Bloc de Joan Melià Seguí

M’afegeixo al moviment que aquest avantprojecte de llei ha generat a Internet, per la defensa dels drets fonamentals a Internet. Copio el text que circula aquests dies per la xarxa:

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía Sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Por favor difunde este manifiesto en tu blog, Twitter, en redes sociales, en foros o imprímelo y repártelo.

Si us plau, entreu a la pàgina web del Parlament Europeu i cliqueu a la pestanya del català, fem valer els nostres drets.

Web del Parlament Europeu:

http://www.europarl.cat/

Seguint la conversa den Pere:

Un sistema de comunicació sense servidors és clarament impossible avui en dia, ja que obligatòriament passam pel nostre proveïdor d’Internet. S’hauria de parlar per exemple de xarxes WiFi connectades entre elles, i avui en dia això no és real.

Potser per veure-ho més clar hem de tirar la vista enrera uns 10 anys. A Menorca teníem Infotelecom que ens donàva conexió a Internet, passàvem pels seus servidors per accedir a Internet, i d’entre altres empràvem el seu servei de correu electrònic. Una bústia de 100MB crec recordar, però que només funcionava amb clients locals.

Poc després ja començàven a triomfar els mails de Yahoo! i Hotmail, i amb el temps això és el que s’ha imposat.

Avui en dia, seguim emprant els servidors dels proveïdors d’Internet per tenir accés a la xarxa, però en major mesura accedim a serveis de correu i altres on-line. Què és millor, que les nostres dades les tengui el proveïdor d’Internet? O una altra empresa? No ho sé.

El cas és que per a que un sistema de comunicació asíncron (el correu per exemple) funcioni, necessita d’un lloc on deixar el missatge fins que l’altre persona es connecti. Ja que si el missatge es queda al nostre ordinador fins que emissor i receptor coincideixen en el temps, potser ja no te gaire sentit. Això necessàriament implica la presència d’un servidor.

Però es que els sistemes p2p també necessiten d’un servidor on trobar la llista de persones connectada i els recursos que ofereix, i tornem a ser allà mateix.

Tens raó que necessitem un expert que ens il·lumini en això, però no veig gaire viable prescindir dels servidors. Sino pregunta-li a Telefònica com accedir a Internet sense passar per ells

El que si que és viable és protegir-nos amb el xifrat de les nostres dades, i curiosament això no es fa. Emprant GPG per exemple, no hauriem de patir gens per les nostres dades, ni a Telefònica ni a Google.

Herr Joachim Hunold

Generaldirektor Air Berlin

Als katalanisch sprechender Bürger Mallorcas bin ich wirklich enttäuscht über die unglücklichen Äusserungen, die in Ihrem Magazin zu lesen waren.

Es ist tatsächlich die Mehrheit der balearischen Bürger, die die katalanische Sprache als  Muttersprache hat, weshalb natürlich viele Menschen bitter enttäuscht darüber sind, dass Ihre Sprache schlechtgemacht wird; und dass im Hinblick auf die Tatsache, dass Mallorca einer der wichtigsten wirtschaftlichen Standpunkte Air Berlins ist und zum Aufbau des Air Berlin- Flugnetzes in entscheidendem Masse beigetragen hat. Insbesondere die lange Zeit der sprachlichen Unterdrückung, welche die katalanischsprachigen Teile des spanischen Staates unter General Franco zu erdulden hatten, hat zur logischen Folge, dass die Bürger in der heutigen demokratischen Gesellschaft mit und in ihrer Sprache leben möchten.

Ich bin mehr als überzeugt, dass der Service, ihre Fluggäste auch in katalanischer Sprache zu informieren, von ihren balearischen Kunden als ein schönes Zeichen der Verbundenheit Air Berlins  mit Mallorca sowie den anderen katalanischsprachigen Teilen des spanischen Staates verstanden würde und in nicht zu unterschätzendem Masse zu einer weiteren Festigung der deutsch-mallorquinischen Verbindung beitragen wird.

