Quins nois tan espavilats

Llegeixo a El Pais d’avui [requereix subscripció] que els nens que van participar en les veus d’Another Brick In The Wall al 1979 (que clar, ara ja no son tant nens), la popular cançó de Pink Floyd, reclamen ara els seus drets d’autor.

Del disc se’n van vendre 12 milions de còpies, pel que suposo que es tracte d’un bon percentatge. Ara bé, exemples com aquest destapen la complexitat del concepte de ‘drets d’autor’. Tenen dret aquests nens del 79 a reclamar alguna compensació? Si el tinguessin, seria el grup o la discogràfica qui tindria que compensar-los? Poden fer-ho després de tants anys? I la gent que s’ha baixat la cançó d’Internet, també tindrem que donar algo a aquests nois tan espavilats?

O potser és que això dels drets d’autor no acaba d’estar ben plantejat? No ho sé segur però per mi que més bé és això darrer. Jo per si de cas seguiré atent a veure que passa, que potser la SGAE s’hi fica pel mig i ho arregla. Sort en tenim d’ells!

2 Comments »

  1. asd Said,

    December 1, 2004 @ 7:17 am

    Aquests nois, com la majoria de col·laboradors que Pink Floyd ha utilitzat al llarg de la seva carrera, van cobrar per feina feta (per sessions, per hores o el que sigui). No és el primer cop que els passa una cosa així. El demandant no té res a fer, a no ser que demostri (i això és difícil) que li correspon part de l’autoria de la cançó a nivell de composició.

  2. Joan Melià Said,

    December 2, 2004 @ 1:05 pm

    Estic d’acord amb tú, no crec que aquests nois tenguin dret a demanar res, com a molt, uns minuts de fama als mitjans!

RSS feed for comments on this post

Leave a Comment