàcilment bons llocs de feina. A nivell exterior, les “.com” s’inflaven sense parar, Yahoo! trencava previsions a la borsa i una mica més tard es pagaven xifres marejants per les (llavors) flamants llicències UMTS.

Sobtadament l’explosió de la bombolla “.com” va afectar arreu del món el sector de les tecnologies de la informació, que ha patit l’excés de confiança d’aquells dies, i de la que encara ens estem recuperant. Però ja fa temps que les tendències en el mercat son positives. Noticies com la instal·lació de “Mare Nostrum” a la UPC o la posada en marxa de la tercera generació de telefonia son sense cap dubte excel·lents senyals de que el sector no està ni molt menys estancat.

(more…)