Mit fereundlichen Grüssen,

Seguint la tradició anglo-saxona de l’April Fool’s Day, des del segle XVIII els britànics van deixar a Menorca el que els illencs coneixem com es dia d’enganar. Els diaris i blocs menorquins han seguit aquesta tradició amb bon humor, i en destacaria da del diari Menorca d’enguany:

Bikini Nelson

MenorcAir

El proper dimarts dia 13 de març a les 19:30h tindrà lloc a l’Espai Mallorca de Barcelona una taula rodona amb polítics de les Illes Balears, de cara a les properes eleccions locals i autonòmiques. És una bona oportunitat pels illencs residents a Barcelona de sentir d’aprop l’actualitat política balear.

Polítics que hi assistiran:

PSM: Eduard Riudavets
Gent per Formentera: Jaume Ferrer
Eivissa pel Canvi: Albert Prats
PSOE: Francina Armengol
BLOC: Biel Barceló
UM: Josep Lliteres
PP: Fernando Rubio

El moderador serà en Biel Cadilla, periodista de la Televisió de Mallorca.

Ens veiem a l’Espai Mallorca [Carme 55, 08001 Barcelona, 934 429 193]

Menorca és un espai preciós, i no ens el podem deixar perdre. Amb l’estima cap a la nostra terra i el dolor per les coses mal fetes, neixen els Joves de Menorca per la Defensa del Territori, un grup de joves, estudiants i no, preocupats no només per demanar doblers a l’administració per pagar passatges d’avió sinó essencialment per l’esdevenir social i polític del nostre país. En un moment en què es parla de polítiques de joventut i tothom, i especialment les polítiques més de dretes, se n’omple la boca, cal que reivindiquem el paper dels joves com a sensibilitat necessària per mantenir la nostra particularitat física i social, que a poc a poc es vol anar destruint amb una política de grans inversions d’infraestructures que du cap a la destrucció del nostre territori.

Hem vist com en benefici del turisme, i posant-lo com a pretext, s’ha engegat, al conjunt de les Illes Balears, una política ferotge que du a la desmesura, a la manca de respecte cap als espais naturals, a la confrontació social, a la construcció invasiva d’urbanitzacions noves i de carreteres i, en darrer terme, a la corrupció escandalosa. El cas de la vergonya pública de tot el que ha succeït a Eivissa amb la construcció d’una autopista, que té implicades més de cinc-centes famílies i que ha seguit una política d’avantposar interessos particulars respecte del bé general, n’és una mostra ben clara. També la construcció d’una autovia, i de noves urbanitzacions i camps de golf a Mallorca. Per no parlar del cas d’Andratx.

La política tirada endavant pel PP al si del Govern Balear és en bona mesura culpable de tot aquest desgavell. És al darrere de totes les problemàtiques territorials i defensora d’un model de creixement insostenible, el resultat del qual és la confrontació, la destrucció territorial i el desbaratament dels recursos naturals, sense els quals la nostra qualitat de vida (de la qual tant parlen) és la primera perjudicada. No hem de perdre el nord i la nostra sensibilitat com a joves ens du a plantejar que hem de reivindicar un model ben diferent al que proposen. No oblidem quines són les propostes que ha tingut i té aquest partit per a Menorca: construcció d’un dic desmesurat en una zona que havia de comportar la construcció d’una nova urbanització, el desdoblament de la carretera, la construcció de nous camps de golf o una nova construcció d’un dic a Fornells. I d’altres coses que han aconseguit amb el vistiplau del PSOE com l’ampliació de l’aeroport. On governa, a Menorca, també s’ha caracteritzat per la creació d’escàndols urbanístics, la requalificació de terres i la construcció d’infraestructures faraòniques desmesurades pràticament inservibles mentre els espais culturals queden deixats de la mà de Déu.

És necessari que reivindiquem la presència d’un turisme que sigui respectuós amb el medi i que valori el nostre fet diferencial; un turisme a la conveniència del qual no s’hagi de passar per davant de l’estructura bàsica del nostre teixit: els menorquins també importam; la creació si açò és necessari d’una ecotaxa; la recuperació d’espais per a l’oci integradores amb el medi com les rutes cicloturístiques o eqüestres o la recuperació del Camí de Cavalls; la reivindicació d’un Parc Nacional; el renaixement d’una nova sensibilitat conservacionista basada en la defensa dels valors del manteniment del medi i en contra de la destrucció territorial a costa d’interessos particulars vestits d’un suposat interès general.

A Menorca, un teixit social important amb una sensibilitat conservacionista va fer que un projecte desmesurat, com el de la construcció d’un port esportiu i una urbanització de luxe extensíssima a l’Albufera des Grau, es tirés endarrere. També el mateix va passar amb la possible urbanització de Macarella i de Trebalúger. Les fotografies d’aquestes platges, avui, són les que aquells que es dediquen a la promoció del turisme exploten. Gràcies a l’Albufera, comptam amb el títol de Reserva de la Biosfera, i les polítiques de dretes se n’omplen la boca. Tanmateix, els interessos que hi havia darrere aquests macroprojectes s’erigien amb els mateixos arguments que ara empra el PP. Nosaltres ens sentim hereus de totes aquelles proclames i d’aquella sensibilitat, i consideram que no podem baixar la guàrdia davant les noves envestides. Els joves seran els beneficiaris o els perjudicats de la bona o mala política en un tema tan delicat com aquest. No podem deixar el nostre futur en mans d’aquell qui no pensa en aquestes coses, que basa la seva manera de fer en un benefici immediat a costa de la hipotecació de la terra dels seus pares i que serà dels seus fills.

No a la destrucció del territori!

Per adherir-vos a la campanya podeu deixar un comentari o enviar-me un correu amb nom i DNI, i donareu suport a la campanya de difusió als mitjans locals. Gràcies.

Arrel d’un problema amb el hosting no és possible publicar comentaris en aquest bloc. En volia posar un al darrer apunt sobre els anglicismes de Menorca, així que de moment el deixaré aquí:

Em sembla una bona idea Guiem, de fet, alguns cops he mirat de buscar per Internet un recull d’aquestes expressions i mai he trobat cap lloc web on trobar-ne un bon recull. Què et sembla si anem fent una llista aquí?

Deixant el polèmic bòtil a part, aquestes són les que se, o he trobat:

Mèrvels – joc de les bales (marbles)

Xoc – guix (chalk)

Boinder – detall arquitectònic anglès que fa referència a un balcó tancat amb finestrals (bow window)

Gin – gibebra, ai es Xoriguer …

Grevi – salsa per acompanyar la carn (gravy)

Xumàquer – sabater (shoemaker)

Tornescrú – tornadís (screwdriver)

Estèpel – grapadora (staples)

Xàquens – fet de donar-se la mà amb significat de tancar un acord comercial (shake hands)

Trinqui? – en algún lloc he vist aquesta paraula en relació a drinking emprada per gent gran, però em sona a mala associació igual que bòtil.

Siti – cadira (sette)

També expresions com:

Tenir s’ull blec – de black, tenir l’ull morat

Quatre jans i un boi – expressió que vol dir que hi ha poca gent, en català central seria ‘quatre gats’. Boi ve de boy i he trobat gent que diu que jan és una adaptació de John emprada també a Gibraltar, però el fet és que jan és emprat també en català central com contracció de Joan.

Carrer des Bèrecs – aquest carrer agafa el nom de ‘barraks’, casernes en anglès.

Existeix una publicació: “Els anglicismes de Menorca” (1983) de Vicent Ortells a l’Editorial Moll si en voleu aprofundir.

En sabeu més?

**********************************

Actualització 17/11/2006

Afegit al problema dels comentaris, l’spam s’està colant com vol al bloc, acabo d’esborrar més de 300 comentaris i trackbaks …

Com darrerament no puc estar gaire atent al bloc, deixaré temporalment tancats els comentaris, a veure si així aconsegueixo algo, com a mínim fins que em passi a una versió més nova de wordpress.

Fins aviat.

Segurament a tots ens ha passat algun cop a la vida. De sobte esbrines que alguna cosa, per senzilla que sigui, la qual tenies assimilada com totalment certa … resulta que no ho és. El fet s’agreuja quan aquella falsa veritat, t’agradava molt més com era i no com realment és. Es tracta de la caiguda d’un mite. Fa poc vaig viure aquesta sensació, i no només jo sinó que quan ho explicava als meus amics, inconscientment equivocats com jo també es sorprenien. Arrel d’una conversa amb el meu amic Guiem (un dels sorpresos), comparteixo amb vosaltres aquesta inquietud, especialment els menorquins i/o filòlegs que per X o per Y us passeu per aquest bloc.

Menorca va formar part de la Corona Britànica la major part del segle XVIII, dominació que es va iniciar i finalitzar (excepte dos períodes intermitjos de dominació francesa i espanyola) amb els Tractats d’Utrech i Amiens, respectivament. La societat menorquina no es va anglosaxonitzar en tan curt període de temps, però si que hi varen quedar petites petjades en l’arquitectura o la llengua.

Tot i que molts mots o expressions ja estan en desús com ‘tenir s’ull blec‘ (per black) tenir l’ull morat, queden encara anglicismes ben vius com ‘mèrvels‘ (per marbles) pel joc de les bales o ‘xoc‘ (per chalk) al guix. Però d’entre tots els anglicismes, ‘bòtil‘ (per bottle) per ampolla és el més popular, o així ho creia fins que Josep Mir (excel·lent blocaire menorquí que no deixo de llegir des de la genial lliçó de filologia a ICM) va escriure sobre el bòtil al seu bloc. Així ho defineix també el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana o l’Alcover-Moll.

M’arriscaria a afirmar que no hi ha cap menorquí que vivint com jo a Catalunya, no hagi explicat mai l’origen britànic de la paraula bòtil. De fet, ens agrada fer-ho! ja que es tracta d’un tret històric diferencial de la resta de les Illes Balears, o dels Paisos Catalans, que ens agrada i configura la nostra identitat com a menorquins dins la cultura catalana.

A en Guiem i a mi (que no som filòlegs ni fer-hi aprop) ens agradaria que diguéssiu la vostra al respecte del bòtil i els anglicismes. Sorpresos o no, ens interessa molt el que en penseu. Els comentaris són oberts.

Per cert que els qui esteu interessats en aquesta època de la història de Menorca, apart de consultar llibres d’història podeu llegir ‘Els Nikolaidis‘, una novela de l’escriptor menorquí Josep Maria Quintana que us recomano efusivament.

Quants cops hem sentit allò que Internet fou creat com a mitjà de comunicació capaç de sobreviure un atac nuclear? Efectivament ARPANET, el projecte del qual va néixer l’actual Internet cap allà els anys 60, era un enginy què, tot i ser ideat i executat per científics i enginyers (molts d’ells encara doctorands) de les millors universitats americanes (UCLA, MIT, etc…), el seu finançament i direcció provenia del ministeri de defensa dels Estats Units (US DoD). Eren els anys de la Guerra Freda, el món es preparava per l’arribada del foc atòmic, i mentrestant, alguns visionaris tenien l’oportunitat de bolcar el millor de l’esperit científic, llibertari i revolucionari, en el mitjà de comunicació més determinant de tots els temps. Es tracta per tant d’una estranya i complicada aliança entre el món civil i el militar.

Necessitats militars tals com flexibilitat, gran rendiment i supervivència a atacs, es van sobreposar a objectius comercials tals com baix cost, simplicitat i disseny de cara a l’usuari. Això va ser possible gràcies a la gran capacitat econòmica i tècnica de la que disposava el departament de defensa americà en temps de Guerra Freda. Per altra banda però, el grup de científics encarregats del desenvolupament d’ARPANET van incorporar-hi els seus propis valors (molt en l’onada de la llibertat i hipisme dels anys 60) tals com companyerisme, descentralització de l’autoritat i intercanvi d’informació obert dins la xarxa. Així doncs, com moltes altres tecnologies, Internet és un producte que neix condicionat pel seu entorn social.

Dels origens estrictament militars, aviat es va passar a un desenvolupament purament científic orientat a la compartició dels pocs recursos informàtics de computació de l’època. De fet, aquest és el gran paradigma de la xarxa, el fet que els seus creadors siguessin a l’hora els seus usuaris més interessats en un desenvolupament que els permetés de col·laborar, innovar i en definitiva poder-lo usar per ells mateixos. Es tracta per tant d’una xarxa pensada per ser usada com creador i consumidor.

Així es va crear Internet, i així ha evolucionat fins el que tenim avui en dia. Més o menys fidel a la idea original, Internet continua sent una tecnologia basada en la descentralització, en la intel·ligència dels seus nodes i en la capacitat de redirigir la informació en cas que una part de la xarxa sigui esborrada del mapa. Continua sent per tant, immune a un eventual atac nuclear, tot i no viure ja en temps de guerra… o sí?

Resulta que estem entrant en un nou estat de món. Orient i occident semblen viure en un estat de caos permanent. Conflictes com el d’Israel-Hezbollà, o l’evident cursa per l’armament nuclear de diversos paisos com Corea del Nord, Pakistan, Iran, sense oblidar-nos d’alguns paisos occidentals, posen Internet en un nou i determinant paper d’actor principal en l’escena global. Ignacio Ramonet ho resumia així a una recent editorial de Le Monde Diplomatique:

… El front mediàtic sembla més decisiu que mai. Però el context de la informació pateix una metamorfosis. La destrucció israeliana de centrals elèctriques, de la xarxa telefònica i d’estacions de televisió (Al-Manar TV, en particular) per tornar cec, sord i mut el sistema de comunicació de l’adversari, s’ha revelat ineficaç.

Els portàtils, les càmeres miniaturitzades i els blogs de combatents o de testimonis oculars permeten una difusió global quasi instantània d’imatges denunciants. Per més intensos que siguin, els bombardeigs no poden destruir les xarxes d’Internet, concebut per resistir al foc nuclear. Els israelians semblen no haver après la lliçó de les decepcions americanes a l’Iraq després de la difusió de les escenes d’Abou Ghraib i d’altres testimonis aterridors. Ni de l’esfondrament de la imatge dels Estats Units als ulls de l’opinió pública mundial.

Quaranta anys després, els seus creadors poden veure com, ara sí, l’enginy que varen dissenyar per sobreviure als efectes de la Guerra Freda, resulta clau per a la difusió i el coneixement de l’abast (i la misèria) dels conflictes contemporanis. Si fins a mitjans dels anys noranta la única informació relacionada amb els conflictes bèl·lics que arribava a la societat era la que provenia d’una de les parts (generalment la CNN americana, i òbviament gens imparcial ni objectiva, com va quedar demostrat en la Guerra del Golf), l’expansió i popularització de la xarxa ha esdevingut el mitjà més potent per a la difusió de la guerra, ja que no calen grans infraestructures mediàtiques, sinó simplement un ordinador i accés a Internet. De fet no només el text, ans també les imatges digitals son transmissibles amb una facilitat desconeguda fins ara.

Però potser el més important és que el poder de la comunicació a Internet, i així ho van voler també els seus creadors, el tenen ara les persones, cada una de les quals es converteix en potencial informador en una societat del coneixement que ja no depen dels grans mitjans per rebre la informació. L’esperit de transmetre els sentiments que una guerra provoca envers una societat que no pot restar imparcial pot ser, sens cap dubte, la millor de les armes per acabar d’una vegada per totes amb l’odi i la sang.

Fonts:

Janet Abbate. 'Introduction'. Inventing the Internet. Cambridge: MIT Press, 1999, pág. 1-6.
Manuel Castells. 'La Galaxia Internet'. Plaza Jané 2001.
Le Monde Diplomatique, 'Un nou estat del món', Setembre 2006